ES SALT DEL VELL GERARD. Dsbt 25 oc

Això era i no era un grup de bikers mallorquins que tenien ganes de fer un bon berenar i com que de tots es conegut que el millor es el que donen a Lluc cap allà partiren.

Camina caminaràs partiren en bielot, en toniarro, n’andreuet de mel i sucre, es senyoret d’en salvador, es forasteret d’en rol,  es metge loco vp, es bon al·lototot d’en pere, es dimonió d’en joan de ca es cabo i aquest narrador.

Cap a son Sardina son partits i en arribar a passatemps cametes  si m’agafeu. En tocar son Termes s’adonaren que els hi faltava en joanot i n’andreuet, resultava que el primer ja nomes sortir avia punxat.  Com que havien quedat mes endavant amb els del Raiguer i l’averia no era cap problema que no pogués resoldre un manetes com en joanot decidiren continuar acordant que els avariats escurçarien per carretera mentre la resta continuava el  itinerari. Així de nou partirem cap a caubet a on  a bon ritme pujaren i davallaren el turó. Ja per asfalt amb un exhalar arribaren a can Franco a on els  esperaven es rabassut d’en micot, en raul  i sa planyidora d’en Gerard.

Ara ja tots en comparsa continuaren camí, primer per es del Raiguer i desprès cap el de son bonifai. En tenir que travessar el torrent d’Aumedrà en rol i en Toniarro no s’asustaren des fang i passaren com a senyors. Lloseta, Biniamar i sa comuna per es camí de biniatzem que tenia totes les barreres obertes. De Mancor a Caimari de nou rodaren per asfalt. 

Arribaren al començament del camí vell de Lluc amb la panxa que ja feia renou i com que ja arribaven a misses dites decidiren obrir portes i que  campi qui pugui. Així el grup es disgregà amb petits escamots  que anaren pujant cada un al seu ritme. Amb això en miky que havia estat abandonat i traït pels seus companys de viatge, cridà que venia a berenar. El pobre  com que nomes te una mtb i aquesta està  de viatge cap a Cadis va proposar sortir amb la da ruta confiant que algun dels companys del proper viatge   al parc de los arconocales  l’acompanyaria. Es veu que no va despertar massa llàstima, ja que el varen deixar penjat. Tot i això, s’havia proposat una ruta amb un bon berenar per així almenys possibilitar la trobada amb els que anessin per carretera.

En passar per el salt de la bella dona en miky cridà de nou  dient que   es Gallet estava estibat i que no els podien agafar així que varen decidir anar en el bar des coll. Es veu que es Gallet ha fet mal, perquè ara en es coll també s’han apuntat al preu redó per barba, 6 euros, que inclou cafè i beguda arreu però amb llesques contades i tallades minses  que no agradaren gens a en Toniarro.

Aixecarem taula i es senyoret, en mel i sucre i es fill d’es cabo decidiren tocar el dos i acompanyar al solitari rutero cap a ciutat. La resta continuà amb el pla establert. Passat son Amer, quan davallaven per el revirat camí cap a Lluc, en Gerard i la seva muntura sortiren volant.

La veritat es que hagués pogut ser un desastre però es veu que la Mare de Deu, al igual que va fer amb la bella dona, degué enviar un estol d’angelets que el recolliren avall de la marjada i el deixaren dret amb cara d’entabanat  un parell de metres mes avall. Quatre rapinyades i un bon “susto” just dos dies abans de partir amb expedició a les glaceres Patagòniques a on estarà mes de deu dies envoltat de gel per totes bandes. Esperem que el comodí que  ha gastat aquí no li faci falta per el temut paso marconi o el del viento.  

Agrupats de nou a Lluc  continuaren la marxa enfilant el camí de Pollença fins arribar a Menut a on anaren a cercar les terribles rampes que els enfilaren  al coll pelat. Desprès d’una bona pujada sempre ve el premi i en aquest cas dels bons, ja que el caminoi de l’ermita es un d’aquells tiranys que enganxen i en que un gaudeix sense passar pena  de la mtb. 

Arribats de nou al coll de sa batalla ja nomes quedava tornar, així que desferen camí cap a Caimari i ja via directe tornaren per Selva, Lloseta i  el Raiguer fins arribar a can franco a on s’aturaren per prendre unes cerveses i fer la “despedida”  d’en yerar. Els pocs que quedaven arribaren a Ciutat per sa bomba, es Caulls i son Macià. I si no són vius , són morts; i al cel mos vegem tots plegats.   

Bona volta amb  en Joanot  reincorporat al grup  ara que de nou tindrà els dissabtes lliure. 102 km i 1529 mt

 PS. Un altre grup també anà a berenar a cas Gallet i els hi va passar com a nosaltres que acabaren en el coll de sa batalla. El que passa es que el seu berenar no va ser com el nostre....