RODANT FINS BETLEM Dsbt 14 NOV

En miky vol Rodar i en yerard  apart de voler anar a Massanella o sa Costera també li va be anar per Artà.  Idò  fem una volta rodadora fins Betlem.

Així quedem a les 8:15 a l’estació de  tren de Manacor, per allò de si encara qualcú encara li queden ganes d’anar amb tren. Que lluny queden aquells temps en que tots  podíem anar-hi  i durant el trajecte ens contàvem mil batalletes. Esperem que canviïn el maleït reglament d’us i permetin pujar als vagons mes de 2 bicis. La petició està feta, vorem si ens fan cas.

Andreu, Torner, yerar, Miky, fran,anton, pere,ff i mapes partim cap el torrent de na borges  pels camins de son Pere Andreu, que no son ni dels nostre Pere ni del nostre Andreu. Aixì arribem al fons d’aquesta gran vall com no podia ser d’altre manera per les cases de sa Valleta i sa Vall. Iniciem el caminoi que recorre la síquia que dona vida a quest petit microclima i que a vegades es  tirany i a vegades camí de carro.

En un moment arribem a la barrerona de Bosc Vell i entrem dins la zona que a vegades segons vagi el torrent està una mica inundada, passada aquesta toca sortir de la fondalada i pujem cap a les cases ja per un paisatge sec de marina a on ens trobem els bous  d’aquesta finca que ens miren impassibles. 

Passem les cases i desprès de la camada recta arribem a la carretera  de Petra a Son Serra que l’agafem direccio a la mar fins arribar a un trident a on un no te clar si hem d’agafar el del mig o el de l’esquerra, com que n’hi ha que son frisadores i ens havíem aturat al del centre tiren per avall, mentre els altres al final optem per el de l’esquerra i es que no n’aprendran mai, com diria el nostre president en bon mallorquí “visteme despacio que tengo prisa” Desprès de la típica cridada dels perduts veiem la singular esglesieta de son serra i en un moment arribem a aquesta imponent finca.

Son les 9:45 i es una mica prest per berenar a can Miraet, així que cridem al nostre delegat de zona, en tibu perquè ens digui si a la costa trobarem res obert, ens confirma el que sospitàvem així que ens aturem allà. Tot el temps que dúiem guanyat el varem perdre allà amb un berenar lento i una mica car en els que ens acompanya en Robinson Crusoe d’en Tibu que es veu que ja està totalment integrat a la vida en aquell racó perdut de l’illa. Reiniciem la marxa per el magnífic camí de sa marina i així arribem a la urbanització fantasma. La travessem i en un clar error estratègic decidim anar per la platja en lloc d’anar  terra en dins pels vials des Canons. Si fins allà havíem rodat de manera fluida, allà el rodar es fa quasi impossible, així el grup s’estira i en miky fa una de les seves i tira pel davant mentre la resta mes o manco ens anem esperant. 

Arribem a s’estanyol i desprès de nou de la típica cridada del perdut el reincorporem quan passem per la urbanització de Montferrutx. Com que estem en terres a on en Miky es sent una mica en casa seva el deixem que vagi al davant. Passat la Colònia de Sant Pere agafem la carreterona de ca los cans i així desprès d’un poquet de roquissà  arribem a la carretera de Betlem. Iniciem la grna pujada del dia amb en ff dient que en el duatló que es fa allà aquesta pujada es fa quasi tot a peu. Aviat en fran que està fortíssim ens demostrarà, que es colca bastant. 

I es que al pobre miky ara haurà de sortir mes de  4 dies entre setmana si no vol que aquest rival li faci ombra. Hauriem d’investigar també l’horari laboral de cert militar, ja que darrerament se l’ha vist fent suposada instrucció amb bici  pels matins i es que en aquest grup, realment  els forts son aquells que nomes sortint un dia a la entre setmana aguanten el tipo els dissabtes. 

Evidentment en aquest grup la planyidora de les ensaladetes a l’escala del taller no hi està.  Ens agrupem a la font de l’ermita a on alguns omplen els bidons d’aigua gracies a un gentil homonet  tira l’aigua que ell suposa calenta i que en alguns casos estava plena de substancies prohibides, aquí hi ha que ser nets i transparents com l’aigua.

Com que anem bastant endarrerits deixem el camí vell i opten per anar per la carretera. Baixant un s’estorba una mica ja que no pot deixar de mirar pels costats totes les tasques que te per allà pendents: una baixada que ha vist pel cap a morell, el cami que emprava en Valero a camins i paisatge per son Sureda o simplement intentar una connexió des de la carretera cap el cami vell. Perquè desprès el diumenge surti als diaris un grup de bikers dient que ells tenen 12 sortides en catàleg i que ja no n’hi ha mes, que l’illa es limitada, sense comentaris...

Així en arribar a baix la guarda tira pel recte quan segons l’establert  teníem que anar cap a s’Alqueria. Desprès d’un o dos km s’adonen de que estic cridant al darrera i decidim refer el rodat. Així iniciem la pujadeta del coll d’es niu des pilot i entrem dins el parc , baixant cap aubarca de nou el grup s’estira i com no podia ser d’altre forma en miky no s’atura fins arribar al coll d’aubarca no fos cosa que algú li fes alguna punyida. Els altres ens arrepleguem a les cases ja que pel mig hi ha hagut una averia. Els frissadors d’en Fran i en ff com que tenen presa decideixen partir i ja no en sabem mes d’ells.

Arribem a Artà i ja es molt tard, son les dues menys quart i encara hem de fer tota la via verda. Així ens aturem a repostar cada un el combustible que considera mes òptim per la seva maquinaria, alguns agafen ametlles, altres plàtans, altres donetes i altres directament donuts grans de xocolata. Iniciem la marxa i aviat ens adonem de que el millor son els donuts de xocolata, ja que els 4 donuts que s’ha empassolat n’Anton es veu que li han donat ales, ja que es posa a tirar com un maleït i no sent les pestes que s’amollen pel vago de cua.

Van passant les estacions i gracies a Deu la locomotora baixa una mica el ritme a la fi arribem a Manacor a on encara que ja es ben tard ens aturem a prendre la ja obligatori cervesa i obrim el debat sobre a on i quan hem de fer el sopar de Nadal.

 90 km rodaors o no tant.

Ver todas

Consigue el tuyo