Dissabte 5 de març. Miner. Torner day 50.

Seguint la roda del Tibu i el Gerard, ara li ha tocat al Torné. Entrar dins la cinquentena no és tasca fàcil, fa falta temps per mentalitzar-se. També hi ha que encaixar altres coses, com per exemple que per quasi tots els llocs et tractin de vosté. També ho faria tot més fàcil si no existís la fotografia ni els miralls. Però bé, és el que hi ha, i una de les coses que millor es poden fer per aceptar la magna xifre és celebrar-ho amb  la major dignitat possible entre amics, i si és possible, fent el que t'agrada. Per això, i seguint la patent Vp i GerardTibu, es proposà una sortida mountainbikera amb dinar de germanor inclòs.

Donat l'elevat nivell de les darreres rutes-aniversari, no resulta fàcil pensar-ne una, així que, partint de la idea de fer qualque cosa no massa repetida, es plantejà anar a Miner. Així que, ens trobam a les vuit i mitja a ca na Tonyi, Biniamar: Rol, Vp, Miqui, Gerard, Tiá, Andreu, Mapes, Fernando, Biel, Fran, Raúl, Antón, Micot, i servidor. Al dinar s'afegiran en Pere, que té un màster de mecànica i un "gran" company de feina, el sr. Roca. Algunes grans ausències també, com les d'en Joanbike i en Jeroni.

Com que l'organitzador té una gran falta de coneixements territorials, delegà la primera part de la ruta a un gran expert perquè ens guiàs fins es Fangar mitjançant part del track emprat en el Gerarday. En principi tot estava clar, però un petit contratemps a l'arrencada va fer que en Rol i un servidor es quedassin enderrarits i sense saber cap on tirar, tot per culpa d'un petit error de comunicació. També hi ha que dir que el grup, estirat pel RayoMcMapes, va desaparéixer de cop.  Començam bé! Els dos perduts van tirar cap a Campanet via Selva i Moscari, quan tocava partir cap a Inca per la carretera de Mancor. Un poc abans d'arribar a la ciutat inquera, voltam a l'esquerra pel camí de s'Olivar per anar a coincidir amb una de les versions del camí vell de Pollença, que el deixarem a un moment donat per agafar el vial de servei de la carretera d'Alcúdia. Durant tot aquest tram, el company de viatge serà el torrent Massanella, i és que el seguirem una bona estona més o manco en paral·lel.

Mentre els dos despistats arribaven a Campanet i rescataven a un Fernando a la deriva, el grup principal ho feia pel camí vell de Búger. Ja tots plegats, i mitjançant un caminoi entre corrals, sortim altre cop al vial de servei, no sense tropessar amb la siquia de la ditxosa tuberia del gas. Ràpidament el deixam per agafar un caminet que enganxa amb el camí de na Pontons, que ens torna a dur al repetitiu vial. D'aquí pegarem a Ullaró, i després anirem a cercar el camí des Fangar obviant la part del track de la Gertibu que ens enfila fins el gran cim de Sa Pobla anomenat s'Ullastrar si no m'equivoc.

Arribats al camí del Fangar la tornam a liar. Gent escampada per tot: els capdavanters escapats com si fossin perseguits pel dimoni; en Gerard que tira cap el costat equivocat totalment autista, i fins que no arriba quasi a la carretera de Pollença no se n'adona de que va tot sol; i el grup de coa, orfa, que no sap on es troba. I tot això un dia de bon rotllo!  Com diu en Fernando, no sabem què és això d'anar tira a tira i tots plegats. A la fi, després d'esperar mitja hora a que aparegués en Falco, iniciam la gran ascensió del dia. Coneixedors del percal, ara si que el ritme canvia, sobre tot el d'en Frenado que ha acabat els menuts i dóna mitja volta i s'en va a fer temps fins l'hora de dinar. Tot i la dura pujada cap a Miner, un no pot deixar d'admirar la peculiaritat d'aquest lloc on les condicions són pròpies de l'alta muntanya, com podem comprovar a dalt on fa un vent fred que fa volar les pedres. Cercam un reconet on avituallar-nos una mica i com que no hi ha cafè, ben aviat reprenem la marxa. Bé, n'hi ha dos que han partit abans ja que tenen por de fer tard al restaurant.

Ara toca pateig de davallada fins Alcanella, una mitja hora diuen els experts, i tampoc és cap regal sobretot amb les sabatetes que duim. Un cop arribats el pla d'Alcanella toca el tram de pujada cap el coll Pelat, que consta de dues fases: una de cami artificial de macadam i fort pendent, i una altra no menys forta però si més agradable per terreny boscós, separades en el punt intermig per una petita baixada on hi ha un tot-terreny a mode de monument. Just abans de començar tot això, per si no bastàs, en Rol torça el canvi i romp cadena, i per pels no ha de tornar a peu. A l'espera de que en Pere torni al grup fet un expert en mecànica, sol·lucionam com podem l'incident i continuam. Un cop tots a dalt de can Pelat davallam cap a Lluc on ja més o menys agrupats, més menys que més, feim el més que conegut camí vell fins Caimari. Des d'enllà, cap a Mancor i arribada puntuals a les dues i com que hi ha confiança amb el restaurant, ens han esperat, o millor dit, ens han esperat perquè ens posàssim nosaltres a fer feina, aferrant-se als fogons n'Andreu i el gran Roca que gràcies a ells hem pogut dinar.

Amb ambient relaxat arribam al moment sorpresa on el cinquenter reb de part dels seus companys una orgia d'obsequis que contribuiran a millorar la seva malparada imatge. Ha estat un gran dia per l'homenatjat. Moltes gràcies a tots!

P.D. A partir d'ara toca riure veient caure esl següents jjj.