MINER sbt 10 des

Aquest dissabte tocava Tramuntana Nord, així que es va proposar fer el clàssic camí vell de Pollença. El Tema era com fer una volta per allà sense tocar el  vell de Caimari a Lluc ja que el tenim massa vist. L’opció peatge per Massanella no ens feia massa ganes, així ens quedaven biniatró i miner.  El primer segueix tan blindat com sempre amb l’agravant de que havien rebentat les fonts ufanes  i a Gabelli ens podíem trobar a mitja Mallorca i no era qüestió d’anar molestant a la gent. Així nomes ens quedava Miner .

Teníem la volta, sortida d’Inca i per camins anar cap a Campanet, Pollença pujar fins a Lluc i baixar cap a Aucanella i Miner. Possiblement  hom consideraria que era millor fer la volta amb sentit contrari i segur que es així si no penssassim que hi ha  caçadors.  Com que nosaltres no volem tenir problemes i ens agradaria poder seguir colcant durant molts d’anys, evitem qualsevol possible confrontació i així decidim passar per Miner al final del dia  quan tothom ha replegat.

8:15 estació de tren d’inca, un munt de gent: Bigel, torner, miky,  yerar, raul, micot, rol, largo, jetroni, joan, ff, salvador, tibu, pere, mapes i un convidat d'en raul en  sergio mecànic, partim direcció cap a Mancor per tot d’una tombar cap el camí de ses Oliveres que ens enfila ja cap a llevant, travessem la carretera de selva i continuem pel mateix camí sense agafar el itinerari que en un futur hauria de seguir el GR Artà Lluc, ja que el veïnat del torrent ha tancat el caminoi que passava entre la paret de tancament i la llera i ara per passar hi ha que anar per dins la torrentera.

Continuem així per asfalt fins que arribem al camí d’Aumaxella que  per terra ens puja al turo de Moscari. Un cop travessat aquest poblet ens tirem per avall cap al vessant sud en un intent de recuperar el traçat proposat originalment i que s’havia modificat el divendres a vespre in extremis quan aquest narrador va comprovar que era impossible travessar el torrent de sant miquel per son corro.Com que el itinerari era una mica incert al final acabarem anant per on sempre així que després de travessar Campanet baixarem per el camí del sant crist i arribarem a sant miquel.

Ara ja a pinyo fitxo i amb el recorregut conegut per gran part del grup, voltarem el puig de san mique , passarem per fangar i arribarem a la cra general de Pollença. Després de travessar-la prenguérem cap el camí vell d’Alcúdia a Lluc a on en joan rompé la patilla, com a bon mecànic que es, aconseguí fer un arreglo transitori i continuarem la marxa per carreterones i camins fins a Pollença.

En arribar al poble ja eren quasi les deu, bona hora per berenar, així que ens aturarem allà a recarregar forces. Bon berenar i preu correcte.  Reiniciem la marxa i ens comença a caure una mica d’aigua, plou i fa sol però en lloc de bruixes ens apareix a sobre la serra de cavall bernat un magnífic arc de sant Marti.

Pont roma, calvari i camí vell. Allà ens trobarem un guarda del IBANAT que molt amablement ens  indicà  que no sortíssim del camí, ratificant el que aquest narrador sempre ha dit, que era fals que els agents mediambientals posen multes als que circulen amb bici per allà, ja que ara per ara no hi  ha cap normativa que ho prohibeixi. El que si està prohibit i estic totalment d’acord, es circular camp a traves per  fora dels camins tal com fan alguns descenders  que voldrien que allò es convertís amb un circuit.

Aquest comportaments son els que ens donen la mala fama als bikers. Aviat el grup es disgrega i els mes racings comencen a tirar , aviat en Miky imposa ritme mentre els altres remuguen, en arribar a muntanya les coses canvien i el grup encapçalat per en yerar descobreixen que la goteta del nas ha aparegut i deixen en miki enrere contemplant el paisatge.

A binifaldo ens agrupem tots i partim cap a sa font des pedregaret, retallant la volta prevista per es pixarells i lluc. Arribats al coll pelat ja es la una així que es preveu que si continuem cap a Aucanella es faran les tantes. Així el grup es divideix en dos, els que no tenen hora per arribar a casa i els que tenen una mica de pressa. Els valents: Torner, bigel, miky, yerar, raul i Andreu continuen segons el previst i baixen cap Alcanella. Allà després d’aclarir quin es el camí correcte inicien la pujada  a peu cap a Miner i que dura exactament 35 minuts.

En arribar a les pistes d’aquell desolat paratge, tot i que pareixi que ja està tot fet encara els hi queda feineta, ja que primer hi ha que fer alguna pujadeta i després una molt llarga baixada, que toto i els molts d’anys que fa que rodem per aquestes terres mai havíem fet en aquest sentit.  En arribar a vall ja per la carretera vella de campanet Pollença i de campanet selva, retornen fins arribar a Inca. El grup dels que teníem pressa baixarem cap a lluc, coll de sa batalla i  “cansino “ camí vell de Caimari. Per carretera i via directa arribarem A Inca a les dues i mitja, una hora i mitja abans que els de la volta oficial. 70 km i 1500 mt de desnivell els oficials i 73 i 1300 els de la alternativa.