By
mapes
De
tradicions i d'esperances...
Així es, com cada
any la fi de curs arriba, ara ja nomes queda l’examen final que es el gran
viatge. Tot i això, aquest curs ha
estat una mica caòtic, enrere queden aquells anys en que per aquestes dades
tots estàvem apunt i els diversos estats de forma s’havien anat unificant per
així, amb grup, poder afrontar el gran repte que era la sortida estival. Enguany som molts pocs els
que ens anem i se’ns farà estrany
l’absència d’en Bigel, den Pere, d’en yerard , d’en vp etc, etc. Esperem que el nou
curs que desprès començarem, ara que de nou la
pau i l’harmonia regnen dins el
grup, tot torni a ser com sempre.
Com a darrera sortida i com a bons mallorquins abans
d’una expedició fora de sa roqueta ens acostem fins a Lluc per a carregar-nos
d’energia i per anar-nos amb bon gust de boca fent una volta
per Escorca en la que passarem per camins que no solem fer i que son
dels mes espectaculars paisatgísticament i també tot sia dit, estan en ombra i
son una mica fresquets.
8:00 Lloseta, fran (probikereation), pere, andreu,
torner, bigel , raul i mapes partim via directa cap a Selva a on ja agafem el camí
vell de Lluc que el seguirem fins a Caimari. Be, el darrer tram nomes l’hem fet en bigel i aquest narrador, ja que
els altres no han sortejat el guarda rail ( bionda pels mes iniciats) que ara
dificulta l’entrada desprès de la gran corba de la carretera. Un cop ens agrupem tots ja a la primera costa de nou cada un va agafant el seu ritme fins que ens
tornem a reagrupar primer a la barrera de la cometa negre i desprès a la bretxa
vella.
Arribem a cas Gallet,que tot i
que sigui relativament prest, ja està ple
de ciclistes. Panxa ben plena, alguns amb ració doble d’ous estrellats
reiniciem la marxa baixant cap a la font coberta. Abans d’arribar-hi ens aturem
al portell a on comença la pista , a on curiosament ara ha desaparegut el
botador. Passem pel costat i iniciem la pujadeta pel camí que ara està
impecable. Un cop deixat el desviament que ens duria cap els revolts empedrats
del GR, nosaltres continuem per la pista principal seguint el que era abans
l’antic camí de Lluc a Sa Calobra i per
tant camí públic que forma part de la variant de sa costera de la ruta de pedra
en sec.
Avancem per dintre d’un frondós bosc d’alzines que de tan en tan ens
deixa veure que a la nostra dreta i molt avall hi ha el clot d’albarca. Desprès
d’un parell de revolts en baixada arribem a la barrera que ens indica que
entrem dins son Massip, desprès d’un poc mes de davallada, el camí es torna planer fins que arribem a un pi caigut, que es
el lloc a on havíem avisat que teníem que posar el mode “silenci” . Continuem
la marxa i passem discretament per devora uns
sestadors i desprès per un aljub immens.
El
camí segueix vora una gran paret per un
costaner ple de margades. Un cop superat
un petit sembrat d’alfals que sorprèn allà al mig, el camí es comença a embrutar fins que arribem a una nova barrera. A l’altre
costat el camí ja està tot ple de pedres i els vents que aguanten una antiga
reixeta fan que no sigui possible rodar, cosa que ens permet contemplar l’imponent
mur una mica ruinos de mes de 3 o 4 mt d’alçada, mig cobert d’heures i falgueres i que un
dia degué dur l’aigua de la font sorda
cap a les cases.
Sortim de dins l’alzinar
i el camí desapareix dins un oliverar mig abandonat. Pugem unes quantes
marjades i de nou recuperem l’antic camí amb un fort pendent. Al entrar de nou
dins l’alzinar el camí es torna pista i tot i que el camí històric creiem que
continua per un ramal mes planer, com que aquest narrador desprès de 2 visites d’investigació
per la zona encara no havia tingut temps
de revisar aquest darrer tram, decidim
pujar per amunt fins a sortir a la carretera.
Fem un trocet d’asfalt i tornem a connectar amb l’antic itinerari de sa Calobra,
anomenat en aquest boci com d’es coll Romaní.
Aquí ja ens movem per terreny conegut i per tant tots esperem superar el coll i
poder gaudir de l’impressionant vista del puig major, fins i tot en fran ja
actua com els que tenim els vuit llinatges i ens sorpren amb un “que bonita es
malorca “. Iniciem la davallada passant per les cases de son nebot i en el
darrer revolt de la pista continuem tot dret per seguir per l’antic camí, que aquí
es mostra amb el seu estat original com
a camí de ferradura empedrat.
Com que avui es dissabte l’embotelladora està
oberta i per tant sortim a la carretera sense cap problema. Per asfalt iniciem
la dura pujada cap a Cuber, que tot i ser pestosa es fa bona de dur per que a
un li sembla que està rodant per un dels grans ports alpins que tant ens
agraden i que ara que fan el tour recordem amb nostalgia quan els veim per la tele. Mentre uns
recullen aigua de la font d’es noguer, altres es refresquen amb l’aigua de la canal que avui va a tope,
cosa que vol dir que Palma està xuclant tota l’aigua que pot dels embassaments.
Agrupats de nou iniciem de nou la marxa primer seguint la canal i despres ja
pel camí de la font d’es Prat, que ara, si un està en forma i te ganes d’esforçar-se , es totalment ciclable ja que les
brigades del Consell i per tant el nostre marger en Jesús, hi han estat fent feina. Iniciem la pestosa davallada,
que per els mes patosos se’ns entravessa una mica, mentre que el senyor torner i el petit monstre que hem creat van
acumulant adrenalina.
Arribats a les cases velles de Tossals prenem per dins el
comellar fent el tram mes ciclable de
les possibles baixades i sortim pel
primer desviament que enllaça amb el camí principal un poc abans del refugi. Ara ja nomes ens queda deixar actuar la gravetat per arribar fins a Lloseta,
llevat del valent d’en Torner i el una mica inconscient d’en Fran, que no se’n recorda
que avui ja no hauria d’arriscar gens ja que això suposa posar en perill el
viatge i que decideixen baixar per les dreceres.
Ens re agrupem al desviament de
Solleric i ja tots junts baixem directes cap es Cocons a on acabem prenent les
tradicionals birres, avui amb un poc mes de moderació ja que alguns teníem que
conduir. 49 km i 1200 mt de desnivell.
3 comentarios:
Molt bé Mapes, quina diferència de qualitat descriptiva, no sóc res. La ruta, com ja vaig dir va ser espectacular. Gràcies.
Molt bé Mapes, quina diferència de qualitat descriptiva, no sóc res. La ruta, com ja vaig dir va ser espectacular. Gràcies.
bona volteta, ajustada perfectament,es noten aquestes investigacions prèvies, vaig agontar bé sa calor.
Publicar un comentario