DISSABTE 25 JULIOL
COMUNA-ALARÓ-ORIENT
Basta ja! Amb aquestes reivindicatives paraules anunciava el cabdill de la secta la ruta d’aquest dissabte. Ja era hora de que canviàssim de zona, tot sigui per deixar de veure Son Espases una temporada. Es proposava una volta cap a la Comuna i berenar a Orient, però un comunicat de darrera hora de Bini-news ens avisava de que el bar està tancat. Canvi de plans idò. El berenar haurà de ser a Alaró. Mal assumpte. Ja sabem que passa després.
Amb aquesta incertesa partim els presents, Pere, Jeroni, Biel, Mapes, Fran, Rol, Miqui i Torner pel polígon son Castelló cap a Son Macià, camí de Muntanya, per seguir per Son Pizà i arribar a Bunyola per la carretera de Santa María. En Es Garrigó s’afegiran Jonander, Raúl i Gerard. Comencem a pujar però només arrencar, en Rol té problemes a la Bionicon: qualque cosa no va bé. Després d’un examen organolèptic, el diagnòstic diu que el basculante derecho del detràs s’ha xapat. Superat el xoc emocional, pareix que tot s’arreglarà gràcies a la garantia. Amb una unitat menys, comencem la pujada els que ens hem quedat.
Ens ajuntarem amb els altres a la barrera de fusta, on decidirem acabar de pujar tot per pista. A cas Garriguer ens dirigim cap a la baixada de Son Pou que ara que els voltors han apagat la seva fogositat ja ens deixen passsar-hi. Feim la divertida i llarga baixada i al torrent ens reagrupam. Camí de Coanegre fins a Son Roig i voltam a l’esquerra per pujar per cas Carnicer direcció cas Secretari. La humitat de l’aire, tot i que no fa tanta calor, fa que arribem ben xops. Quan som a dalt ens donam compte de que en Pere va pel bon camí en la seva preparació Alpina, i és que aquesta setmana l’han entrenat a conciència.
Baixam per la vertiginosa pista encimentada, aromatizats pel flaire de pastilla torrada, cap es clot des Guix i després fins el poble. A sa Granja ens tenen el berenar preparat o quasi: un entrepà de dos pams que qualquns no som capaços d’acabar-lo. Com era d’esperar, ara ningú vol fer el pas de s’Estalot, que era el previst, i ho canviem per Solleric. Un desconegut i ara responsable pare de família Gerard s’en va cap a casa a cumplir amb les seves obligacions. Els altres tiram cap a Solleric, i allà ens deixaran en Raúl, Jonander i Fran que tornen cap enrera.
Nosaltres sortim a la brava a la carretera i acabam de pujar fins Orient, presenciant una exhibició més d’en Miqui. Pareix que la nova vida conjugal de moment no li està afectant. A partir d’aquí i fins Bunyola farem el tram més entretingut i original del dia: ens ficarem per Son Palou, arribarem a n’es Freu, i per Son Perot sortirem a la carretera direcció Bunyola, i en començar el coll agafarem la primera drecera pel camí vell de Bunyola-Orient i fer tota la pujada per trialera i sortir en baixada per la finca d'Honor. Llavors carretera fins Bunyola, on en Miqui ens fugirà escapat ja que pareix que no du ni gota d’aigua i n’ha d’agafar. Es el preu de no dur camel a l’estiu, que te la jugues i pots acabar fins la polla.
Deixam l’animat poble i tornam pel camí de Raixa, carretera de s'Esglaieta, davant Son Termes voltam cap a la Font de Mestre Pere i pel camí de Passatemps i Son Sardina arribam a ciutat. Hem de dir que avui el clima ens ha donat un poc de treva, cosa que hem celebrat abundant-ment al bar San Rafael, la nova alternativa al Ferreret.
Un cop més, bona ruta i a bona hora a casa, i amb bona sensació de diversió.
En total 79 km i 1410 mts de desnivell.
COMUNA-ALARÓ-ORIENT
Basta ja! Amb aquestes reivindicatives paraules anunciava el cabdill de la secta la ruta d’aquest dissabte. Ja era hora de que canviàssim de zona, tot sigui per deixar de veure Son Espases una temporada. Es proposava una volta cap a la Comuna i berenar a Orient, però un comunicat de darrera hora de Bini-news ens avisava de que el bar està tancat. Canvi de plans idò. El berenar haurà de ser a Alaró. Mal assumpte. Ja sabem que passa després.
Amb aquesta incertesa partim els presents, Pere, Jeroni, Biel, Mapes, Fran, Rol, Miqui i Torner pel polígon son Castelló cap a Son Macià, camí de Muntanya, per seguir per Son Pizà i arribar a Bunyola per la carretera de Santa María. En Es Garrigó s’afegiran Jonander, Raúl i Gerard. Comencem a pujar però només arrencar, en Rol té problemes a la Bionicon: qualque cosa no va bé. Després d’un examen organolèptic, el diagnòstic diu que el basculante derecho del detràs s’ha xapat. Superat el xoc emocional, pareix que tot s’arreglarà gràcies a la garantia. Amb una unitat menys, comencem la pujada els que ens hem quedat.
Ens ajuntarem amb els altres a la barrera de fusta, on decidirem acabar de pujar tot per pista. A cas Garriguer ens dirigim cap a la baixada de Son Pou que ara que els voltors han apagat la seva fogositat ja ens deixen passsar-hi. Feim la divertida i llarga baixada i al torrent ens reagrupam. Camí de Coanegre fins a Son Roig i voltam a l’esquerra per pujar per cas Carnicer direcció cas Secretari. La humitat de l’aire, tot i que no fa tanta calor, fa que arribem ben xops. Quan som a dalt ens donam compte de que en Pere va pel bon camí en la seva preparació Alpina, i és que aquesta setmana l’han entrenat a conciència.
Baixam per la vertiginosa pista encimentada, aromatizats pel flaire de pastilla torrada, cap es clot des Guix i després fins el poble. A sa Granja ens tenen el berenar preparat o quasi: un entrepà de dos pams que qualquns no som capaços d’acabar-lo. Com era d’esperar, ara ningú vol fer el pas de s’Estalot, que era el previst, i ho canviem per Solleric. Un desconegut i ara responsable pare de família Gerard s’en va cap a casa a cumplir amb les seves obligacions. Els altres tiram cap a Solleric, i allà ens deixaran en Raúl, Jonander i Fran que tornen cap enrera.
Nosaltres sortim a la brava a la carretera i acabam de pujar fins Orient, presenciant una exhibició més d’en Miqui. Pareix que la nova vida conjugal de moment no li està afectant. A partir d’aquí i fins Bunyola farem el tram més entretingut i original del dia: ens ficarem per Son Palou, arribarem a n’es Freu, i per Son Perot sortirem a la carretera direcció Bunyola, i en començar el coll agafarem la primera drecera pel camí vell de Bunyola-Orient i fer tota la pujada per trialera i sortir en baixada per la finca d'Honor. Llavors carretera fins Bunyola, on en Miqui ens fugirà escapat ja que pareix que no du ni gota d’aigua i n’ha d’agafar. Es el preu de no dur camel a l’estiu, que te la jugues i pots acabar fins la polla.
Deixam l’animat poble i tornam pel camí de Raixa, carretera de s'Esglaieta, davant Son Termes voltam cap a la Font de Mestre Pere i pel camí de Passatemps i Son Sardina arribam a ciutat. Hem de dir que avui el clima ens ha donat un poc de treva, cosa que hem celebrat abundant-ment al bar San Rafael, la nova alternativa al Ferreret.
Un cop més, bona ruta i a bona hora a casa, i amb bona sensació de diversió.
En total 79 km i 1410 mts de desnivell.
2 comentarios:
Cony, toni t'has possat al dia en un no res, ara ja pots escriure la cronica de la setmana que ve, encara que no sapiguem a on anem ara per ara.
Sugeriments ?
Si, no és mala idea, tenir cróniques de llauna. No et pensis, en Herman Tersch de Telemadrid el van pillar que havia grabat una notícia de vaga general el dia abans. Fa mal dir amb aquesta calor, però zona de Pagera, Camp de Mar, Andratx, Cala Egos i banyito? és que a l'interiror ens podem torrar....
Publicar un comentario