VOLTA A LA SERRA DE SANT SALVADOR sabat 5 ABR

“Jet-roni  ¿tu tienes hijos?.  Entonces tu....”

A  poc a poc en jet-roni ha anat teixit la seva xarxa, un dia es feia  el servicial davant de tots, un altre es feia el simpàtic amb algú  i  aconseguia els seus secrets.  Ara que ja ho te tot controlat, ha decidit ensenyar les cartes, ha abandonat la seva disfressa de bon al·lot i falsa modèstia i  ha mostrat la seva autentica cara.

La setmana passada ingènuament va proposar anar per Felanitx, sabia quines tecles tocar i en quin moment fer-ho.  El dimarts llançà una autentica declaració de guerra  atacant als seus amics i protectors els bombers, no va tenir cap remordiment de consciencia, es sentia fort i això era el que importava . El dijous passà per la clínica eufemiano quiron a on li entxufaren  una sobre dosis de corticoides i li augmentaren un 50 % la  capacitat pulmonar. El divendres ens adonarem de que havíem caigut dins les seves xarxes però ja era massa tard...

“Una salus victis, nullam sperare salutem”.

8,30 cementiri de Felanitx, camp sant però també camp de fellonies i d’afusellaments  infames, deu  bikers hem caigut a la trampa: vp, jet-roni, andreu, bigel, torner,pere, fran, tibu, salvador i  mapes ,  iniciem la marxa just quan arriba el numero onze, en Jon Ander en direcció a Son Gall. Així comencem la primera pujada i entrem en calor per aquest magnífic camí  que travessa de banda a banda la serralada i que ens du directes fins el collet a on arriba la baixada  de sant Salvador  que va cap a Santueri.

El camí es d’una traça impecable i es el recorregut mes lògic per anar fins aquell punt però  aviat aquesta la deixarem ja que tot i que sembla que la intencio era anar cap a Santueri deixem el tirany que enfilava cap aquella direcció i ens tirem per avall  per desprès tornar a agafar la direcció en que volíem anar. Es la primera firma del autor de la volta que s’anirà repetint per tot, no importa el recorregut lògic, el que importa es passar per el numero màxim de camins de terra a ser possible trialers i de baixada que hi haguí en aquell redol. Així en arribar al coll de sa rota penjada abandonem la direcció del castell que el deixem a la nostra esquena, però sorprenentment  en arribar a vall tornem enfilar-lo i tornem a pujar fins que de nou el deixem a la nostra esquerra per una estona fins que girem i el deixem a la dreta i desprès de nou al darrera.

Així bucle darrera bucle anem perdent altura , fins que les darreres pujades i baixades son bastant  suaus i abandonem la serralada en direcció suposadament cap a Son Negre. Ara sense pendent es repeteix el mateix joc que abans, però sense tenir un punt de referència mes que la ombra que projectem al terra que a vegades està al davant , a vegades a la dreta, altres a l’esquerra o també al darrera. Sense saber massa be com, a la fi, arribem a Son Negre. La fam comença a fer-se present, tots sabem que el berenar es  a  Cas Concos i això anant via directa son uns 4 km però seguint la norma de la volta aquests es converteixen en 17 km. 

Aixi les forces comencen a flaquetjar i es que a cada revolt el que va davant gira amb tranquil·litat i sense frenar, els immediats frenen una mica però no noten quasi l’efecte però els que van a darrera cada gir els hi representa perdre  inèrcia i  tenir que fer una petita accelerada. Això  un parell de vegades es intranscendent però repetit infinitat aconsegueix minvar les forces. Això en Herr-oni , ho ha après i  i com si fos una paparra s’aferra al guia i no deixa  que ningú se l’hi acosti per així no perdre roda. . Aquesta tàctica però no va amb l’estil dels esquàlids, els taurons son mes impacients i juguetons , els hi agrada estirar i afluixar, fer atacs suïcides que agafen a les preses desconcertades.

Així en  Tibu ha començat a tenir la comissura dels llavis blanca, senyal inequívoca  de que allò no li anava be, i  aprofitant que segons ens ha dit havia perdut pressió de les rodes en tocar una carretera coneguda i que sabia que anava directa a cas Concos, ha  partit via directa, mentre els altres seguíem navegant a bandes. A la fi hem arribat al berenar i ens hem aturat al bar del Poble a on ens han preparat, amb la tranquil·litat pròpia d’aquests llogarets, uns bons bocatas, alguns de llonguet i alguns de panet. Tots hem coincidit que al bany de Tallers Falco s’hauria de penjar el calendari  del comprador de bestiar.

Desprès d’una hora berenant , a les dotze i mitja hem reiniciat la marxa  amb la panxa plena i afrontant just passat es Carritxo les pitjors rampes del dia.  Això ha fet que la sang no arribes be al cervell i molts hem tingut sensacions molt rares i ens semblava que el camí era “flow”. Com no podia ser d’altre manera en arribar a dalt ens hem tirat per avall per avall per tornar de nou a pujar el que aviem davallat i continuar l’ascensió  fins una altre vegada el coll de s’era penjada  pel que ja quasi  havíem passat feia 43 km. Si fins aquell moment els bucles no havien arribat a coincidir ara descaradament tornàvem a passar pel mateix camí amb l’objectiu de rodejar el castell de Santueri i tornar arribar de nou a la carretera a 2 km d’es Carritxo a on en fran i en tibu ens han abandonat. Nova pujada i nova baixada per can lis i a la fi arribem s’Horta vella, aquest petit oasis dins els secans del voltant.

La ruta comença a agafar una mica de direcció clara enfilant cap el puig de ses mamelles per desprès començar ja a voltar cap a Felanitx i a completar la volta a sant Salvador.  En arribar a la pista que varen asfaltar fa uns anys i que va  per darrera sa serra Llonga, ens fiquem per un magnífic tirany que evita l’asfalt. Ja nomes queda empalmar amb els tiranys que duen cap a la carretera de sant Salvador i per no tenir que sortir a la carretera de Porto Colom travessem  alguns sembrats. Ja s’ensuma el final de la volta quan un soroll ensordidor ens arriba i comencem a veure cotxes mal aparcats i gent per la muntanya. Resulta que estan fent una carrera de cotxes al puig. En vp que no vol renunciar a fer el petit circuit de descens que hi ha allà, travessa la carretera i puja arran de cuneta fins la davallada, la resta el soroll dels cotxes ens intimida mes i decidim tirar per avall i travessar la carretera a la part baixa . Ens ajuntem al camí que va cap al cementiri i així tanquem el cercle. 

Per acabar la Jornada  l’organització  ens sorprèn amb un petit mercat   de roba tècnica de muntanya de primerissimes marques  a molt bon preu, per lo que molts acabem firant i quedant a deure.

Bona volta que ens demostra que la comuna de bunyola del Llevant de Mallorca es el puig de Sant Salvador i que segons l’opinió d’aquest narrador si  es deixes  algun  tirany sense fer per una altre ocasió i s’allargués per  qualque altre banda, als que ens orientem una mica no ens donaria aquesta sensació d’estar  rodant sense rumb. Be, es una manera distinta d’entendre el disseny d’una volta mes pròpia d’un circuit d’una carrera que d’una excursió.

Gracies VP per la volta i per fer de bon guia.

68 km 1117 mt de desnivell

Amb tanta volta i bucle aquest narrador s’ha oblidat de l’objectiu de la crònica que era donar canya al personatge de la setmana . Ho deixem per un altre dia,això no quedarà aixi, li tenim un ull al damunt...