“Sic transit gloria mundi “
que n’és d’efímera la gloria
-
Ocho, ocho, ocho, cridava en Cecilio mentre
pujaven d’Arestui cap el coll de Triador
- Si
quereis guerra, la tendreis pero ahora vamos a intentar subir juntos.
Hi
així ho férem, eren aquells temps en que anàvem amb grup, llevat d’alguna picada de tan en tant.
Ara
les coses estan canviant, ja ha acabat la temporada de triatlons, de
raids i demes disciplines estranyes, ara compareixen tots i alguns volen demostrar que forts que estan. Així les coses,
aquest dissabte el corral estava ple de
gallets i ja es sab que un galliner així segur que no pot funcionar be.
Tocava
rodar i fer desnivell ja que nomes queda
un mes per la nostra 212 mtb. Com que la setmana passada varem estar per Tramuntana
central, aquesta tocava la sud pel que recuperarem una volta que férem
curiosament pel solstici d’estiu del 2011: rodadora, amb desnivell i bastant kilometratge.
7:30
a la BP: Miky, rol, fran, andreu,
jetroni, bigel, torner, pere, anchon, jonanda, sergi, lluistatoo i mapes partim
cap Son Espases a on s’incorpora en vp. Anem rodant de bon rotllo cap a Son Espanyol,
es muntant i pel coll d’en Portell arribem a Esporles. Allà, tot i que havíem
quedat amb en gerard, aquest no apareix i com que moltes vegades en lloc
d’esperar comença a pujar no ens aturem i enfilem cap a Pescadors. Aviat el
grup es disgrega i cada un puja mes o manco al seu ritme. A dalt en agafar el
tirany que anava cap a la carretera descobrim que ara ja no es un tirany ja que
s’ha convertit en un ample camí de carro. Es veu que estam d’ eleccions i ara els hi ha pegat per
netejar camins i també tirar porqueria de grava reciclada de les obres de
carreteres.
Arribem a Mirant de Mar i en
Gerard segueix sense aparèixer. Desprès d’una cridada ens informen de que han arribat tard i estan començant a pujar. Si un es
retrassa perquè ha tingut un denou, se l’espera, però si es perquè s’ha torbat
prenent el cafè i llegint el diari, pues com que no. Així reiniciem la marxa
cap a la divertida baixada que ens du
cap a la carretera del Port. Aquí, aquest narrador que en aquell moment tenia
el cap en una altre banda, es despista i segueix el tirany del camí de
pescadors pel que ha de tornar a pujar el
tros que havia fet, quina vergonya. Tots agrupats de nou fem el tiranyet que va per davall la
carretera, que ara també ha estat totalment desbroçat i enllacem amb la pista
de Planicia.
Cada vegada el ritme puja
una mica mes , tot i això el grup es torna a agrupar a s’Arbossar a on encara no han aparegut els del Raiguer tot i
que es suposa que han anat un tram per carretera per poder agafar-nos. Continuem la marxa fins a Planicia i seguim
sense noticies dels “tardons”, a la fi, baixant cap Estellencs apareixen i almenys
podem berenar plegats. Es el moment de que en Sergi li pugui contar totes les xefardaries al seu mentor. Com que havíem cridat, en un moment ens duen els bocatas
i un plàtan, obsequi de la casa. Berenar amb cafè 6 €, sense 5.
Reiniciem
la marxa pel camí vell d’Andratx que en
el seu primer tram es d’asfalt . En el coll d’es Pi, ja per terra tirem cap es
Grau , moment en que els gallets es descontrolen i es posen a tirar en un tram
que ni es una gran pujada ni una gran baixada i per tant no costaria gaire anar
a un ritme de grup, però avui es veu que toca estúpit ritme de carrera. Com mes tard dirà en Rol de manera molt
encertada, s’instaura el “salvese quien
pueda”.
Els cavalls van desbocats i evidentment es passen el desvio cap a sa
torre Nova, tot i això recuperen traçada i de nou es posen a tirar, ara la meta es el
coll de sa Gramola. Allà ens agrupem i aquest narrador aprofita per inflar la roda de davant que estava ja quasi
buida amb una bombeta d’aire que li
ofereix en Jonanda. Ara reconeix que el que s’hauria d’haver fet era posar
càmera per no estar tot el temps de la volta patint i inflant a cada aturada.
Arranca
de nou la carrera fins la propera meta que es situa a mitja baixada de ses rotes de s’Hereu. Tot i
això, aquest narrador i en torner, passant un poc de la moguda, ens aturem de
tant en tant a fer qualque foto ja que el lloc s’ho mereix .
Després
d’un comentari que obviarem però no oblidarem reiniciem la marxa i tot
just ens tornem aturar ja que en Jonanda i en Tattoo han
pinxat, mentre reparen uns quants decideixen, tot i que nomes son les dotze , que ja en tenen prou i anuncien la seva
imminent retirada.
En torner tenia
excusa i a mes a mes a ell no se li pot recriminar res ja que es un dels que
sempre completen tota la volta, en Jeroni també tenia bul·la ja que encara estava baix els efectes dels
medicaments, n’Andreuet ... n’Andreu es
de mel i sucre. En Rol amb la seva 26 tots sabem que les distancies llargues se li entrevessen. Però en yerar..., en yerar no te perdó i mes quan desprès hem
sabut que en arribar a Ciutat se li han acabat les preses i s’ha aturat a prendre cervesetes ja que el motiu de
retallar era simplement perquè es volia reservar per la volta rutera del
diumenge i deia que estava cansat. Definitivament cada pic està
mes en crisi el títol de sectari de l’any. Els altres desertors no es mereixen ni un
comentari...
Els
que quedem continuem la ruta per el tram mes interessant de la volta que es la
zona de Sant Elm, una zona plena de pistes i divertits tiranys. Així agafem el
caminoi que va cap el coll de Palomera, amb la primera pèrdua d’en Miky que
encara du el chip carrera i es perd per el laberint de tiranys i s’en va cap a
s’arraco. Així en arribar al coll l’hem d’esperar a que reaparegui per la
carretera. Continuem per la pista polsegosa de can Tomevi a on com també era
d’esperar es torna a equivocar i gira a l’esquerra, quan el nostre objectiu era
arribar a la punta mes septentrional de l’illa
que es la punta negra. Allà ens fem la foto de rigor mentre en Jonanda
se n’adona que torna anar pinxat.
Com que estem molt a prop del poble tirem
fins el super i mentre ell repara els altres,
de manera una mica egoista, prenem un “tente en pie”. Desprès de que en
Tatoo i aquest narrador tornem a inflar
iniciem la tornada cap a casa. Aquí en fran per una vegada fa cas al Gps i ens
condueix pel bon camí per la magnifica pujada de la serra de sa Tea. La veritat
es que es un camí que fem molt de tan en tant, però com diu en Pere, es una
manera molt elegant de tornar cap a s’Arracó.
Així primer pugem les dures rampes amb restes de ciment que de tant en tant et
permeten veure les magnifiques vistes de la zona.
Desprès entrem a dins el comellar i amb un còmode peró dur
ziga zaga arribem al desviament del pas
vermell que no prenem i iniciem la baixada. De nou aquest narrador avisa de que
en un moment donat ens tenim que desviar
pel camí de carro de l'esquerra, i així ho fan , el que ja no fan es agafar desprès el tirany que ens baixa cap al poble
pel que en fran, en miky , en jonanda i en lluis tornen a parar al coll de
Palomera. Desprès de les pertinents cridades ens tornem a agrupar al poble i anem a cercar el camí de son Castell que el
pugem ja amb un bon sol de justícia però ja a un ritme mes normal, no com es
veu que ho han fet els de la volta curta.
Entrem a Andratx i el travessem per
dalt pel que ens estalviem el camí de son Xina. El que No evitem es la pujada pel camí de ses
guixeries.
En arribar al coll d’en Esteva
aprofitant que en lluís està inflant, aquest narrador per aprofitar eltemps decideix començar a davallar , cosa
que no pot consentir en Miky ja que es veu que està obsessionat amb estar
sempre al davant. Hi ha que reconèixer que aquesta mania comença a ser com a
malaltissa. Arribem en es Capdellà i mentre en tatoo i aquest narrador tornem a
inflar la resta prenen un nou refrigeri. Desprès, conduits per un autèntic mallot verd que marca
el ritme còmode pel grup anem tornant cap a Ciutat, obviant les punyides d’en
Miky. En un moment donant no ens entemem i en Lluis es veu que es torna aturar
per inflar i tot i que l’esperem una bona estona al coll des Tords ja no el
tronem a veure. En arribar a Palma els
que no tenim presa ens aturem a fer una cervesseta en es ferreret, nomes una
hora i pico mes tard que el grup que
suposadament tenia tanta frissor.
110
km i 2100 mt de desnivell.
PS. Desprès
qualcú va fer la pregunta, perquè per Menorca o per Artà ens ho passarem tant
be i aquest dissabte molts no teníem la mateixa sensació.
Qui vulgui
carreres que hi vagi ,
que segur ja sap a on en fan.
3 comentarios:
Mooolt bona! Un fidel retrat del que va passar. En temps feixistes deien "respeto a la autoridad y castigo al delincuente". Que no es quixin tant els que reben merescut.
bona crònica...bona ruta...dolenta sortida
desordre total,salvese quién pueda,mira d no quedar es darrer.
Si sa gent no va a carreres,es per que allà no fan res,en hi ha q ni els acaben,i aquí es pensen q llueixen..ay..si sapiguesen el q pensam de ells...
Perfecta crónica de lo sucedido. Supongo que la llamada de atención halla surtido efecto este sábado siguiente.
Y sobre recortar la ruta por mi parte, no es una cuestión técnica, sino política, me cuesta no disfrutar el sábado de la família, y una simple hora significa comer con ellos o no.
Eso si no negaré que mi mula no es vuestros caballitos de cristal, para bien y para mal...
Publicar un comentario