Fins a Muro. dsbt 19 Març

Aquest cap de setmana no hi havia excusa, em tocava de nou a mi (mapes) fer la crònica ja que els darrers cronistes  d’aquest bloc ens varen fallar. Tot i això un ja en tenia ganes de intentar tornar una mica a la normalitat.

Com darrerament passa,  arribà el divendres i encara no teníem molt clar cap on pegar-li,  una cridada a en Jeroni ens va donar una mica de llum. Aquest dissabte, desprès de molts de mescos de baixa, en concret des del viatge als Alps a on va caure, en Jeroni retornava a la mtb. La seva petició fou clara, una volta rodadora.  Per altre cantó en Miky continuava amb els problemes crònics de la seva roda i bimont, així les coses nomes tenia la cx. Conclusió farem una volta molt rodadora, així a aquest narrador recordà que fa molt de temps havia estat mirant alguns camins entre Llubí i Muro. Així ja teníem objectiu anar rodant fins a Muro i berenar a Costitx a on mai ens solem aturar.

8:00 a la BP, poquets però bons : Andreuet, Miky, Jetroni, Anton, Vp, Sergi, Pere i aquest narrador. Avui a l’hora de partir com a bons  professionals que som  ens hem tingut que sotmetre als famosos “vampiros”, ja que han aparegut per allà un grapat d’infermeres que ens volien treure mostres. Al final s’han acontentat  amb una mostra de cera de les orelles de n’Anton que al ser el mes jovenet era el que tenia menys probabilitats de tenir pels que poguessin obstaculitzar la recollida.

Un cop superada la prova antidopatge partim pel clàssic camí de son macià i desprès pel de muntanya cap a la benzinera de Marratxí. Passem per allà amb puntualitat britànica a les 8:30 i com que en GERI no dona senyals de vidacontinuem cap a Son Veri i  Sant Marçal. Travessem la Cabaneta i enfilem el camí de sa Cimentera, exemple de com s’haurien de tractar els pocs camins que ens queden sense asfaltar.

En arribar a can Parrisco, tombem cap el Jardí d’en Ferrer. Allà, com ja es habitual, els Gps moderns fan de les seves i donen errors, nomes el totxo de n’Anton no s’equivoca. 

Baixem pel camí de terra cap a la carretera de Portol Santa Maria i arribem a la rodona del cementeri a on ara si que apareix en  GERI. Continuem la marxa sense aturar cap a ses coves bordejant Son Segui, que a poc a poc es va blindant totalment. En arribar a ses  Covetes prenem cap al misteriós comellar que va cap a ses olleries i enfilem el tiranyet de cap els depòsits d’aigua. Aturada de rigor al “xalet” i cap a santa Eugenia directes que ja hi comença a haver algú que te gana. Un poc mes d’asfalt pel camí vell de Sencelles fins que agafem els camins de Morellò que ens duen fins a Cas Canar.

D’allà toca anar a cercar els camins de can Quiam, que es el que marca el Gps, tot i que no era la intenció, ja que el tirany pedregós no es molt apte per la bici d’en  Miky i aquest  ho hagués passat realment malament. Agafem el camí mes senzill i desprès d’equivocar-nos  abans del caminarro  arribem a la fi a  la cresta da la  gran plana de Sineu. Allà suposadament teníem que tirar pels caminois de terra que connecten l’observatori astronòmic amb Costitx, però ens trobem que el Consell ha finançat el asfaltat de una bona partida d’aquests. No tenim remei ¡¡¡. Fa uns mesos l’Ajuntament anunciava que havia sol·licitat a Turisme del Govern que senyalitzes  5 rutes senderistes pel municipi, mentre que per altre banda també devia demanar al Consell que asfaltes aquests camins.

enllaç noticia

Emprenyats tirem via directa cap al poble i ens aturem al Central a berenar, Allà ens destorbem  una mica ja que el telèfon que teníem no ha funcionat i no hem pogut reservar abans. Així les coses  i com diríem amb  bon mallorquí “ no hay mal que por bien no venga “  tenim temps a comentar molts de temes: l’imminent tancament del cyclingme ( crònica d’una mort anunciada),  la degradació del mega, qui es en geri,  etc, etc. En acabar el berenar tenim la primera estampida formada per en Sergi que te una mica de presa ara que s’ha convertit amb un pare exemplar i n’Andreuet que quan no es bony es forat.

Aquí en Jeroni ens demostra que es un Sectari de veres, ja que tot i que tenia bulla, decideix continuar ja que li guanyen mes  les ganes de muntar que  el cansament despres de tants de mesos  d’absència. Continuem la marxa i anem a cercar el divertit caminoi des Ganxo  que ens davalla cap el pla de  Ruberts. En agafar el camí vell de Costitx veim les senyals d’una d’aquestes rutes cicloturístiques surrealistes que ens va fer el Govern i en les que que ningú es va aturar a pensar que per els camins de terra no hi roden bicis de carretera i que per les carreteres no ens agrada anar amb mtb. Esperem que tota la feina que ha estat fent aquest narrador en  aquest darrers mesos serveixi per posar una mica d’ordre i seny en aquest desgavell.

En el desviament cap a son Bordils com ja es habitual alguns tiren recta però aviat se’n donen de l’errori rectifiquen.  Passem l’estació Kafkiana de l’enllaç. ( empalme de tota la vida ) i iniciem la rapida davallada cap el torrent de Vinagrella.  Continuem la marxa per pistes i algun tiranyet que ens van apropant a Llubí, allà no se que passa que  sempre que hi arribem comencen les mal sofridures i la famosa frase  d’estar fins “ la polla”. Sense entrar al poble, agafem el camí que algun dia formarà part del GR Artà a Lluc.

Aquest  ara està en exposició publica i  no estaria de mes que algú al·legues,  ja que hi ha algun tram en el que ens prohibeixen anar amb bici. El tram del camí vell de Caimari a Lluc, per exemple està en els plànols com a prohibit, tot i que en aquest cas en concret ja   hi ha un acord de la ponència tècnica i de la Comissió d’urbanisme que diu que va ser un error  i que s’ha de modificar. Tot i això tampoc estaria de mes recordar-ho.

enllaç documentacio 

Arribem a les vies del Tren i girem a la dreta cap el nou objectiu,  la ermita del Sant Crist del Remei, indret  per molts desconegut. Ens fem la foto de rigor i anem a cercar el caminoi de ses Coves, de nou un tiranyet de baixada envoltat de parets que ens du un altre cop fins a la llera del torrent. Pujada seca en la que molts posem peu i comencem a enfilar cap a Muro, objectiu final de la volta. De nou la tropa comença a impacientar-se, ja que ja comença a ser tard i encara no hem iniciat la tornada i seguim allunyant-nos de Ciutat.

En arribar al camí de s’ermitori,aquest narrador s’equivoca i dirigeix la tropa per un camí equivocat  però tot i   adonar-nos de l’error, decidim no tornar enrere i traiem les famoses tisores. Així cauen Muro, l’ermita de Sant Vicenç Ferrer i Talapi. Ens fiquem per la finca de Vinagrella i ens aturem en arribar a les barreres de les cases  dels Gomez Acebo. Uns autèntics ovnis en forma de jardins geomètrics amagats en aquest reco de Mallorca però que quan naveguem amb el google earth canten de mala manera. Es veu que els parents de la família reial necessiten viure a cases amb jardins al mes pur estil Versalles.

Arribem a la cra de Inca Muro que la deixem per enfilar l’autèntic camí d’Artà a Lluc que ens du cap a Son Vivot en  direcció  a Campanet. Travessem l’Autopista d’Alcúdia i ara si ja iniciem la tornada per el clàssic encara que recent itinerari de la yerar day. Allà la veu den Jeroni comença afluixar- se, i en arribar a la pujadeta del tirany es converteix en un filet de veu quasi inaudible, que tots coneixem i identifiquem com a símptoma inequívoc  d’esgotament. Ja queda poc per arribar a Lloseta així que l’animem i de bon rotllo agafem el camí de s’olivar i desprès les carreteres de Mancor i Lloseta. 

Sempre que hi ha una mica de presa apareix l’averia, en aquest cas en Miky punxa. Mentre reparem,  enviem en Jetroni cap a l’estació per agafar el tren, cosa que fa quan estem arribant al poble els que ens havíem aturat a reparar. Cada vegada en quedem menys,  així enfilem  el camí del Raiguer i en arribar a Binissalem en Pere també ens abandona. Anton, miky, bigel i aquest narrador acabem la volta arribant a Palma pels Caulls i son Macia.

Tot i que en arribar ja son les tres ens aturem aprendre una bona cervesa i planifiquem una mica les properes sortides. Així queda aprovat que  desprès de Pasqua farem la sortida del dissabte per Menorca.

Bona volta amb 113 km i 680 mt de desnivell, un bon entreno per l’objectiu de la temporada la MA 300.  Volta  MTB a Mallorca  Non Stop.

Confiem de que serem capaços de fer-ho, ens queden 2 mesos i el nostre traçat creiem que es realista. No  com el de certa volta que va es  anunciar per tots els diaris i ràdios i com era d’esperar es  va acabar suspenent.