RUTA DE L’ORDI O PRE 2012. FINS SAN SALVADOR sbt30maig

S’acosta la data de l’event sectari d’enguany i toca posar-se a fer els deures. Aquest cop, la idea ha sortit no sabem bé si dels cosmètics que empra en Miki o per fer competència a la 312 de carretera. La cosa és que, tot i les crítiques dels detractors o dels que d’entrada ja es “rajen”, n’hi ha que ens anam mentalitzant i ens ho agafam amb il·lusió, i malgrat ens donin la pallissa, procuram fer un poc de preparació també entre setmana, sense amagar res, i ho feim disfrutant de la companyia i del paisatge, si, del paisatge!, i amb la sort de comptar amb l’assesorament del MTW (Miki Trainning Word).

La proposta del dia, idò, era arribar fins Sant Salvador i tenir una presa de contacte amb el traçat, la distància i les hores de bicicleta. Per tant, set i mitja on de costum, Pere, Biel, Mapes, JonAnder, Miki, Andreu, Antón. A Casablanca m’hi afegiré jo i a peu de Xorrigo en Tià. Moltes baixes també: en Jeroniet estudiant ( aquest rus el matarà ); en Raúl, Vicens i Micot de carreres; en Rol i Fran fent d’enduretas; en Salvador desaparegut; en Tibu tenia hamaca; i en Sergi de festa tecno.

Parteix el grup cap a “aceitunas perez”  amb el  típic recorregut suburbial fins el km zero de la carretera de Sineu i per aquesta fins Son Ferriol per enllaçar amb la carretera de Manacor pel camí de Son Coll Vell. Vuit i quart a Casablanca on s’afegeix un empanat servidor i en yerar . Poc després ho farà en Tià a Xorrigo.

Ens mesclam un moment amb un veterà grup de carreteros. Creuament cordial – si que vais ràpido…¿y estas biciclestas qué llevan frenos de disco y “esas cosas” no? Elegantment ens endinsam dins la garriga xorriguera i sortim a Son Gual per seguir perl camí vell d’Algaida i, sense arribar hi, per dins Marina anirem a trobar els camins de Castellitx, per on pareix que no ens hi volen. Superam l’obstacle de torn i ja per dins Castellitx de la Pau arribam a l’ermita. Foto de situació, passam per Son Coll i després voltam cap a Pola per anar a trobar el camí vell de Porreres, on hi arribarem amb l’horari adelantat gràcies al vent de popa que ens ha empès.

Berenam al bar del poliesportiu on perdem tot el temps que hem guanyat ja que la sang dels cambrers encara no s’havia despert. Pa amb oli tarifa plana i escampada de n’Andreu, que és de melisucre, en Gerard, que és molt bon pare, i en Tià, que s’en va ben content després d’haver-se empassat mig litret de cervessa.

Liam un poc de caos per dins els carrers del poble, quan apareix en Frenando que s’havia apropat amb el dron fins Llucmajor per fer un bocinet amb nosaltres. Així, quatre rates que quedam, concretament vuit, amb ritme i cadència ens plantam als peus del Puig de  Sant Salvador, on hi anam pujant per les dreceres. Hi ha que dir que després de tant de rodar el fet de posar plat petit suposa una plaentera sensació. Feim cim, qualquns fent un poquet de trampa –eh Antón? ,

Foto de rigor cortesia d’una veterana ciclista extrangera, repostatge de líquid, i començam a devallar amb el dubte de per on ja que en Mapes ens ha fuit sense dir res. Ens trobam a mitja baixada, per poc després tornar-lo a perdre. Intuïm el camí seguit pels capdevanters i enfilam cap el cementeri, però just abans d’arribar-hi en Jon, que duia el track, ens desvia a la dreta tot i veient que els altres que havien seguit recta – que es por ahí ostia, que lo dice el gps! Ens enfilam fins El Calvari mentrestant en Mapes, Pere i Antón ens esperen al cementiri.

Parlam amb ells i quedam a la plaça de ses palmeres on també hi haurà en Fernando. Nosaltres baixam  per les fastigoses escales. Prenim uns refrescs al súper, cervessa pels de Bilbao, i renyada de torn:  Mapes - ¿por dónde habéis bajado?, Jon – por los toboganes de la derecha,  Mapes – nnnnnnoooooooeeee! Era por la derecha! ( rialles de fons).  Partim cap a Campos pels camins que alternen per un costat i l’altre de la carretera principal,  sota l’observació de les rodes de palla que decoren els camps i embriagats pel flarie de l’ordi recent recollit (això dedicat al Gerard).

Per la ronda del poble entram i sortim i agafam de nou una carreterona alternativa a la carretera oficial en direcció a Llucmajor i a un moment donat, al camí de Ses Peles, ens trobam amb una barrera que hem de botar per travessar per la vorera d’un camp de blat i arribar a un altre camí asfaltat. Continuam direcció Llucmajor fins que ens hem de desviar a l’esquerra i ja per pista arribar a la carretera que va a Porreres. En aquest punt el grup es desfà un poc ja que es comencen el notar les hores i la calor. 

A Llucmajor tornam a refrescar-nos i menjar un poc, i prenem cap a la carretera d’Algaida on voltarem a l’esquerra per la pista que ens durá cap a Punxuat. En aquest punt perdem el contacte amb n’Antón i en Mapes fins que en Pere telefona i sabem que hi ha un problema amb el fren de l’Specialzed, com no, i es que aqueixa bicicleta necessita més atenció mecànica que el McLaren de n’Alonso. L’hi haurien d’inventar un carregador de pastilles de fren a l’estil dels caramels pez. En aquest moment també aprofita per deixar-nos en Jon que tenia pressa i a més volia veure el Giro. Hi ha que dir que aquest dissabte se l’ha vist flaquejar un poc, no poguent seguir el ritme del fortísssim Miki i el seu gregari Biel. 

Arribam a Son Mandívia, després Son Binissalom i a Sant Jordi ens plantejam si tornar per la pestosa carretera de Manacor o per S’Arangada i S’Orinal. Aplicam el reglament i cap allà s’ha dit, S’Aranjassa, Es Pil·lari, parquecitos de S’Arenal i Can Pastilla. Aquí comença el pitjor de la ruta, la petada retxa vermella desde Cala Estància, Carnatge, Ciutat Jardí, fins Palma. 

Un caos de gent per tot, inclós grups d’alemanyes madures d’u vuitanta en bicicleta venint de front intimidant el pobre Pere. Al Portixol ens despedim d’en Mapes a la vegada que feim balanç i donam l’aprovació a la viabilitat de la 212, ja que n’hem fet tres quarts amb nou hores, i “només” n’hem d’afegir sis més, deia qualqú…Llavors cadasqú cap a ca seva ja amb un fil de força, menys n’Antón que els darrers quaranta quilómetres ha disfrutat especialment.

Total 145 km i més de 1300 de desnivell. Força 212!