Dissabte 12 de març. Planícia i camí de cavalls (embarassats)

Aquest dissabte, sense en Gerard, que se n'ha anat a cumplir el somni de baixar la mer de glace de l’agulle de no sé on putes fins Chamonix i l’espolón Walker de les grands Jorases, lloc aquest que els pobres desgraciats no n’hem sentit parlar mai, i sense en Miqui que està fent les amèriques però per aquí, ambdós influents assessors del cabdell Mapes; i aquest, sempre ocurrent quan es tracta de rutes o camins, proposà una ruta tan ambiciosa com impossible que inclou el pas pel camí des Rafal de Planícia. No sé si qualque dia sabrem si quan dissenya les rutes s’ho creu realment o no que les podem dur a terme, però des del punt de vista dels altres ho tenim clar, i és que avui per avui hi ha pocs sectaris disposats a arribar passades les cinq a ca seva.
 

Així ens reunim, massa tard, a les vuit i mitja, en el cantó pudent de costum, Rol, Mapes Vp, Andreu, Biel, Pere, Fran, el discret i amable Bordoy, en gestitos guais Jon i un servidor.  Partim via Son Espases i camí de can Horrach cap a Bunyolí. Soportant per enèssima vegada les historietes d’en Fran i les canyon arribam a dalt on avui ens atrevirem a passar pel tram de can Jaume, que elegant-ment ens du al pla de sobremunt. Seguim per cas pouet cap a son Fava. A l’hora de sortir a la carretera ens trobam amb un ral•li de cotxes clàssics que ens alegra la vista a qui ens agrada la olor de goma cremada i que causa fàstic a qui ho troba un esport estúpid. No miro a ningú.

Després de fer virgueries  per salvar el tram tancat per la prova, seguim per sa Campaneta fins el coll d’Estallencs. Davallada i enllaç cap a Planícia, desviant-nos per l’Aljub dels Cristians mitjançant un interessant tram trialer. Arribats a la carretera que puja a les cases, davallam per anar a cercar l’enllaç del fins ara prohibit camí des Rafal de Planícia. (tancat per capritxo dels propietaris. Sempre ens ha fet gràcia que sempre que voliem passar per allà l’alemanya propietària entre tantes excuses que ens posava per no deixar passar, ens deia que tenia els cavalls embarassats, embaggassados concretament). Aquest, gràcies a la sentencia d’un procés que ha impossibilitat disfrutar-ho durant quinze anys, ara s’ha d’obrir al públic.
 

Quan estam fent el camí podem apreciar la nova senyalització que està a mig posar, cosa que fa que ens trobem lletreros d’avís de que el camí encara està tancat; però bé, nosaltres continuam emocionats la ruta. Ens trobam també, que les barreres tenen pany i cadena, però oberts. Quan esbrinam un poc els panells informatius arriba la decepció: prohibit bicicletes. Seria rar que aquest malefici de l'humanitat i culpable fins i tot del canvi climàtic, no tingués el seu merescut. Ja ens ho advertia en Biel de que ho havia llegit en els diaris. Poc ens ha durat l’eufòria. Arribam al poble i mentre esperam per entrar al Trast arriba el grupet comandat per en Rol que anava adelantat i com no, s’ha botat el desviament. Llavors ens insistirán en que el tram que han fet ells és millor que el que hem fet nosaltres.

Ni més ni manco que a les dotze ens hem de posar a berenar, i encara ens ho han de preparar. Bon berenar a preu de menú, i a més ens han fet esperar més del compte. Un motiu més per tornar al pa en butxaca. Tocades la una reprenem la marxa mentalitzats de que ja és imposible completar el recorregut. Anam cap el camp de fumbol pel camí que comença en es torrent d’en Roig (m'ho ha dit un banyalbufenc), una pujadeta duríssima que només aconsegueixen completar en Fran i Biel.

Agafam aire i continuam la pujada per anar a trobar es camí des correu. En el creuer agafam la pista de s’Erbossar i a la carretera tiram per l’enllaç de la corba cap a la baixada des Canonge, i després pujam per la trialera fins mirant de Mar. Són devers les dues i aquí escapa quasi tothom via Pescadors cap a Palma. En Biel, Vp, Pere i Torné insisteixen en completar la ruta i seguixen pel tram Kapax cap a can toni Hoyos i després cap a Piotes. Un cop en es coll d’en Claret valoram si feim el tram previst per son Ferrandell i sa Baduia, però un realista Biel ens ho lleva del cap. Tiram cap a Valldemossa, moment que aprofitam per improvissar un tram cronometrat fins son Brondo, cosa que agrairem donada la contagiosa pardaleria que pateix darrerament  el grup. Finalitzarem la ruta per ses Rotgetes i son Maiol, on n’Vp tirarà cap a casa i nosaltres cap a ciutat, i com que en Pere no perdona una sortida sense final feliç, ens convida a brindar a cas Ferreret.  

Bona ruta, amb poquet asfalt, uns cinquanta kilòmetres i uns 1600 metres de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo