Dissabte 25 de març. Biniatzent i puig des Suro.

Per aquest dissabte teniem damunt la taula una atractiva proposta d’en Jeroni:  fer una bona volta des de Biniamar fins Caimari passant per interessants indrets,  poc freqüentats per la seva dificultat per passar-hi amb bicicleta, però que val la pena anar-hi un pic a l’any. No tot el mèrit és seu ja que agafam de base un track d’en Kapax, imprescindible per no perdre’s, del que només podem criticar que els mil sis-cents i pico metres de desnivell que li surten són un tant optimistes. Espectacular ruta però que només vàrem disfrutar uns pocs.

Així que, donats els diversos compromissos oci-famililars/esportius d’alguns, tant sols tres sectaris partim de Palma, Jeroni, Biel, i Torné. De camí aplegarem n’Antón, home fidel als dissabtes sempre que pot, tot i que no entreni entre setmana (això ho dic aixecant la veu, que ho pilli qui vulgui), i a Biniamar, on berenarem, s’hi afegirà en Mapes, que avui deixarà una rato el sanatori espiritual per no perdre’s la peculiar ruta.

Sortim de Ciutat per la clàssica ruta Son Macià, Caülls, Sa Bomba. A Santa Maria ja s’afegeix n’Antón, i seguim pel camí des Raiguer fins Binissalem. Anem amb pedaleig fàcil ja que l’aire en aquest sentit és favorable. Torçam per Bonifai per després enllaçar per Aiamans. Passam a peu el torrent, que avui té més aigua que de costum, i continuam cap el cementeri i després cap a l’esquerra per sortir per l’àrea recreativa i el poliesportiu de LLoseta. Voltam el primer carrer cap amunt per anar a agafar el sender Geradell, voltant a moment donat cap amunt per on hi ha la fragoneta rovellada, i després de passar per la cantera o sempre s’hi perd qualqú, enfilam altre pic cap amunt per la capelleta i trialereta cap avall fins darrera el punt verd de Biniamar. Anam al fons de l’esplanada i enfilam el senderet tècnic cap amunt fins la pista de grava que puja al penyal Gros. Ens tiram cap avall, anant alerta a fer un “Pedro”, i sortim cap el poble on hem quedat al Maiurga amb en Mapes. Bon berenar, com sempre, pa amb oli mixto amb formatge de tacó. 

Arrencam de nou i ens dirigim cap a l’àrea recreativa de Biniamar, i seguim cap amunt. Mentre ho feim recordam l’affaire que vam tenir amb un capdefava fa unes setmanes per allà. Arribats al punt on sempre tombam cap a la dreta, en direcció Mancor, aquest cop seguim un poc més envant fins passar una casa. Aquí feim una aturada ja que és un lloc on hi ha una petita cascada. En Mapes i en Jeroni s’enfilen a la part de dalt a la cerca d’un safareig on per lo vist hi ha un velomar. El altre aprofitam per omplir els bidons d’aigua. Un cop satisfeta la curiositat reprenem la marxa, ara sí, voltant a la dreta segons la marxa que duiem,  rampa cap amunt. Estam ja dins Biniatzent. Ja a la part de dalt del bosquet, passam una barrera i serguim un single trak en davallada que ens torna a dur a una altre barrera, punt de sortida de la finca.  Hem de dir que avui la ruta té uns quants passos amb barrera d’aquests que al nostre director general li fan pegar la patarrera. 

Ara ens trobam a la pista o carretereta que puja cap a font Garrover des de Mancor. Arribats a la barrera d’entrada, agafam el senderet trialer de la dreta que pega a Biniarroi. Avui el trobam més net de vegetació i com que és de terra humida està molt ciclable, podent fer tot el traçat amb prácticament dos ó tres peus només. Personalment, crec que m’ha agradat més amb aquest sentit que de davallada. Un cop a les cases, agafam la pista asfaltada cap amunt. Ara ja tenim ben davant els nassos el puig des Suro, i la nostra intenció és envoltar-lo de esquerra a dreta, ja que sabem que també es pot fer a s’enrevés. Anam pujant amb tendència a la dreta fins que començam una pista de terra. Ens hem creuat amb un tot-terreny (petit patarrell) però no ens ha dit res. Topam novament amb una barrera i seguim pista amb davallada i cap a esquererres. Arribam a una altra barrera, a prop d’una casa. Per més tensió, hi ha un cotxe. És moment de posar l’opció “mute”. Únicament  ens pot delatar qualque veu d’ànec o de trompeta de “qualqú”, cosa que en Biel s’encarrega de evitar. Conseguim sortir i seguim una pista que de seguida comença a davallar entre camp d’oliveres, fins que hem de voltar a la dreta desembocant a un verd sementer amb precioses oliveres. 

Novament hem de passar una dificultosa barrera, i ja van no sé quantes. Avui no guanyarem per dodotis. Després d’un moment de dubte, podem seguir uns metres per arribar a una altre paret que hem de botar amb no garire facilitat. Hem pegat a la pista dels rafals. Aquí identificam el lloc on hi arribam quan venim dels Pinatons. Avui, però, en lloc d’anar cap amunt, davallam fins que agafam un camí empedrat, molt empedrat, que hem de fer a peu. Amb certa dificultat ja que la pedra està banyada, baixam el traçat en zigazaga fins arribar al torrent des Prat, que és un afluent del de Massanella, segons el nostre expert. El seguim, mig ciclant, mig a peu, per un traçat mot guapo entre pareds de penyassegats. A cert moment hem de sortir del torrent, just en el moment en que ens trobam amb una gran pressa de les que es van construïr per evitar que les torrentades fessin malbé. Altre cop ens trobam a un lloc espectacular i poc habitual. Ens admiram d’aquests tipus de racons que encara ens queden per descobrir a Mallorca.

Davallam un poc més i, havent passat ara si el torrent del Massanella,  arribam a la pista, a les cases de can Balloca. Per seguir la ruta, simplement hem de travessar-la i començar una pista que puja amb un pendent respetable però molt ciclable. Res a veure amb el tram final del coll de sa Línia. Arribam a un punt on ens trobam una altra pista a dreta i esquerra, en encara en més bon estat, que la seguim cap amunt, com no, i també amb fort pendent, fins arribar a una altra barrera, la darrera que hem de botar, però  no la darrera que hem de passar. Ara som a ses Rotes.  

Tenim des d’aquí una bona perspectiva cap a la vall on hi ha les cases.  Seguim la pista un poc cap amunt en sentit contrari a les cases fins que arribats a una paret, agafam un divertida trialereta de terra que zigazagant ens deixa a una pista. Clarament l’hem de davallar, ja que ubicam perfectament on ens trobam, ja ben aprop del poble, Caimari. Passam sense cap problema per les cases de ets Horts i sense cap problema també, sortim per la barrera.

Ara ja a la carretera de LLuc, voltam cap a Mancor, punt on podem dir que hem acabat aquesta excepcional volta, ja que ara la tornada cap a Palma no té cap secret: Mancor, Lloseta, camí raiguer, això si, amb una ventada de cara que ens fa arribar a casa ben reventats.  Total, 87 quilòmetres i, ja hem dit abans que els 1600 d’en kapax ens semblaven optimistes,  1400 de desnivell.

FOTOS BINIATZEM