AMB 3 SETMANES DE RETRAS.
Estimats germans , com ja sabeu el mal te moltes formes de manifestar-se i ara aprofita les noves tecnologies per sembrar la brega i la disputa , en aquesta setmana ha estat a punt d’entrar dins nostra comunitat però ...
Estimats germans , com ja sabeu el mal te moltes formes de manifestar-se i ara aprofita les noves tecnologies per sembrar la brega i la disputa , en aquesta setmana ha estat a punt d’entrar dins nostra comunitat però ...
Ahhh,
però això no era un blog a on es
contaven les sortides d’un grup de bikers mallorquins? .
Es
ver, però com que a un, l’han tractat de capellanet, pues... però be, tornem a començar.
Quan
es planteja la sortida del dissabte sempre hi ha qualque petició , així es normal
que a vegades es demani un volta rodadora o ratonera, planera o amb desnivell,
curta o llarga, que es vol passar per tal lloc o anar a berenar a tal altre ,
però aquesta setmana la petició era que fos un volta en la que no ens topéssim
amb estepa joana.
Aquesta
planta, ara està en plena floració i un
dels nostres companys n’és al·lèrgic i quan el sol pega a les zones que l’han tocat li generen petites cremades amb forma de butllofes.
Un,
que no en sap gens de botànica, no te
molt clar per on n’ hi ha, però creu
que a les zones d’alzinar atapeït possiblement no n’hi haguí gaire i com a mínim
en aquestes, el sol no pica tant. Així
es proposa una volta pels alzinars entre Ciutat i Banyalbufar.
7:30
del mati jetroni, bigel, rol, miky, vp, torner, lluistatoo i mapes partim cap
el carril bici de la cra de Valldemossa per així fer el primer gran puig , el
de son espasses, des de on veiem com els aparats d’aire condicionat d’aquesta
infraestructura generen una autentica cascada d’aigua de condensacions.
Girem
per els caminois dels sistemes hidràulics de la zona i arribem així a la cra de
Puigpunyent que l’agafem fins a son Gual. Comencem la pujada de Bunyoli, avui
amb un ritme d’amics . A la cadena de dalt
ens agrupem i continuem la pujada a on ens adonem que en Rol va punxat. Així desprès
de tres intents d’anar inflant al final en arribar a les antenes decideix canviar. Comença el camí pedregós i
cada un el passa com millor sap o pot, desprès d’un segon agrupament iniciem la
magnifica baixada cap a l’ermita passant per l’ermita vella que en miky tot hi
haver –hi passat mil vegades, desconeixia que es digues així.
Continuem
davallant pel camí que baixa cap a son Vich i desprès tombem pel vell camí de sa
granja, molt mes divertit que la pedregosa pista. En arribar a la font de sa
turbina ens dirigim cap a la carretera de Superna que la travessem per anar a cercar el coll
d’es Bous. Com no podi ser d’altre manera en el primer desviament els de davant
continuen pel camí evident, al igual que en arribar a la casa de dalt van directes cap a la barrera en lloc d’anar
pel tiranyet que bordeja la reixeta, o en el desviament amagat a la dreta a on
també continuen recte. Tot i això a la
fi arribem al gran replà a on acaba el camí. Allà sabem que no ens hem de tirar
per l’inici del primer comellaret que es veu a la dreta i que hi ha que pujar
una mica. Tot i això en aquell moment a en aquest narrador li entren dubtes i
es posa a investigar si no va errat de direcció, un cop comprovat que anàvem be
i que en vp ho ratifica ja que ha seguit una mica endavant, prosseguim la ruta.
Així baixem una mica per aquest sub comellaret fins arribar a la gran paret de
pedra que identifiquem perfectament i que ens ratifica que estam en el bon
camí. Un cop travessada ja veiem la sitja a on torna començar el bon camí, tot
i això, els que van davant comencen a baixar per un tirany que no es correspon
amb el camí definit que hi havia arran de la sitja, així aquest narrador i en jetroni,
tornem enrere i efectivament agafem el bon cami que va baixant molt suaument
per acabar al punt mes alt del camí del correu. Els desbocats de davant
continuen pel tirany i també acaben al camí però en un punt mes baix.
Un cop
pugen el que han baixat de demes reiniciem la marxa i com que ja es una mica
tard, retallem el tram del camí bord i anem directes al camí de Planícia. Allà
en lloc de baixar a Banyalbufar pel tram asfaltat d’es correu, anem fins
s’arboçar per baixar per terra. Així arribem al poble tranquilament pel
tiranyet que fa uns mesos era una autentica pista de patinatge. Anem al nostre
bar de referencia a on ja ens tenen taula parada i fem un bon berenar, una mica
car però bo.
A
l’hora de partir el sol ja pica i es produeixen les desercions dels que tenen
presa i dels que es deshidraten. Així nomes en torner, vp, lluis, miky, fran i
aquest narrador continuem segons el que
s’havia proposat, així continuem davallant cap a la mar per es camí de sa
galera que travessa en diagonal tota el gran comellar de la cala de
Banyalbufar. En arribar a la costa, el camí es converteix amb un tirany molt
aeri que acaba de baixar els darrers metres fins a la punta de sa galera.
Allà
com no podia ser d’altre manera ens peguem un capfico i reiniciem la pujada pel
tirany que ens du, espitjant una mica la bici, fins la volta del general. Enfilem
cap el camp de futbol i en arribar allà en contra del que es habitual, en lloc
de girar pel camí de la dreta continuem per carretera una volta mes per així
agafar un camí que per dins el pinar ens puja fins el coll de son Bunyola.
D’allà fem una mica d’asfalt fins que podem agafar l’enllaç cap a la carretera
del port des d’on enfilem cap a mirant de mar. Baixada per pescadors i en
arribar a Esporles anem fins la placeta per repostar aigua i com que Esporles
es un poble bike friendly, ens trobem damunt una taula dos saquets de gel que s’estan
fonent a l’espera de que nosaltres els
hi donem un bon us. Camels ben plens d’aigua i gel partim cap a Ciutat enfilant
el camí vell de l’ermita, son malferit i Sarrià.
En arribar a Establiments en
Vp , que es veu que està content, ens convida a unes cervessetes. Així els que
quedem desprès de contemplar la darrera adquisició amb motor d’en vp així
com el prestatge amb tots els pots de complements i altres matèries prohibides ens tirem per avall fins que arribem a la
rodona d’Establiments a on toca dispersió.
En miky i aquest narrador, ja tots sols, anem cap al centre i en passar per
davant es Ferreret veim que allà hi ha en jeroni i en Bigel, que per el que desprès
ens contaran, fa mes d’una hora que ens esperen. Així que no ens queda mes remei
que fer una nova aturada amb una nova ronda.
67 km
i 1700 mt de desnivell.
1 comentario:
Tot i amb retràs, m'agrada llegir la crònica, a més com que fa més gràcia recordar la sortida que ja tens una mica oblidada, no? El paisatge molt guapo, i el banyito un puntàs. Gràcies per l'esforç en aquests moments que no deus tenir gaire temps.
Publicar un comentario