Tengo
los huesos desencajados, / el femur tengo muy dislocado;
tengo el cuerpo muy mal, / pero una gran vida social.
tengo el cuerpo muy mal, / pero una gran vida social.
Com sempre en tibu l’ha clavat, i es que sempre te la
frase adequada en cada moment per fer-nos riure. Avui tocava excursió totalment
diferent a la de la setmana passada i tal com diu la cançó tots hem quedat una
mica així desprès de pujar fins els embassaments, baixar el barranc de Biniaraix i tornar fins a
Palma. Tot i això, el divendres hi va
haver alguns intents desestabilitzadors per part d’alguns que no els hi anava
be aquesta volta pels seus interessos o
perquè tenien por de que el barranc estigues genegos. Però com que teníem el vist i plau d’en Yerar i en Bigel i el
permisos pertinents per passar per Comassema gracies a en Salvador , que va aguantar estoicament
el discurs del seu oncle, que culpa de tots els mals del mon als mountaibikers,
es continuà amb el pla establert.
8,00 a on sempre un bon grapat: tibu, pere, biel, fran,
miky,torner, sergi i mapes, mes els dissidents,ja que nomes ens acompanyaven
fins a Bunyola :vp, felix i andreu.
Son rossinyol, camí dels reis, el que anomenem camins de
cavalls o des Rafalot i caubet, per amb puntualitat britànica arribar a les
9,00 a Bunyola a on se’ns ha incorporat en Jaume, un amic den cecilio i per
tant, també amic de la secta.
Asfalt per amunt fins al coll d’honor a on ja hem agafat les trialeretes de baixada
per així arribar en un moment al camí de Comassema a on ens esperaven en Yerar
i n’Anton. Com no podia ser d’altre manera, en Sergi mediavuelta ens ha deixat
allà. La resta hem partit cap a les cases i desprès, sense aturar, hem iniciat la
pujada fins al coll del bosc. Avui el camí estava perfecte i per tant els que hem posat
algun peu ha estat per falta de forces. En el coll, ens hem aturat a pegar una mossegada i a posar
verd a tots els que no hi eren fins que hem considerat que ja n’hi havia prou i
hem continuat la marxa cap a la baixada del torrent d’aumadrà.
Allà en Yerar ha tingut un aterratge forçat sense mes
conseqüències que les morals, ja que la
caiguda ha deixat en entredit les magnificències de la seva santa cruz 27,5.
Embassament de cuber i pujada al coll de l’Ofre pel tirany per així no tenir
problemes. Un cop tots replegats hem iniciat la baixada del barranc, que tal
com aquest narrador preveia, estava totalment seca i per tant no relliscava
gens.
Així, els bons ho han baixat tot d’una tacada, mentre els mes xerecs ens
hem anat aturant a fer alguna foto i així descansar una mica els braços. Sobretot
en Salvador, que s’ha quedat sense suspensió a la forquilla. A Sóller tots
menys en Torner i en bigel que volien pujar el coll tira a tira, ens hem aturat
tal com estava previst, a fer un “tentenpie” al nostre forn de referència.
Desprès
d’una bona cocascola, qualque golafreria i un cafetó hem anat a cercar el Sóller
expres que en 20 minutets escasos ens ha traslladat a la cara sud de la serra.
A s’Alqueria ens hem acomiadat dels del raiguer i d’en Jaume i la resta hem continuat
cap a ciutat via Raixa i Passatemps, arribant al punt de partida exactament a
les 14,30. Molt bona volta que ens ha deixat també molt bon gust de boca, ja
que tot ha sortit rodat i tal com estava previst. 73km i 1400mt de desnivell.
1 comentario:
bona volta...enveja sana...de no poder haver-la fet...al meu problema no era cap més que tenia el meu hombro "en llamas" i amb una rígida per molt sec q estàs..ni barranc ni traqueteo...(encara tenc coneixament)he de arreglar aquest hombro...sa pròxima serà..
Publicar un comentario