RESUM 2016

Un any mes i un resumen mes.

A nivell general i un cop repassat tot el que ha passat podríem dir que el balanç  ha estat positiu, ja que llevat de les habituals  caigudes i malalties no hi ha hagut res molt greu. En aquest capítol, te  menció especial  n’andreuet, que quan no es bony es forat.

Aquest any també el recordarem com l’any en que en Bordils ha acabat incorporant-se al grup i tot apunta que aquest gran fitxatge  no  serà dels efímers. Malauradament també hem tingut una baixa definitiva que va generar una damnatio memoriae.

A nivell  laboral  ens ha alegrat veure com en miky pareix que ha agafat una direcció que sembla de futur.

En un altre nivell, també recordarem enguany com el que en Torner, sectari de l’any, s’ha apuntat al grup de les escapades a fora. Es un plaer veure com les viu amb intensitat. Per altre banda l’hi hem d’agrair el que s’hagi convertit  amb el cronista oficial.

En referència a les nostres muntures, com cada any hi ha hagut renovacions, sembla que el tema de les fat o de les 27,5 no ha progressat gaire i quedaran com un tipus d’experiment, el que si sembla que està agafant força es el tema del monoplat , ara ja en tenim 4 i segons els experts, aquesta innovació si que ha vingut per quedar, ja veurem...

A nivell de camins, aquest any es sens dubte l’any de Planícia, com una gran noticia ha acabat sent un problema pel mtb. En el capítol de neteges hem de dir que hem suspès estrepitosament ja que el que s’ha fet net ha estat cero.

I en el capítol de voltes sens dubta , tot i haver estat minoritària la participació , el recordarem com l’any de la 345 encara que en gery diu que varen ser 360km , un nom que tampoc està malament per una volta que es va tancar, encara que li sàpiga greu al innombrable les voltes circulars.  

GENER

Començarem l’any amb una volta amb un nom una mica críptic per celebrar l’aniversari d’en vp i que ens va dur per camins nous per terres  Felanitxeres  i que tambe  la recordarem  pel solapament d’un mínim tram de  ruta amb una altre. El mes de gener ja sempre serà el mes d’en Cecilio, que com sempre el recordarem rient i en aquest cas amb una bona calçotada. També farem una volta pel raiguer  instaurant els berenars a Biniamar com  uns dels millors.

FEBRER

En aquest mes la ruta mes novedosa va ser la que férem per es Trenc , que segons el cronista s’anomena ruta del “pisoton”i en la que també coronarem un nou cim, el puig de Galdent. També rodarem per la Trapa, per cap Blanc i arribarem a Valldemossa per Raixa, ja que creiem ingènuament,  que algú havia fet net el camí. En aquest mes es dictaminà sentencia sobre el litigi dels camins de Planícia. Desprès de molts d’anys de lluita, la justícia decretava que eren públics. Llàstima que desprès coneguérem que ho eren, però NO per tothom.

MARÇ

Aquest mes es el del Torner day, en el que celebràvem l’entrada en el club dels cinquantenaris del senyor Torner, la volta ens dugué pel recorregut de la gerarday en sentit invers fins a Miner tornant per lluc. Com a les grans celebracions  acabarem la volta amb un bon dinar. A la volta que férem per Planícia davallarem pel camí del rafal i allà varem com estaven posant els rètols que prohibien el pas amb bicicleta, anàvem per celebrar l’obertura i tornarem amb un disgust. Per celebrar la reincorporació d’en Jeroni al grup, que des de la seva caiguda al viatge de l’estiu encara no havia tornat, anàrem rodant fins a Muro per tot un seguit de camins que no solem freqüentar amb alguns nous per Costitx i Llubí.

També rodarem per Valldemossa el cap de setmana que s’anunciava de nou la volta a Mallorca non stop, que com era d’esperar va tornar a quedar suspesa “sine die” i que ens va servir per motivar-nos i demostrar que nosaltres si érem capaços de disenyar d’una manera factible la nostra volta a Mallorca Non Stop.

ABRIL

Com cada any per pasqua férem el nostre particular Pancaritat, que es mes un via crucis que una festa en el que passarem entre d’altres per Santa Magdalena. Tot i això aquest dia el recordarem com el dia en que en jonanda ens va ensenyar el bareto de s’Indioteria a on donen els poals de cervessa i d’on aquest narrador ha sortit qualque vegada bastant perjudicat. El mes destacable d’aquest mes sen dubte fou  la sortida fins a Menorca, que enguany va ser de 2 dies i en els que rodarem el primer  dia fins el far de cavalleria i els alocs i el segon pels voltants de cala Galdana i coneguérem alguns trams magnífics del camí d’en Kane. Desprès d’una volta per Randa els següents caps de setmana foren preparatius per la 345. Així férem el primer tram sortint per na Burguesa fins Andratx i tornant per Valldemossa i desprès el tram de Llucmajor, Felanitx, Ses Salines,  Santany.  

MAIG

Aquest fou el mes de la 345,que la férem el darrer cap de setmana, els anteriors anàrem comprovant els altres trams , tot eren voltes de gran kilometratge per anar preparant-nos per el gran esdeveniment. Així repesarem el tram des de l’Esglaieta fins Pollença passant per Lluc i el tram de sa pobla fins Artà tornant per Llubí. En aquest mes aquest narrador sofrí una caiguda, de la que ara ja no s’enrrecorda però que impossibilita la seva participació en el gran event de l’any. Els herois que estaren 28 hores pedalejant foren en torner, en bigel, en gery i en jonanda.

JUNY

En aquest mes presentarem les al·legacions a les ordenances d’usos dels camins a Planícia, que tot i estar ben fonamentades, no tenien cap possibilitat de prosperar, ja que aquestes eren conseqüència d’una ordre judicial.

Així les coses, també férem acta de presencia a la concentració que un biker juntament amb en Kapax organitzaren per recollir signatures i  demanar el pas per les bicicletes  a Planícia. També anàrem per Artà  a on férem la integral del parc amb sentit anti-horari. A la sortida del Teix, rodarem pels nous camins que l’ajuntament ha netejat per la zona de Mirabó. També férem un sortida amb la bici de ruta fins a Sa Calobra el cap de setmana que en gery, en bigel , n’andreu i un altre feren els Tracks d’Astúries. La impressió que tinguérem els que ens quedarem per aquí, va ser que en aquell viatge es menjava mes que es colcava.

JULIOL

Ja en plena canícula, ens refugiarem per tramuntana , així anàrem per solleric de bon rotllo post Astúries i  a la volta per la serralada d’Orient   inaugurarem la connexió del camí de son Palou venint d’es Freu cap es pas de s’Escaleta .La volta de la Mola de Planícia serà recordada pel poc quòrum d’assistents, ben al contrari de la que ferem per Escorca en la que passarem per primera vegada pels camins de Son Massip fins Escorca, tot un luxe, ara per ara tancat a l’espera de que la ruta de pedra en sec els incorpori com a camins públics que son. Acabarem el mes amb la Badia Blava extrem, volta rutera amb dinar a ca n’Andreuet, que va ser extrem pel reportatge fotogràfic dels integrants del grup.

AGOST

El mes del gran viatge que enguany també va ser minoritari i bastant inusual, ja que fou un viatge organitzat amb guies que ens dugueren a passejar per Transilvania. Formarem l’expedició en Miky, en fran en joan miquel i aquest narrador. El que recordarem d’aquest viatge fou els atacs dels cans semi salvatges i segons els que quedaren per aquí, la quantitat d’hores que dormirem.

En aquest mes en Miky completa la revisio dels 16 tracks ruteros i l’acompanyarem  a la darrera volta que anava de Cala Millor a Orient amb un recorregut de 167 km. A la volta per es port d’es canonge ens trobarem en jonanda corrent per aquells indrets i ala volta per Rafaubeix ens donarem un bon banyito.

SETEMBRE

El mes de Setembre  podríem dir que va ser uns dels mesos mes pocs brillants de l’any. Potser la volta mes destacable fou la que ferem pel cami de metro i la font de la Senyora. També rodarem per es cap Blanc i per la Comuna en un cap de setmana plujós.

OCTUBRE

La volta mes destacable d’aquest mes fou la que ens va dur fins a Sant Elm i en la que rodarem pel magnific tirany que va de les cases de sant elm cap el coll de Palomera, per un tirany aeri que sembla Alpí. A la volta rodadora que férem fins a Montuiri, aquest narrador abandonà el grup ja que va petar el nucli i deixà abandonat als sectaris a la seva sort sense track per el laberint de camades cap a Gracia. Tot i molts dubtes arribaren a bon port. A petició d’en rol i en petit comitè es fe la baixada de la mola de son Pacs previ pas per Valldemossa. Com no podia ser d’altre manera aquest mes també recordarem en Toni, que sempre està present entre nosaltres. 

NOVEMBRE

Per tots Sants ens tornarem escapar, aquest pic fins a Catalunya per fer el primer tram de la GTPC, es a dir la Gran travessa dels Pirineus Catalans, en una nova versió revisada pels mítics autors de la primera. Sortida molt ajustada de Preu, en la que recuperarem al 100 % l’esperit sectari dels grans viatges. Autosuficiència, aventura i un bon rotllo com feia temps que no teníem. Si això hi afegim bon temps, paratges magnífics i bon menjar. No es pot demanar mes.  Tot i això el que aquest narrador recorda mes gust es la cara de felicitat que posava el senyor Torner, en aquest el seu primer viatge Pirenaic d’uns quants dies. La resta de mes el passarem rodant per la mola de Planícia amb en Joan amb una de les seves aparicions esporàdiques. Per es Capdellà i el camí d’en Cecilio i un petit grup que s’atreví a anar fins sa costera.

DESEMBRE

El mes de desembre el tancarem amb els actes en favor del mtb, així assistirem a la inauguració del refugi de  la Coma d’en Vidal, una altre lluita guanyada. Que lluny queden aquells dies en que passàvem com a furtius per allà, o la ràbia que ens agafà quan el Govern a la passada legislatura va estar a punt de vendre-ho. L’acte mes important en favor del MTB fou l’audiència publica del Consell en el que el senyor Torner,  sectari de l’any amb el que es pot confiar plenament,  llegí el nostre manifest en favor del mtb demanant que ens deixin passar pel camí nou de Planícia. No sabem com acabarà la cosa,  però tenim enregistrat el compromís de la Consellera de Territori comprometent-se a demanar-ho. 

 A nivell de voltes podríem dir que ja estàvem un poc de tornada i no varem fer cap gran innovació. Així rodarem per Biniarroi i Solleric, per es freu a on verem l’aiguada que baixava per Coanegre i a la darrera sortida com cada any anàrem pel pas del ventall.

Esperem que aquest any que comencem ens doni salut a tots i poguem fer grans voltes, esperem una repetició de la 345 per els que no varem poder anar-hi. I les clàssiques escapades menorquina, aquest any per la zona de Mao,la escapadeta Catalana continuant la revisió de la travessa Pirenaica o potser qualque boci de la Cat 700 i com no el gran viatge de l’estiu que aquest any si tot va be anirem a fer la TRANSVERDON  de 368 km i 11.000mt de desnivell.

El sectari sortint ens ha recordat que aquest any si o si , hem de recuperar les obres de neteja, ja que tenim un bon llistat de  deures: es burotell, variant torrent piotes,

Millora pujada son net passat els cans, baixada aumedrà...

Per acabar  un desig per aquest any nou seria que l’any que be poguessim dir que aquest ha estat també el de la reincorporació d’en fernando i de la tornada a una certa normalitat d’en Joan.

Que així sigui. Per Molts d’anys.