“Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo”.
Així ha estat, avui 10 de juny, primera sortida d’horabaixa
amb banyito. Mentre altres estan
obsessionats amb veure quines mitges treuen amb la de carretera i es piquen amb
bomberos o amb el primer que troben a tir,
els de sempre continuem amb les nostres rutines i tradicions. Com diria en Toni,
que per cert era el que feia aquesta crònica del primer capfico, nosaltres sortim a fer les nostres excursions,
si en un moment donat ens fa ganes, ens
piquem una estona intentant arribar els primers o pujar o davallar aquell tram
que se’ns resisteix i ens importa un rave si altres ho fan amb tant de temps o
tal mitja. Així un bon grapat de sectaris
fidels a la filosofia sectaria ens hem
arreplegat a les 16:15 a la rodona d’establiments: Torner, bigel, anton, fran,
salva i mapes. Objectiu S’hort de sa cova.
Partim pel camí de la real, son espanyol, es muntant i
cap el coll d’en Portell. D’allà tombem
pel camí que ens tira mes cap a s’esglaieta per anar a cercar la porta
falsa de sa cimentera de canet. Es veu que no hi passa massa gent per allà, perquè el tirany esta bastant intransitable. Arribem
a la reixeta, que ara si fa bon passar i desprès del la davallada al fons del comellar iniciem la
terrible pujada de sa coma d’en Llobera. Aquí ho hem donat tot i hem intentat posar
els menys peus possibles. Ens repleguem al coll de sa basseta i pugem fins el
portell de son cabaspre per on ens fiquem a son ferrandell per sortir davant de
George Sand. Baixada amb vistes magnifiques i en arribar a la barrera d’avall ens
acomiadem d’en Salvador que te presa.
La resta arribem a la mar a on en fran en
torner i aquest narrador ens donem un banyito, mentre en bigel, que tots ja
sabem que l’aigua de la mar el deshidrata i n’anton que com que necessita dur tovallola
per anar a nadar, es queden afora contemplant els nostres jocs aquatics . Com cada any, mentre estam en remull apareix
el mateix pensament: Som uns privilegiats, quanta gent urbanita i currante com
nosaltres desprès fer feina pel mati, pot estar nedant per l’horabaixa a una platja verge sense ningú
?. Ens eixuguem una mica al sol i partim ja via directa cap Esporles, a on ens
aturem a fer unes cocascolas i a hidratar en Fran que encara no après que un
bidonet amb aquesta calor i en aquestes hores no basta per res. Via directa cap
a ciutat amb 53 km i 1100 mt de
desnivell.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El coneguérem quan començà a fer feina amb en Joan a Can
Blando i continuarem en contacte amb ell
quan va passar a fer feina al Taller d’en Gerard. Tots recordem com
aquell homonot de caire tranquil, assossegat
i amant del tai chi de tan en tant se li creuaven els cables i es posava fet
una fúria incapaç d’entendre el nostre caos i idiosincràsia mediterrània . Tot
i això els enfados duraven poc ja que
ben aviat tornava a la calma amb
el seu famós ¡¡ es bien ¡¡.
Un també el
recorda ajudant-nos a llevar càrritx en
es burotell, o en el viatge que férem al
Gran Paradiso o quan per aquestes dades es convertia amb una peça clau per fer les
reserves dels viatges als Alps. I com no, en el rodatge d’un anunci en el que ens engrescà a tots per fer d’extres
en un spot publicitari alemany en el que un
equip de ciclistes es creuava amb un
cotxe que passejava per Mallorca. Adeu Belo, gracies per tot.
3 comentarios:
Gran Bel·lo: gran fort malsofrit, tenia una plantassa! Fins sempre!
Molt bé aquestes sortidetes amb "bañito",bona filosofía, ara que ho sé, vidré a mes d'una.
Una llàstima lo d'en Bello,el vaig coneixer per el taller i per el que deis, me hagués agradat rodar amb ell.Una gran llàstima...
Acb de llegir lo d´En Bel.lo i que quedat desconcertat. Cada vegadi que encengui el foco que me va vendre pensaré amb ell. Que Dêu el tengui a la seva glòria.
Publicar un comentario