BANYO A SA GALERA o S'ETEPA JOANA. dsbt 27 juny

AMB 3 SETMANES DE RETRAS.
Estimats germans ,  com ja sabeu el mal te moltes formes de manifestar-se  i ara aprofita les noves tecnologies  per sembrar la brega i la disputa , en aquesta setmana ha estat a punt d’entrar dins nostra comunitat  però ...

Ahhh, però això no era un blog  a on es contaven les sortides d’un grup de bikers mallorquins? .

Es ver, però com que a un, l’han tractat de capellanet, pues...  però be, tornem a començar.

Quan es planteja la sortida del dissabte sempre hi ha qualque petició , així es normal que a vegades es demani un volta rodadora o ratonera, planera o amb desnivell, curta o llarga, que es vol passar per tal lloc o anar a berenar a tal altre , però aquesta setmana la petició era que fos un volta en la que no ens topéssim amb estepa joana.

Aquesta planta, ara  està en plena floració i un dels nostres companys n’és al·lèrgic i quan el sol  pega a les zones que l’han tocat  li generen petites cremades amb forma  de    butllofes.

Un, que no en sap gens de  botànica, no te molt clar per on  n’ hi ha,  però creu que a les zones d’alzinar atapeït  possiblement no n’hi haguí gaire i com a mínim en aquestes, el sol no pica tant.  Així es proposa una volta pels alzinars entre Ciutat i Banyalbufar.

7:30 del mati jetroni, bigel, rol, miky, vp, torner, lluistatoo i mapes partim cap el carril bici de la cra de Valldemossa per així fer el primer gran puig , el de son espasses, des de on veiem com els aparats d’aire condicionat d’aquesta infraestructura generen una autentica cascada d’aigua de condensacions.

Girem per els caminois dels sistemes hidràulics de la zona i arribem així a la cra de Puigpunyent que l’agafem fins a son Gual. Comencem la pujada de Bunyoli, avui amb un ritme d’amics .  A la cadena de dalt ens agrupem i continuem la pujada a on ens adonem que en Rol va punxat.  Així desprès de tres intents d’anar inflant al final en arribar a les antenes  decideix canviar. Comença el camí pedregós i cada un el passa com millor sap o pot, desprès d’un segon agrupament iniciem la magnifica baixada cap a l’ermita passant per l’ermita vella que en miky tot hi haver –hi passat mil vegades, desconeixia que es digues així.

Continuem davallant pel camí que baixa cap a son Vich i desprès tombem pel vell camí de sa granja, molt mes divertit que la pedregosa pista. En arribar a la font de sa turbina ens dirigim cap a la carretera de Superna  que la travessem per anar a cercar el coll d’es Bous. Com no podi ser d’altre manera en el primer desviament els de davant continuen pel camí evident, al igual que en arribar a la casa de dalt  van directes cap a la barrera en lloc d’anar pel tiranyet que bordeja la reixeta, o en el desviament amagat a la dreta a on també  continuen recte. Tot i això a la fi arribem al gran replà a on acaba el camí. Allà sabem que no ens hem de tirar per l’inici del primer comellaret que es veu a la dreta i que hi ha que pujar una mica. Tot i això en aquell moment a en aquest narrador li entren dubtes i es posa a investigar si no va errat de direcció, un cop comprovat que anàvem be i que en vp ho ratifica ja que ha seguit una mica endavant, prosseguim la ruta. 

Així baixem una mica per aquest sub comellaret fins arribar a la gran paret de pedra que identifiquem perfectament i que ens ratifica que estam en el bon camí. Un cop travessada ja veiem la sitja a on torna començar el bon camí, tot i això, els que van davant comencen a baixar per un tirany que no es correspon amb el camí definit que hi havia arran de  la sitja, així aquest narrador i en jetroni, tornem enrere i efectivament agafem el bon cami que va baixant molt suaument per acabar al punt mes alt del camí del correu. Els desbocats de davant continuen pel tirany i també acaben al camí però en un punt mes baix.

Un cop pugen el que han baixat de demes reiniciem la marxa i com que ja es una mica tard, retallem el tram del camí bord i anem directes al camí de Planícia. Allà en lloc de baixar a Banyalbufar pel tram asfaltat d’es correu, anem fins s’arboçar per baixar per terra. Així arribem al poble tranquilament pel tiranyet que fa uns mesos era una autentica pista de patinatge. Anem al nostre bar de referencia a on ja ens tenen taula parada i fem un bon berenar, una mica car però bo.

A l’hora de partir  el sol ja pica i es produeixen les desercions dels que tenen presa i dels que es deshidraten. Així nomes en torner, vp, lluis, miky, fran i aquest narrador continuem segons  el que s’havia proposat, així continuem davallant cap a la mar per es camí de sa galera que travessa en diagonal tota el gran comellar de la cala de Banyalbufar. En arribar a la costa, el camí es converteix amb un tirany molt aeri que acaba de baixar els darrers metres fins a la punta de sa galera. 

Allà com no podia ser d’altre manera ens peguem un capfico i reiniciem la pujada pel tirany que ens du, espitjant una mica la bici, fins la volta del general. Enfilem cap el camp de futbol i en arribar allà en contra del que es habitual, en lloc de girar pel camí de la dreta continuem per carretera una volta mes per així agafar un camí que per dins el pinar ens puja fins el coll de son Bunyola.

D’allà fem una mica d’asfalt fins que podem agafar l’enllaç cap a la carretera del port des d’on enfilem cap a mirant de mar. Baixada per pescadors i en arribar a Esporles anem fins la placeta per repostar aigua i com que Esporles es un poble bike friendly, ens trobem damunt una taula dos saquets de gel que s’estan fonent a  l’espera de que nosaltres els hi donem un bon us. Camels ben plens d’aigua i gel partim cap a Ciutat enfilant el camí vell de l’ermita, son malferit i Sarrià. 

En arribar a Establiments en Vp , que es veu que està content, ens convida a unes cervessetes. Així els que quedem desprès de contemplar la darrera adquisició amb motor d’en vp   així com el prestatge amb tots els pots de complements i altres matèries prohibides  ens tirem per avall fins que arribem a la rodona d’Establiments  a on  toca  dispersió. En miky i aquest narrador, ja tots sols, anem cap al centre i en passar per davant es Ferreret  veim que allà hi ha en jeroni i en Bigel, que per el que desprès ens contaran, fa mes d’una hora que ens esperen. Així que no ens queda mes remei que  fer una  nova aturada amb una nova ronda.

67 km i 1700 mt de desnivell.