En atenció a la una sol•licitud popular, aquest dissabte vàrem fer una gran volta, no tant per les xifres que implicava, que no estan gens malament, si no més bé per la qualitat dels indrets per on anàvem a passar. Tal era l’expectació que creà aquesta volta, que fins i tot se n’apuntà un que geia al llit constipat, en Rol. També havia fet la seva inscripció en JoanBike, no sense remugar que sempre que ve li toca dura. No obstant, hi va haver qualqú que es va estimar més anar a fer meditació amb en Fernando; no es degueren matar de fer bicicleta però segur que per acudits no va quedar la cosa. Dos entrebancs, tenia aquesta volta, un el fet de pagar per passar per Massanella, i l’altre sol•licitar permís per passar per l’espectacular Comassema. Del primer es van encarregar les nostres butxaques, i del segon la gentilesa d'en Joan i n’FFortuny a qui donam les gràcies.
Amb un dia de ventada i temps insegur, ens trobam a la cantonada de sempre, Jeroni, Rol, Joanbike, Biel, Pere, Vp, Bordoy, Andreu, Miqui, un servidor de vostés, i en el raiguer s’afegeix en Gerard, que no podia fallar al seu fetitxe. Partim a les vuit i mitja tocades, hora no falta de polèmica donat el percal que teniem per davant, en direcció Raiguer pel clàssic son Macià, Caülls i sa Bomba. Com hem dit, a Santa Maria, començant el camí des Raiguer ens espera en Gerard. Com que tenim la sort de que el fort vent ens ve de coa i això no es pot desaprofitar anem amb el puny del gas ben obert, tot i que n´’hi ha que no van tan contents. Pobrets! També tenim l’excusa de que a can Gallet, on pensam berenar, no serveixen més tard de les onze i mitja, per tant… D’aquesta manera, ràpida, anem passant per Consell, Binissalem, Lloseta i Mancor.
Un cop a l’entrada de la finca de Massanella, pagam la tarifa, en aquest cas reduïda per ser grup de deu, quatre indiots per cap, i començam a enfilar. N’Andreu, amb l’excusa de que no du menuts s’en va per carretera. Poc a poc anam agafant pendent, a la vegada que ens deleitam amb l’espectacular paisatge. Arribats a les cases, ens reagrupam.
El darrer en aparéixer és en Joan, que per si no bastàs la baixa forma, hi afegeix sofriment am un 32x42. Parlant de desarrollos, al coll de sa Línia va quedar constatat que dur un únic plat, tot i duguis un 50 exigeix un altíssim estat de forma cosa que no sempre és possible, tot i que pugis pegant cridets com qualqú. Arrencam de nou, amb l’il•lusió de no patir molt i fer un zero, fet aquest altament cotitzat per qualsevol biker. La duresa de la pujada i el dia que tenim cada un ens van posant a lloc, fins que un cop a dalt, i sense grans diferències, ens tornam a replegar. Hem de dir que la pista es troba en un estat excel•lent, i llevat d’un arbre caigut just sobre la traçada bona, no hi ha més dificultat que la gravetat. Ens tiram cap avall.
Per aquest costat la pista té un altre aspecte, amb més pedra i molta d’aigua, cosa que fa que patiguem la molesta sensació de cul banyat. Mostram a l’avorrit guarda el justificant del peatge i sortim cap al coll de sa Bataia per arribar a bona hora, les onze, a can gallet, on trobam n’Andreu a taula parada i amb més fam que un lladre. Avui, com tema de conversa, analitzam el sentit de la frase “no camina pel que entrena”, i és que ens fa molta gràcia el tema. Bé, això el nostre costat de taula. Bon berenar, com sempre, i després del caFÈEE emprenem la segona part de la ruta, tots menys n'Andreu que i en Rol que per avui ja en tenen prou.
Per no enredar-nos, evitam anar per Font Coberta i enfilam per asfalt cap el següent objectiu que és el coll Romaní. Per aquí ens trobam amb n’Aldo amb moto, que aprofita per donar una mà al Joan. En el moment d’entrar a la pujada del coll Romaní, ens trobam amb els de la finca, a qui demanam permís per passar aprofitant que no estan de caça. Agraïm el bon gest, a la vegada de que ens adverteixen que la sortida per son nebot està tancada, però els convencem de que no tindrem problema gràcies a la nostra alçada. Després ens riurem de les nostres improvisades paraules. Fantàstic lloc aquest, amb una agradable pujada que culmina amb l’impressionant perspecitva del massís del puig major.
Feim la baixada i a l’hora de sortir ho feim per dins el torrent, i com hem dit abans, gràcies a la nostra mitjana d’alçada… Ara ens toca el bocí de carretera cap el Gorg Blau i Cúber, i sense pensar-ho massa ens posam per feina. En el moment de sortir del túnel ens toca patir una ventada de cara que ens farà més dur enccara aquest tram. Entram dins Cúber i observam la imatge de l’embassament totalment ple.
Tiram cap Almedrà per l’empinada i pedrosa baixada. Un cop a baix, just just podem passar sense banyar-nos els peus… bé, n’hi ha un que fica la pota. Ara ens queda enfrontar el següent objectiu que és remuntar un petit tram al costat de la tuberia i enfilar pel camí perfectament fitat que va cap el coll des Bosc, o també cap el puig de sa Rateta en el cas dels senderistes. Un cop aquí, reagrupam i descansam uns minuts i ens tiram cap avall. Mentre feim la pista per dins aquest espectacular bosc, un s’en fa perfectament a la idea de lo dura que és fent-ho de pujada. Aturam a les cases metre observam el cinqué safareig més gros de Mallorca.
A l’hora de sortir de la finca ho feim pel botador, un híbrid entre escala i tub de bomber, on podem apreciar diferents estils artístics de baixar per la barra de Pole Dance. Satisfets per la magnífica volta d’avui, ara només ens queda tirar per carretera cap a Bunyola, on aturarem per fer un refresc a ca s’espardanyer ja que en Pere i en Gerard se n’han d’anar cap el raiguer. Després amb molta peresa, la resta tornam per Caubet, son Termens i Passatemps. A la fi, ens han sortir 93 qm i 1738 mts de desnivell.
1 comentario:
Bones!
Hi ha manera de demanar permís per passar per Comassema, o s'ha de tenir bò per a que te deixin?
Publicar un comentario