CECILIO'S DAY SEGONA PART dsbt 31 gen

by torner

Avui tocava acabar el que varem deixar a mitges el dissabte passat, anar al Castell d'Alaró i així completar l'homenatge a l'amic Cecilio. Fa una setmana tots sabiem que fer tota la ruta prevista de cop era feina difícil, i ho vam voler intentar, però no pogué ser, hi havia massa cosses programades. 

Així que, vuit del matí, on sempre, un fotimer de gent, només faltaven en Tià, Antón i Tibu, i per tant: Andreu, Biel, Mapes, VP, Jeroni, Rol, Salvador, Fran, Miki, Jonander, Sergi, Pere, Efeefe, jo mateix, i una convidada sorpresa, na Pilar, paisana d'en Rol, petitona ella, que ha aterrat a Mallorca per tema de feina, enfermeria pareix, cosa que ja ens mola. El galliner, doncs, revol·lucionat però a s'enrevés ja que hi ha molt de gall i una sola gallina, i ben joveneta. La presència d'una dona a la Secta és tota un event, i per això l'espectació present. Encara tenim fresc el record de quan va venir na Tonina, i ja fa anys del fet.  Petonets per a tothom, i una aclaració per part de la convidada: que ningú estigui pendent d'ella i que facem la nostra marxa, expressió que repetí una i altra vegada, però clar, és de Cuenca. 

Partim tira a tira cap a Passatemps, mentre en Rol li va menjant l'orella a l'al·lota, però bé, pareix que ella també és de xerrar. Evitam Raixa ja que ha plogut molt per la nit i no ens volem banyar el cul tan prest. Camins vora les vies cap a Caubet i ens creuam amb en Bini i els seus, però avui no hi ha temps per fer-li sa pilota i, adeu adeu seguim ja que ens hem de trobar amb els raiguer-boys a Bunyola. Allà, un Gerard, com sempre caòtic amb els horaris, encara no està llest, i a més ha desconcertat als seus companys de comarca, en Raúl i en Micot, amb continus canvis de plans, fins que han hagut de passar d'ell. Com que n'hi ha qualquns que s'ens entrevessa la pujada anem tirant, i la resta espera que "la seva excel·lència" estigui llesta. Un cop a Honor, foto finish i despedida de la convidada, que té pressa i torna enrera. Pareix que na Pilar ha pujat amb dignitat i ha tingut el consol de no ser la darrera, i no mir a ningú. Després anirem comentant els informes emesos pels nostres escanners personals. 

Baixam per la primera trialera cap a Coll Picó, que avui està especialment difícil, i on cadascú passa com pot, amb dos esclats, en Sergi que encara no sabem molt bé el que ha passat entre ell i en Raúl, i en Jonander que ha patinat a peu i ha tirat la bicicleta contra les roques, però com que aquesta és de Bilbao ni s'ha inmutat; no poden dir el mateix les roques. Quan ja acabam la trialera, com sempre, n'hi ha que s'aturen on no ho han de fer, i es que quedar-se plantats a mitjant baixada posa en perills els altres. No sé què passa, però n'hi ha que mai fan nosa, i hi ha els faristols que sempre estan enmig. És un tema a debatre.  Remuntam un poc, i acabam de baixar cap a Clavegueres per aqueix tram tan divertit. Travessam es torrent d'es Freu i passant per Son Palou arribam a Orient on berenarem. 

Pa am oli mixto, copa i cafè xarec per vuit i mig, un poc fora de presupost. Cagats de fred, partim cap al Castell d'Alaró, on hi pujarem per darrera i quasi tot patejant. Reagrupament a l'esplanada de dalt i baixam fins l'objectiu del dia: visitar el "balcó d'en Cecilio". Ens ho estam passant molt bé, i tot i estar en aquest punt de record del nostre amic i mentor del grup, ho feim amb rialles, que pot ser sigui la millor manera de recordar-lo.

Foto de grup, i baixam fins Alaró on despedim en Micot i començam a pujar cap a Cas Secretari. A mitja pujada ens trobam a l'amo que ens atura, i descobrim un Raúl amb unes arts diplomàtiques i un domini del llenguatge pagès que ens deixa admirats, i a més es veu que li cau bé a l'amo. A tot això, els que duen dorsal ja han partit cap amunt.  El deixam content, i amb la promesa de no fer derrapades seguim pujant les dures rampes per després baixar pel fantàstic caminoi cap a Cas Carnicer i Coanegra. 

Son Torrella i camí "públic" des Cabàs, on en Vicenç, en Salvador i n'Efeefe posen el mode incògnit. Ai si s'entera en Diego!  A la carretera de Santa María despedim en Pere, i després en Gerard i en Sergi, els dos Calimeros que es veu que tenien plans per l'horabaixa. Ses Escoletes cap a Son Pizà, i, arribant a Planera la torn a fer: per evitar un bassiot m'acost massa a un ullastre, anant massa aviat, o sóc rebutjat amb violència fotent un bon esclat dins l'aigua. Estic atrapat pels pedals i els amables companys que venien darrera m'ajuden a recomposar-me i en Rol m'arregla la bici mentre baix de les estrelles.

Havia anat tot tant bé!  Així, amb mal cos i degotant de per tot, seguim a pas de processó cap a Son Macià i al polígon aturam a netejar les bicicletes per vint cèntims. La sensació de mal cos creix i a més estic mort de fred.  Em not la cuixa inflada. Avui de cerveseta res de res.  Finalment em despedeixo d'en Jeroni que me mira amb llàstima, entén com estic.  Arribo a casa i com sempre em demanen "com ha anat?", però avui la frase és un eufemisme, em tenen calat només veure'm la cara, "has tornat caure" volen dir. 
Tot i així ha estat una excel·lent jornada, ens ho hem passat molt bé, i a més ha vingut una famella, què més volem? 
En resum, 69 km i 1600 m de desnivell.