Qui va a Liorna, no torna
Aquest dissabte volíem anar fins a la Trapa i com que si
es vol anar-hi colcant des de Ciutat, està a Liorna, varem decidir fer una
volta rodadora(1), ja que, com que ara per ara la santa inquisició encara no
ens persegueix, volíem tornar a casa
dins un marge de temps raonable.
8:00 a on sempre pocs del nucli fort, bastants de
satèl·lits i dos cometes que ningú sabia de on apareixien i que segurament
tal com vingueren s’aniran.
Partim a bon ritme per carretera cap a Puigpunyent (
volta rodadora ) amb la guarda mes o menys compacta controlada pel ca de bestiar que amb una forta lladrada posa al ordre al que es desbarata. Ara per ara,
funcionem sense xot passador, però si fa
falta sanar a qualcú ho farem. Arribats a Puigpunyent s’afegeixen al ramat en micot
i en yerar que han vingut rodant des d’Alaró i Binissalem. Sense “endoiar” mes
del necessari partim cap a Galilea primer per carretera i desprès agafant els
trams que queden del camí vell. Com ja es habitual, els que anaven per
darrera tenen que aguantar estoicament
al loco de la caseta que hi ha a mitja pujada que es posa a cridar que per allà no es pot anar amb bici. Ja es
que no ens agrada perdre el temps, però no estaria de mes un dia pujar fins
allà i ensenyar-li el boib nº 20 del 2009,. En aquest es publicaren les ordenances d’usos dels camins de
Puigpunyent i allà queda ben clar que en aquest camí, que es públic, l’únic que
està prohibit es circular amb vehicles a motor.
Arribem a Galilea i pugem fins a dalt de tot per anar a
cercar la pista descarnada que ens ha de dur cap es Ratxo. Arribem a la plaqueta
d’en Cecilio i ens aturem allà per replegar-nos , moment en que alguns ens emocionem
en veure que la “cube” d’en Cecilio, que avui duia en Micot, està allà aturada rendint-li
homenatge.
Continuem per avall fins ca l’amo en biel a on anem a cercar el camí
vell de les cases i així sortir per a dalt d’es Capdellà. Camí vell
d’Andratx fins es coll d’en Esteve a on en Sergi1/4 de volta abandona, tal com ja ha fet un dels cometes i qualque
satèl·lit mes. Tirem per avall fins el camí de sa guixeria i en arribar a sa
coma voltam cap es camí de ses penyes sense adonar-nos que hem perdut dos dels
xots mes valuosos de la guarda. Així pugem per la coma calenta a on els
habituals com en jonanda i en Salvador, que avui suplia a en fran com a membre disposat
a triar sempre el camí equivocat, han
tirat cap a ses alqueries en lloc d’anar pel camí de se comes. En arribar a la
carretera d’Estellencs apareixen de per allà avall en yerar i en Bigel. Es veu
que s’havien passat el desvio de ses penyes.
Ja tots junts agafem les pistes
cap a ses basses lloc a on ens aturem a pegar una mossegada ja que es un bon lloc
per pasturar una mica. Tot i això com que allà no donaven cafès, en Jeroni al no
poder tenir el seu moment estelar decideix partir cap a s’Arraco.
Reiniciem
la marxa i quan anem a partir, arriben un grupet de bikers amb en ppferoz. Curiosament feia dos dies que aquest narrador havia coincidit amb ell al
acte de presentació als col·laboradors dels nous mapes d’Alpina de Formentor, la
Victòria i la Serra de Llevant. ( A poc a poc els mtbikers ens anem incorporant
en el mon de l’excursionisme, si en les primeres edicions d’aquests mapes s’indicava que el mtb era una activitat que
aviat es prohibiria per la Serra, ara en aquests nous, apareixen trams de
camins per fer en mtb. Potser el nostre grup no deixarà cap nom escrit dins el palmarès de les grans estrelles del mtb balear, ni se’ns recordarà per ser
organitzadors de grans esdeveniments, però segurament les futures generacions
de bikers passaran per molts de camins que segurament sense els nostres
esforços avui en dia o be no existirien o be ens els haguessin prohibit o
tancat)
Comença’m el tram pestos del dia, mes caminant que
colcant, fins al cap Fabioler. Desprès d’aturar-nos a contemplar sa Dragonera
iniciem el tram tècnic de baixada fins a
la pista de la Trapa a on els mes endureros fan de les seves. Hi ha que
reconèixer que en Lluistatoo baixa com si pareixes que per allà no hi hagués
pedres. En arribar a la pista, aquest mateix es sorprèn de com ha canviat
aquesta i segons el seu parer, l’han
destroçada. Es a dir, l’han convertit
amb una pista de terra compactada que res te a veure amb aquell camí ple de
pedres i reguerols d’abans.
En arribar al camí de Can Tomevi tombem cap al coll
de Sa Palomera a on anem a cercar els divertits tiranys que ens duen per
darrera s’Arraco i sense tocar asfalt arribem fins a son Castell. En aquest
moments els mes pro, que no duen “camel”
ja han acabat l’aigua dels seus bidonets “racing”, però com a càstig no ens desviem
de la ruta i continuem cap a Andratx. En
Arribar a Son Font, en lloc de girar i anar a cercar els camins de sa coma
freda, decidim sortir pel camí original i
enfilem fins a les cases. Aquestes , des de que va morir fa uns anys el
seu propietari, estan una mica deixades, així que en arribar a la barrera que
tanca el camí públic, podem obrir-les sense problemes.
En entrar a Andratx, abans de que la guarda comenci a patir els
efectes de la deshidratació, anem a
cercar una botiga a on alguns ens inflem d’aigua mentre altres segurament
aprofiten per prendre les píndoles
màgiques. Continuem la marxa, primer pel
tirany que ens puja fins el coll Andritxol i desprès per la carretera principal
fins a Camp de Mar i per la carretera
vella fins a Peguera. Després de travessar tota la població tombem cap a Torà, mal
suposant que com que ha acabat la temporada de caça tot i que allò es un vedat
intensiu i ara no hi ha “guiris” no
trobarem ningú. Per error d’aquest narrador en lloc d’agafar el segon comellar
que vessa cap el torrent de Paguera agafem el primer i acabem pujant per un autèntic
“mammoth2” gens rodador (1).
Una vegada agafat el bon camí, ja sense mes
entrebancs, arribem al torrent de Santa Ponça d’on sortim per anar a cercar la
connexió amb el camí de son Boronat. Tot i que arrosseguem un munt de kilòmetres i de desnivell, en
passar per les cases nomes son les dues. Tot i això es veu que ha arribat el
moment per alguns de demostrar que estan
molt forts davant els tri atletes com en charlie o en lluis. “vanitas vanitatis”.
Així el que al principi volia passar per bon ca de bestiar es destapa i demostra
que realment que es un ca llebrer. Així la guarda es disgrega
i quan arribem els darrers a Valldurgent
ja nomes queden els membres mes autèntics del ramat.
Els que quedem, ara si de bon rotllo, pugem fins el coll de sa creu i arribem cada
un a ca seva costa per avall.
Molt bona volta amb un kilometratge NO propi de principi
de temporada. 95 km i 2100 mt de desnivell ( yerar i en micot segurament amb un plus de mes de 25 km ).
4 comentarios:
bona crònica i millor sortida,si l'hi sumam el diasso que va fer, no podem demanar mes. A pesar dels satelits que van despistar una mica i van posar neviosos al ramat,el grup (ramat)va mantenir l'unitat i "es wuaaapo aixo"...
Rodadora: Volta que te deixa fet una braga i molt bon gust de boca al mateix temps. Molt bona crònica.
He de dir que sa meva funció de Fran suplent va esser molt abans del camí de ses Comes...Quan arribarem allà ja procurava adoptar un perfil baix despres de 2 equivocacions imperdonables per qualsevol sectari.
Muy buena salida y muy buena crónica.
Muy buena salida y muy buena crónica.
Publicar un comentario