- Es possible anar de Ciutat a Banyalbufar
sense quasi tocar asfalt ?
- Es possible tornar d’allà per una altre
banda també anant tot per terra ?
- Es possible travessar Planicia sense anar pels camins de sempre ?
- Es possible davallar fins a Banyalbufar sense fer tot el tram asfaltat del cami des correu?
8:00 a on sempre: yerar, raul, anton ( que
feia un munt que no venia), largo, pere, jetroni, miky, torner, bigel, fran,
rol, andreu i el seu amic en bordiu, jonanda i mapes partim, aquí si per
asfalt, fins a Bunyoli, Iniciem la pujada a bon ritmet i sense que hi hagi grans diferencies en arribar a dalt. Despres d'un poquet mes de pujada travessem des de ca na Lluïsa cap es Grau per cas metge, a on darrerament han
caigut bastants de pins morts al mig del tirany. Un cop arribem a la carretera
continuem la pujada ara cap a la campaneta. Com era de suposar en tibu, que tenia que aparèixer allà, evidentment no hi es. ( com ell diria ,en estas cosas radica mi grandeza). La pujada cap el coll d’Estellencs uns la iniciem per el cami de ferradurat
i altres per el camí de carro , despres quant tots confluim en el mateix camí en fran desllanta. Com que s’apropa cap d’any i es
respira ambient Nadalenc tothom s’atura
i esperem que repari tot i que la reparació dura bastant de temps.
Arribats al coll
d’Estellencs encara no em fet res novedos, però tal com indica el títol de la sortida, ara venen les variacions. Iniciem la davallada agafant el camí clàssic però abans d’arribar al ziga zaga de pujada, abandonem el bon camí i ens
tirem per un camí una mica incert al principi. Es nota que es poc emprat, ja que la gruixa de fullaca fa un soroll especial ja que es nota que no esta trepijada. A poc a poc anem salvant els distints obstacles que ens apareixen fins que el camí es fa mes evident al transcorre paral·lel a una reixa. Si el camí clàssic passa be per dins el bosc aquest tot i que tampoc surt d'aquest, al bordejar els tallats de la muntanya te molta mes claror i de tan en
tant et sorpren amb magnifiques vistes. Així
arribem al mirador des salt, a on uns quants si aturen a gauaitar en aquest imponent balco sobre Estellencs mentre els altres
continuem una mica mes.
Aviat el camí es converteix amb un tirany que en algun
tram s’ha esbaldregat tot i això en un moment arribem a les runes de les cases del salt d’en
fonollar, nomes conegudes per els que fa molts d’anys que tresquem per allà. Despres de la corresponent sessió
de fotos i exploració continuem la
marxa. Un cop entrem a Planícia tot i
que la idea era anar per el divertit tirany que du fins l’aljub dels cristians, com que
anem enrere d’osques, el deixem per una altre ocasió i anem a cercar el camí principal.
Aquí es produeix una confusió ja que aquest narrador avisa de que
quan arribem al camí que sempre feim ens hauríem de re agrupar. Es veu que en miki
enten que em referia al cami d'avall de tot quan la intencio era la de reagruparnos per aixi poder agafar el camí empedrat que baixa cap a darrera les cases. Com que els de davant van a la seva bolla ,
els deixem que s’aclareixin ells tots sols, guiats per en
fran que du el track i per el que es veu, de poc li serveix. Així, la resta tirem
per el camí vell fins a les cases a on anema a cercar el camí bord que el penssam seguir fins a s’arbossar.
Tal com s'havia enunciat, allà ve la sorpresa del dia. Hem passat
mils de vegades per allà i no ens haviem adonat que darrera de les mates de ran del camí hi
havia una magnifica pista que baixa fins quasi vora del
poble. Com que avui es tracta de fer variacions dels camins clàssics en lloc
d’entrar per el darrer tram del cami des correu ens desviem d'aquest i anem a cercar el camí dels regants que es un altre magnific balcó sobre Banyalbufar. I es que avui tocava mirar el paisatge. Arribem a la carretera per darrera
l’església i anem fins es tast, el bar a
on havíem comanat els bocatas. Bon
berenar, molt bon cafè i un preu raonable.
Toca iniciar la tornada, i tal com havíem enunciat ho hem de fer evitant l’asfalt i per un altre itinerari. Així sortim del poble
i en començar les costes ens desviem per el segon comellar que ens surt quan anem cap a Esporles, la intenció es pujar per el que anomenen la drecera del camp de futbol, camí de
ferradura que ens dispara les pulsacions però que ens permet arribar fins el
camp de futbol sense tocar la carretera. En arribar a dalt tombem per el camí
que ens ha de dur a mitja pujada des camí
des correu. Tot i que han aparegut uns nous cartells de camí particular, ningú
ens ha dit res, i es que el concepte de "particular" en aquest cas es molt discutible, ja que
si be la gent diu que hi ha un contenciós sobre la titularitat d’aquest camí, ningú
sap qui es el que el te i el catàleg de camins del municipi proposa la seva incorporació al inventari de bens
municipals despres de fer un expedient d'investigació. Continuem la marxa per el cami de correu que avui el fem quasi integrament ja que l’abandonem
just abans d’arribar a Esporles per aixi poder agafar els tiranys del safareig de Bellavista que ens pugen fins a la font de dalt de son tries.
En aquest punt els frissadors , tot i que avui
es prest, decideixen tornar per carretera, quedant els autèntics sectaris que
tal com hem dit pugem cap a son tries i arribem a Ciutat per son Malferit i Sarrià amb 60 km i 1800 mt de desnivell amb una volta quasi tota per terra, amb un tant per cent bastant elevat de tiranys i a on hem gaudit de nous camins i sobre tot del Paisatge.¡¡ No hay mas caminos ¡¡¡
PS. Avui les fotos son les que s'han pogut recuperar per el washap, les d'aquest narrador s'han perdut quasi totes per un error informàtic.
2 comentarios:
Bona volta, bons camins, bones vistes....objectiu complit
Un disabte mes ens ha sorpres en Maps,Molt bé!
Sí, bons tocs d'originalitat. M'agradaren especialment la baixada amagada des de S'Arbossar i la sortida de Banyalbufar per l'empinat camí empedrat. Innovate or die!
Publicar un comentario