UN BANYO I UN ADEU Dmt 10 JUNY

“Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo”.

Així ha estat, avui 10 de juny, primera sortida d’horabaixa amb banyito. Mentre altres  estan obsessionats amb veure quines mitges treuen amb la de carretera i es piquen amb bomberos o amb el primer que  troben a tir, els de sempre continuem amb les nostres rutines i tradicions. Com diria en Toni, que per cert era el que feia aquesta crònica del primer capfico,  nosaltres sortim a fer les nostres excursions, si en un moment donat ens fa ganes,  ens piquem una estona intentant arribar els primers o pujar o davallar aquell tram que se’ns resisteix i ens importa un rave si altres ho fan amb tant de temps o tal mitja.  Així un bon grapat de sectaris fidels a la  filosofia sectaria ens hem arreplegat a les 16:15 a la rodona d’establiments: Torner, bigel, anton, fran, salva i mapes. Objectiu S’hort de sa cova.

Partim pel camí de la real, son espanyol, es muntant i cap el coll d’en Portell. D’allà tombem  pel camí que ens tira mes cap a s’esglaieta per anar a cercar la porta falsa de sa cimentera de canet. Es veu que no hi passa massa gent per allà,  perquè el tirany esta bastant intransitable. Arribem a la reixeta, que ara si fa bon passar i desprès del  la davallada al fons del comellar iniciem la terrible pujada de sa coma d’en Llobera. Aquí ho hem donat tot i hem intentat posar els menys peus possibles. Ens repleguem al coll de sa basseta i pugem fins el portell de son cabaspre per on ens fiquem a son ferrandell per sortir davant de George Sand. Baixada amb vistes magnifiques i en arribar a la barrera d’avall ens acomiadem d’en Salvador que te presa. 

La resta arribem a la mar a on en fran en torner i aquest narrador ens donem un banyito, mentre en bigel, que tots ja sabem que l’aigua de la mar el deshidrata i n’anton que com que necessita  dur  tovallola per anar a nadar, es queden afora contemplant els nostres jocs aquatics  . Com cada any, mentre estam en remull apareix el mateix pensament: Som uns privilegiats, quanta gent urbanita i currante com nosaltres desprès fer feina pel mati, pot estar nedant  per l’horabaixa a una platja verge sense ningú ?. Ens eixuguem una mica al sol i partim ja via directa cap Esporles, a on ens aturem a fer unes cocascolas i a hidratar en Fran que encara no après que un bidonet amb aquesta calor i en aquestes hores no basta per res. Via directa cap a ciutat  amb 53 km i 1100 mt de desnivell.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Però no tot es alegria, de fet avui estàvem una mica cap pius,  ja que pel mati ens  hem enterat que un bon amic: Thomas Bellorich, en "BELLO"  ens ha  deixat  per sempre. Fa nomes dos mesos que li detectaren tambe la maleïda malaltia  i com que aquesta estava tan avançada la quimio no va servir per res.

El coneguérem quan començà a fer feina amb en Joan a Can Blando i  continuarem en contacte amb ell  quan va passar a fer feina  al Taller d’en Gerard. Tots recordem  com aquell homonot  de caire tranquil, assossegat i amant del tai chi de tan en tant se li creuaven els cables i es posava fet una fúria incapaç d’entendre el nostre caos i idiosincràsia mediterrània . Tot i això els enfados duraven poc ja que  ben aviat  tornava a la calma amb el seu famós   ¡¡ es bien ¡¡.

Un també  el recorda  ajudant-nos a llevar càrritx en es burotell, o en  el viatge que férem al Gran Paradiso o quan per aquestes dades  es convertia amb una peça clau per fer les reserves dels viatges als Alps. I com no,  en el rodatge d’un anunci  en el que ens engrescà a tots per fer d’extres  en un spot publicitari alemany en el que un equip de ciclistes  es creuava amb un cotxe que passejava per Mallorca.  Adeu Belo, gracies per tot.