111 km DE PLA. Dsbt 21 juny

“Ara és hora, segadors! /Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vingui un altre juny / esmolem ben bé les eines! “

Arriba el solstici d’estiu, arriba sant Joan, arriba la TransMallorca de far a far.

El blat ja està espigat, hora es de segar i recollir el fruit de l’any. Els de la secta  potser visquem com urbanitas, però els nostres gens  ens recorden de on venim i de quina terra som. Tots tenim molt present el nostre “heimat” i per això avui tocava rodar i rodar pel rebost de Mallorca, tocava anar fins sant Joan, tocava fer 111km pel Pla...

Diuen que qui matina fa farina,  així que avui que la cosa va de blat quedem a les 7:00 a on sempre: vp, salvador, biel. pere, jetroni, miky,torner i mapes partim cap el parc de les vies per així poder travessar Palma des de Son Fuster cap a son Gibert d’on agafem el camí dels Moliners que ens deixa ja a Son Ferriol. Ja sense entrebancs comencem a rodar, son coll vell, sa casa blanca a on en lloc d’en largo ens surt n’Andreu. Aquest  va  amb la CX  i per tant revolotejarà una mica entre nosaltres, apareixent i desapareixent fins al berenar. En arribar a Xorrigo ens fiquem pel barranc de son Gual que el pugem a bon ritme. A dalt de nou ens trobem n’Andreu que ens ha repescat a en largo i que s’incorpora al Grup. Camí de son Lluc i en arribar a la cra d’Algaida – Santa Eugenia ens trobem amb els del Raiguer: anton, raul i OHH ¡¡¡¡¡, el virrei de s’estret i comte del infern “BiniVicenç”.

Ara ja tot el grup tombem pel camí de ses Pedreres que com molts altres camins de per aquests redols ha estat “arreglat” tirant grava bruta de restes de carretera. A poc a poc es van tenyint de negre   amb aquest “xapapote”  tos els camins del municipi gracies a l’Ajuntament Algaidí. Camí vell de Pina per on arribem a aquest poble i  d’on partim per anar cap a Ruberts pels camins de Son Palerm. Allà en Fran fa de les seves i arrossega tot el grup pista per avall.

- BENEIT ¡¡¡ No n’aprendras mai,  sinó dus el Track, que cony fas dirigint el grup ¡¡¡. Aquest narrador els deixa a la seva sort i continua tira a tira fins que en arribar a la comuna de LLorito reb la cridada d’en Jetroni  indicant que ja venen.  Així iniciem la travessa de la comuna, que es una autentica carrera d’obstacles en forma de barrera. Curiosament en tot el recorregut nomes hem tingut que passar per 4 barreres i totes elles estaven a la Comuna. Qualsevol diria que es un bosc públic.

A la fi arribem al Pou de LLorito a on en Tibu, el intendent de la secta, ja ens ha comanat els pa amb oli, no tant complets com els de Lluc però un euro mes barats.

Reiniciem de nou la marxa pels camins que ens duen cap a San Joan, contemplant les esteses de blat i ordi una mica cap piu per culpa de les darreres pluges. Arribem a Sant Joan i desprès d’un petit “despiste” enfilem cap a Consolació pel caminoi que parteix de les escoles. Escales avall ens dirigim cap a comelles per acostarn-nos al puig de sant Miquel. En aquest tram estàvem emprant un track experimental fet fa uns quans anys i per això i per culpa d’un pi caigut no hem agafat el camí bo i hem acabat empenyent una estoneta la bici. Ja de nou sobre  bon cami  passem de llarg el puig i ens dirigim cap el nou objectiu que es Porreres.

Aquí es bini, que es coneixia be els camins,  s’ha posat a estirar una mica  i a bon ritme hem arribat al poble. Passeig per les rondes sense en Joan queixant-se del que ell creu sempre que es una voltera, fins arribar   a Montission  on tampoc han volgut pujar ja que s’estimaven mes prendre una cocascola a LLucmajor. Continuem la marxa cap els camí de sa mesquida a on es Bini arreplega un grapat d’albercocs i ens va convidant als que passem pel seu devora. Camí des Tast i son frigola a tot gas i en un moment arribem a Llucmajor.  Per no aturar-nos als cutres supers decidim anar fins el forn del carrer de sa Font a on es Randinaire em deia que feien les millors panades del poble, però no devien de ser tan bones ja que el varem trobar tancat. Així que sense cocascola   reiniciem la marxa cap el camí de son saletes i en arribar a son Roig els del raiguer ens abandonen i els “panecillos” tombem cap a la nova variant de “sol i moscas” per així poder anar cap a Punxuat.

Allà en largo comença a amollar lletrada per tot , però posant un dit al forat aconsegueix aturar l’hemorràgia. Tot i que ningú donava un duro per la reparació, al final la roda aguanta i continuem la marxa.  Punxuat, sa comuna i son Mandivia a on els de davant es posen a tirar com a desbocats mentre en jetronic i en pere esperen als que anem mes endarrerits. A Son Binissalom ens agrupem de nou i tirem cap avall amb la idea d’aturar-nos a can Rigan a beure una mica. Però els astres no ens eren favorables, ja que es veu que en Pere quan se suposa que ja no hi ha d’haver problemes perd no se que de la bici i els que anaven amb ell es posen a cercar-ho, cosa que aconsegueix en Salvador. 

A la fi els que quedem en ajuntem a un bar de sa casa blanca i desprès de dues rondes de begudes  arribem a Ciutat per la pestosa carretera de Manacor amb 111 km. Amb una velocitat mitja de 20 Km/h . Ja veurem com anirà la fartofar.

Propera entrega  Planing i tracks de la Far to Far.

 “Que tremoli l'enemic / en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or,/ quan convé seguem cadenes!”