LA TRAPA Dsbt 15 feb

Qui va a Liorna, no torna

Aquest dissabte volíem anar fins a la Trapa i com que si es vol anar-hi colcant des de Ciutat, està a Liorna, varem decidir fer una volta rodadora(1), ja que, com que ara per ara la santa inquisició encara no ens persegueix, volíem tornar a casa  dins un marge de temps raonable.

(1) (volta en que es roda de manera àgil per camins ràpids i sense massa entrebancs )

8:00 a on sempre pocs del nucli fort, bastants de satèl·lits  i dos cometes que  ningú sabia de on apareixien i que segurament tal com vingueren  s’aniran.

Partim a bon ritme per carretera cap a Puigpunyent ( volta rodadora ) amb la guarda mes o menys compacta controlada  pel ca de bestiar que  amb una forta lladrada  posa al ordre al que es desbarata. Ara per ara, funcionem sense xot passador,  però si fa falta sanar a qualcú ho farem. Arribats a Puigpunyent s’afegeixen al ramat en micot i en yerar que han vingut rodant des d’Alaró i Binissalem. Sense “endoiar” mes del necessari partim cap a Galilea primer per carretera i desprès agafant els trams que queden del camí vell. Com ja es habitual, els que anaven per darrera  tenen que aguantar estoicament al loco de la caseta que hi ha a mitja pujada que es posa a cridar  que per allà no es pot anar amb bici. Ja es que no ens agrada perdre el temps, però no estaria de mes un dia pujar fins allà  i ensenyar-li el boib  nº 20 del 2009,. En aquest  es publicaren  les ordenances d’usos dels camins de Puigpunyent i  allà  queda ben clar  que en aquest camí, que es públic, l’únic que està prohibit es circular amb vehicles a motor.

Arribem a Galilea i pugem fins a dalt de tot per anar a cercar la pista descarnada que ens ha de dur cap es Ratxo. Arribem a la plaqueta d’en Cecilio i ens aturem allà per replegar-nos , moment en que alguns ens emocionem  en veure  que la “cube” d’en Cecilio, que avui  duia en Micot, està allà aturada rendint-li homenatge. 

Continuem per avall fins ca l’amo en biel a on anem a cercar el camí vell de les cases i així sortir per a dalt d’es Capdellà. Camí vell d’Andratx  fins es  coll d’en Esteve a on  en Sergi1/4 de volta abandona, tal  com ja ha fet un dels cometes i qualque satèl·lit mes. Tirem per avall fins el camí de sa guixeria i en arribar a sa coma voltam cap es camí de ses penyes sense adonar-nos que hem perdut dos dels xots mes valuosos de la guarda. Així pugem per la coma calenta a on els habituals com en jonanda i en Salvador, que avui suplia a en fran com a membre disposat a triar sempre el camí equivocat, han tirat cap a ses alqueries en lloc d’anar pel camí de se comes. En arribar a la carretera d’Estellencs apareixen de per allà avall en yerar i en Bigel. Es veu que s’havien passat el desvio de ses penyes.

Ja tots junts agafem les pistes cap a ses basses lloc a on ens aturem a pegar una mossegada ja que es un bon lloc per  pasturar una mica. Tot i això  com que allà no donaven cafès, en Jeroni al no poder tenir el seu moment estelar decideix partir cap a s’Arraco. 

Reiniciem la marxa i  quan anem a partir,  arriben un grupet de bikers amb en ppferoz. Curiosament feia dos dies  que aquest narrador havia coincidit amb ell al acte de presentació als col·laboradors   dels nous mapes d’Alpina de Formentor, la Victòria i la Serra de Llevant. ( A poc a poc els mtbikers ens anem incorporant en el mon de l’excursionisme, si en les primeres edicions d’aquests mapes  s’indicava que el mtb era una activitat que aviat es prohibiria per la Serra, ara en aquests nous, apareixen trams de camins per fer en mtb. Potser el nostre grup no deixarà  cap nom escrit dins el palmarès de les  grans estrelles  del mtb balear, ni se’ns recordarà per ser organitzadors de grans esdeveniments, però segurament les futures generacions de bikers passaran per molts de camins que segurament sense els nostres esforços avui en dia o be no existirien o be ens els haguessin prohibit o tancat)

Comença’m el tram pestos del dia, mes caminant que colcant, fins al cap Fabioler. Desprès d’aturar-nos a contemplar sa Dragonera iniciem el tram tècnic de baixada fins  a la pista de la Trapa a on els mes endureros fan de les seves. Hi ha que reconèixer que en Lluistatoo baixa com si pareixes que per allà no hi hagués pedres. En arribar a la pista, aquest mateix es sorprèn de com ha canviat aquesta  i segons el seu parer, l’han destroçada.  Es a dir, l’han convertit amb una pista de terra compactada que res te a veure amb aquell camí ple de pedres i reguerols d’abans. 

En arribar al camí de Can Tomevi tombem cap al coll de Sa Palomera a on anem a cercar els divertits tiranys que ens duen per darrera s’Arraco i sense tocar asfalt arribem fins a son Castell. En aquest moments els mes pro, que no duen  “camel” ja han acabat l’aigua dels seus bidonets “racing”, però com a càstig no ens desviem de la ruta  i continuem cap a Andratx. En Arribar a Son Font, en lloc de girar i anar a cercar els camins de sa coma freda, decidim sortir pel camí original i  enfilem fins a les cases. Aquestes , des de que va morir fa uns anys el seu propietari, estan una mica deixades, així que en arribar a la barrera que tanca el camí públic, podem obrir-les sense problemes.

 En entrar a Andratx,  abans de que la guarda comenci a patir els efectes de la deshidratació,  anem a cercar  una botiga  a on alguns  ens inflem d’aigua mentre altres segurament aprofiten per prendre  les píndoles màgiques.  Continuem la marxa, primer pel tirany que ens puja fins el coll Andritxol i desprès per la carretera principal fins a Camp de Mar i  per la carretera vella fins a Peguera. Després de travessar tota la població tombem cap a Torà, mal suposant que com que ha acabat la temporada de caça tot i que allò es un vedat intensiu i ara no hi ha “guiris”  no trobarem ningú. Per error d’aquest narrador en lloc d’agafar el segon comellar que vessa cap el torrent de Paguera  agafem el primer i acabem pujant per un autèntic “mammoth2” gens rodador (1).

Una vegada agafat el bon camí, ja sense mes entrebancs, arribem al torrent de Santa Ponça d’on sortim per anar a cercar la connexió amb el camí de son Boronat. Tot i que arrosseguem  un munt de kilòmetres i de desnivell, en passar per les cases nomes son les dues. Tot i això es veu que ha arribat el moment per alguns  de demostrar que estan molt forts davant els tri atletes com en charlie o en lluis. “vanitas vanitatis”. Així el que al principi volia passar per bon ca de bestiar es destapa i demostra que  realment  que es un ca llebrer. Així la guarda es disgrega i quan arribem els darrers a Valldurgent  ja nomes queden els membres mes autèntics del ramat.

Els que quedem, ara si de bon rotllo,  pugem fins el coll de sa creu i arribem cada un a ca seva costa per avall.

Molt bona volta amb un kilometratge NO propi de principi de temporada. 95 km i 2100 mt de desnivell (  yerar i en micot  segurament amb un plus de mes de  25 km ).