Dissabte 16 d'abril.Randa Cura Montuïri i escampada

Acostumats com estam ja, en aquests darrers temps, als sovints buids de poder dels dissabtes, ara hi hem d'afegir que, l'única persona amb capacitat resol·lutiva per gestionar el grup, tampoc està concentrat per fer-ho ja que està fins els topes de feina, més que en Gerard inclòs, que ja és dir. Entre això, entre el que si no té bony té forat, entre el sector raiguer en fase depresiva, etecéetecé, darrerament ens trobam amb algunes jornades sota mínims de participació. Menys mal que n'hi ha que no fallen mai i encara ens podem juntar pocs més de mitja dotzena, i gràcies a que hi ha convidats com diria en Raúl, perquè si no...

 

D'aquesta manera ens plantam el dissabte dematí, sense res planificat, en Pere, Biel, Fran, Rol, Miqui, Sergi, Jonander, aquests dos amb actitud de mútua ignorància, i un servidor. Entre en Pere i en Miqui s'exposen dues possibilitats : el primer diu d'anar cap a Llucmajor-Randa i l'altre cap a Honor. Com que guanya la idea de ruta rodadora, doncs partim cap a Randa per la sortida típica cap a Son Ferriol. Un temps ens ficàvem a son Oliva per dins el torrent son Malferit, peró des de que ens han tancat l'entrada anam per barriades fins el camí de Moliners. A la carretera de Sineu agafam l'enllaç per son Coll cap a la de Manacor. Seguim després pel vial de servei cap a Xorrigo mentre controlam de reüll la tensió de l'ambient. Ens ficam dins la garriga de son Gual ja que volem transcorre per dins el torrent que no pareix torrent per lo bé que s'hi pot ciclar i que el anomenam de son Gual. De fet, pareix que uns li diuen Es Clot Net, altres es Barranc Gran. 

 Un tant a la brava conseguim arribar al camí torrent que tan agradable ens resulta, tant de pujada com de davallada. Sortim al vial de servei i continuam pel camí d'Algaida i després pel de Muntanya. Quan som a Punxuat, agafam el clàssic itinerari cap a s'Heretat i després, el petit embull de camins de sol i mosques, com li deim, fins la carretera d'Algaida Llucmajor, recorregut que per molt que hi passem no hi ha forma de memoritzar-lo amb seguretat. A la fi, entre uns i els altres i un poc de sort aconseguim plantar-nos davant la costa que puja fins el molí d'en Xim, a Randa, on hem de berenar. Com que és un poc prest i tenim la intenció de pujar a Cura, debatim si fer-ho abans o després, però com que en Miqui ja s'ha assegut a taula, s'acaba la discusió. Bon berernar, com sempre al celler de Randa, i abans d'enfilar cap amunt, aclaram el recorregut de tornada: n'hi ha que volen tirar cap a Llucmajor i n'hi ha, com en Pere, que proposen anar cap a Montuïri, i com que la idea era rodar, doncs cap aquí. 

Pujam a Cura per dreceres i baixam per la trialera dels túnels. Un cop a la carretera hem de remuntar un poc fins Gràcia des d'on agafarem la trialera fins can Pan Cuit, no sense despistada de part del grup i una caiguda d'en Jonander que li costa la pantalla de l'Iphone.  

Deixam l'àrea recreativa, que deu ser de les menys freqüentades, i davallam pel camí fins la carretera vella Llucmajor Montuïri, que agafam cap aquesta direcció.  Quan arribam al tram sense asfaltar , ens trobam un grup de cicloturistes extrangers que s'hi han topat hi ho estaven fent a peu. Arribats a la carretera, agafam el camí vell de Porreres cap el vial de servei de la carretera de Manacor, tram que feim en excés desviant-nos massa de Montuïri. Arribats a aquest punt, com que avui tenim el billet obert, n'hi ha que agafen el camí de tornada directes cap a Palma, en concret cinq dels vuit que som, però alerta, com que hi ha culebrón es divideixen dissimuladament en dos grups, Jon i Rol per una banda, i Sergi, Fran i Miqui per una altra.

Continuam el previst en Pere, Biel i Torné, que hem d'anar cap enrera fins el poble. Allà farem una aturadeta a Es Revolt per beure i agafar aigua. Reprenem la marxa, i fent memoria anam a cercar el camí que ens du cap a la carretera de Pina. Més o manco el trobam, i inclòs ens atrevim a investigar una altra traçada, però sense èxit. Ens trobam al camí de son Maiol. Mente ens orientam, en Pere, home que destaca per la seva sensibilitat, cosa que tampoc és que tingui massa mèrit tenint en compte que la mitjana dins el grup és la d'un escarabat, ens fa admirar la bellesa del camp d'espigues de blat que estam a punt de trepijar.  Després de la pausa, continuam cap on hem dit, direcció Pina, i al creuer tiram recte pel camí de Ruberts, i des d'allà carretera cap a Sencelles fins Cas Canar, Morelló nou i camí vell de Sencelles fins Santa Eugènia. 

 Un cop a la carretera decidim fer una fita que va quedar pendent fa un parell de dissabtes i és pujar pel Pinar des Senyor fins la creu, i ens costa més d'una rebufada arribar-hi, i és que el camí tira recte sense contemplacions cap el cel.  Mentre observam el paisatge, en Pere, que també té molta imaginació, ens conta que la carcassa que es veu a l'altre puig és un avió estaballat de l'epoca de la guerra civil. Per sortir-ne de dubtes ens hi apropam sense voler i comprovam que d'aviació, en Peret, res de res. L'artefacte resulta ser una espècie de barcassa de fibre que amb el que deu pesar en la vida s'alçaria ni un pam.

Com que fa temps que no ho feim, baixam per la trialera cap el cami de ses Coves, havent de sortir a peu pel llaurat recent que ha fet desaparéixer el pas a ran de pared.  A partir d'ara ja tiram cap a Santa Maria, on en Pere ens deixa, i la resta, Biel i servidor, tornam pel clàsic camí de sa Bomba, Caülls, Son Macià fins a Palma, sempre acompanyats per l'intens vent de cara.

Tres i mitja a casa amb un total de 104 km i 1200 metres de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo