ES BARRANC, UN REQUIEM I UN TEDEUM .sbt 6 jun

Tal com ens contava en Torner a la crònica passada l’ordi i la civada ja estan recollids, ara ja nomes ens queda collir el blat, que ho farem per sant Joan com manen les tradicions. Mentre entre setmana, els que podem,  seguim gaudint de les carreterones del pla, cosa que ha generat un cert mal estar entre els mes radicals defensors de la bicicleta de  muntanya. Així les coses, per acontentar una mica a tothom decidirem anar cap a Sóller per fer una etapa autènticament alpina, i acomiadar-nos del barranc, ara que encara no s’ha publicat al Boib el Pla Especial  de la Ruta de Pedra en Sec.  Tot i això,  el que tenia que ser un rèquiem solemne , acabà en  Tedeum ja que en JOANBIKE, ens comunicà que aquest dissabte, a la fi, podria venir.

Si fa unes setmanes dèiem que una de les característiques principals dels sectaris es ser “pestoso”, ara podem  dir  sens dubte que  en JOANBIKE es el màxim representat, ja que hi ha que ser molt  sofrit per desprès de tres mesos sense tocar una bici, be, mes ben dit sense colcar, perquè tocar, en toca cada dia i moltes, avui ha decidit venir i tot  i que la ruta no era  la millor per reenganchar -se, pels seus “dellons” l’ha feta tota, tirant de raça, ronyons i molta caparrudessa . I es que la bici forma part de la seva anima, perquè sinó no s’entén com ha estat capaç de completar els 78 km i els 1900 mt de desnivell de la sortida. 

7:30 Bp, JOANBIKE, anton, bigel, pere, jetroni ( que avui també s’incorporava desprès d’un parell de  caps de setmanes de baixa ), torner, fran, miky i mapes, partim cap a passatemps, que el fem avui a un ritme de bons amics, ja que volem dur en joan entre cotons. Arribem a Raixa i el ritme s’incrementa una mica, el suficient per no poder evitar un parell d’enganxades bones amb els batzers que  ens deixen els braços ben rapinyats. En arribar a can Penasso com ja es habitual no hi ha ningú ja que als del Raiguer els hi grada esperar  a l’alçada de s’alqueria. Així , allà s’incorporen  en Largo, micot, raul i yerar i ens dirigim cap el coll de Sòller (... ) que avui no se’ns ha entravessat gens.

En arribar a la boca nord del Túnel ens trobem en Rol que s’incorpora al grup. Ens dirigim cap el camí de Ciutat que el seguim fins a Sóller. En arribar al forn de la Plaça , ja ens tenen els bocatas preparats, així que el berenar es mitjanament ràpid, tot  i que  al final hem d’esperar una mica  a que en Rol repari càmera.  S’incorpora n’andreu al grup i iniciem la marxa  cap el gran objectiu del dia, S’Arrom. De nou havíem  demanat permís i  denou ens havia deixat les claus, tot i que la propietat  trobava que no era la millor època de l’any per culpa dels xots menuts.

Comencem la pujada i desprès de superar la horterada de les cases de sa coma que pareix que volen convertir tot l’oliverar  amb una mena de jardí tropical, arribem  a la primera barrera de la finca i ens endinsem dins un alzinar ombrívol a on comença la segona  tanda de ziga zagues. Cada revolt anem agafant mes alçada i a cada revolt un te aquella sensació que tenim moltes vegades pels Alps, en la que aixequem el cap i no veiem per on es possible sortir d’allà. Miraculosament al final el camí arriba al coll de l’ullastre i accedim a un planiol a on ens aturem per reagrupar-nos.

Iniciem la darrera pujada en el tram mes espectacular de tots, allà les voltes s’aguanten una sobre l’altre i en un moment i després de passar la infranquejable barrera arribem a les cases. Les vistes son impressionants així que no aturem de fer fotos però com que encara ens quedava un bon berenar continuarem la marxa cap el mirador d’en Quesada. Aixi pasarem una nova barrera al mig de l'alzinar, amb la que ja havíem acabat totes les claus, però gracies a Deu la darrera tingue la clau repetida aixi que al final poguérem sortir. Un poc mes de bici a l’esquena i iniciarem la magnifica baixada. 

Magnifica amb el sentit de les vistes, perquè es un autèntic suplici nomes apta per els mes enduretas. Al final arribarem al camí del barranc i com que ja era una mica tard retallarem la volta que teníem pensada fins a cuber i decidirem tirar-nos per avall. Allà els del raiguer  tombarem cap a Cuber per poder baixar per Aumedrà ja que aixi els hi queia mes aprop. La resta anàrem baixant corba darrera corba, intentant enllaçar al major numer possible, com deia en Pere, una si, dues justet, tres...

Ens aturarem a mitja baixada a la font i ja tot d’una atacada acabarem la davallada ben capoladets. Ho hem de reconèixer, el camí es espectacular  i únic, no obstant no es el camí mes mountain biker que tinguem, però una vegada o dues a l’any,  està be fer-ho, per això es una pena que ens ho prohibeixin i mes sense mes motiu que per l’enfado d’algun propietari que es degué trobar també amb qualque cap de fava d’aquests que es pensen que quan ells davallen tenen preferència ja que van a tota.  Segurament ens ho hem guanyat, així que: Adéu Barranc.¡¡

Arribem a Sóller i ens tornem aturar al forn a prendre qualque cosa, mentre en Torner va a tornar les claus. Moltes gracies Toni per les gestions, ara que hi penso et tindríem com a mínim  d’haver convidat al berenar, queda pendent...

Reiniciem la marxa i enfilem de nou cap el coll de Sóller, segons el planing teníem que refer el camí d’anada, però en arribar al desviament del camí de Ciutat, era tard i en Joan no estava per floritures, aixi que tira recta, tot i això en bigel i en torner, varen optar per girar, així el grup es disgregà, i cada un pujà com pogué i per on volgué.

Al coll ens reagruparem i ja tots junts, via directa i per asfalt enfilarem cap a Palma. Tot i que era tard, les ganes de allargar una mica mes el millor moment de la setmana ens feren aturar al San Vicente a prendre una canyeta.

Molt bona volta en la que com ja hem dit, el que tenia que ser un dia de dol el transformarem amb un dia de festa i d’agraïment als propietaris que ens deixaren passar per les seves finques i al fet de reincorporar al nostra Joan, alma mater del grup. JOIA EN EL MON, JOAN HA TORNAT.
78 km i 1900 mt de desnivell.