Dissabte 29 de juliol. Andrew’s party

Com que al bo ens acostumam ben aviat, i donat que fa molta calor, i donat que era el darrer dissabte abans de la partida cap els Alps dels privilegiats que hi poden anar, deixàrem caure a n’Andreu la idea de tornar a fer una sortida rutera i un cop ben torrats tenir un final feliz a Badia Blava, a ca’ls pares, on hi tenim garantit banyet pisciner, bon estar i bon menjar, a més de la celebració del concurs anual de mister sectari.

Per això, en Miqui s’encarregà de preparar una ruta adaptada a tots, tant els que volien sortir de Badia, com els que ho volien fer des de Palma, i com no, envoltada de polèmica, ja que no ens posàvem d’acord del lloc on conicidir els dos grups. Així que, dissabte a les vuit, partim de can Blau, en Biel, Mapes, Pedror, i qui escriu aquest bodrio. Un poc més tard, ho fan els de Badia, Miqui, Vp, Jeroni, MiquelB, Pere. Per si això no fós poc complicat, hi afegim el fet de que en Gerard i n’Antón han de coincidir amb els primers al camí vell d’Algaida; com no, i donat el perill que tenen aquests dos ( un expert en orientació i l’altre en idiomes ), no serà així i no ens trobarem fins Llucmajor, on els haurà acompanyat fins allà en Micot.

Com hem dit, el dia promet calor, faltaria més, però a primera hora ho tenim més o manco controlat. Quan a la fi ens trobam tots, a la rodona de Llucmajor cap a Porreres, també ens trobam amb uns convidats sorpresa, gentilesa del cosmopolita Gerard, un trio de Caldenteys comanats pel seu director general ( si, l’amic d’en Biel; consultar hemeroteca ), que ens acompanyaran la resta de la ruta. 

Certament despistats, enfilam cap a Porreres, a ritme de bons amics, fins que el desconcertant Pedro, que està fluixíssim i els altres molt forts, arria una hòstia que ens deixa a tots sembrats. Li seguiexen n’Antón i en Miqui, però la mexa curta d’un i la poca paciència de l’altre no aconsegueixen seguir-lo. Dins el gruix del grup se sent un dels convidats que demana què feim ara, però no troba resposta. Un cop neutralitzat el rebel, anem arribant al poble, no sense haver-hi altres intents intimidatoris. Ens aturam a fer un tentenpié al poliesportiu, tal com anuncià l’organitzador. Avui no hi ha bernerar, només cafè o refresc. Bé, hi ha un adicte als greixos saturats que no es pot resistir a la tentació d’un croisant  ( ens han contat que a les passtisseries franceses li han de fermar les mans ). És bon moment, també, per fer anàlisi de les montures ruteres ja que hi ha qualquns cogombrassos, com la specialezed de n’Vp amb suspensió inclosa. També hi ha que dir que n’hi ha qualquns que preferirien que les seves bicis fossin invisibles.

Reprenem la marxa cap el camí vell de Porreres per després voltar cap a Randa. Com no, en Gerard s’ha deixat el bidó al bar i ha de tornar enrera. Quan no són les claus, és el bidó, i quan no és el bidó és la roda, i quan no és la roda… Un cop enfilam la temuda carretera cap a Randa, on ja es sap que els seus repetxos poden ser causa de vertaderes matances. No obstant, només n’hi haurà dos que es barallaran, el díscol Pedro i un inconscient servidor. Ens reagrupam al poble, per poc temps, ja que de camí a Gràcia també hi ha ritmes per a tothom. Nou reagrupament a les portasses del monastir i ens tiram cap avall cap a Llucmajor, on després de fer-hi una volta turísitica anam a cercar el camí des cap blanc, que ens ha de dur fins cas busso. A ritme viu, el grup, estirat pel tàndem bmc4, s’hi planta ràpidament, no sense vícitmes però, ja que aquest humil servidor hi arriba fet figa castigat pels excessos i la calor. Sense tenir on amagar-nos de la calor, enfilam cap es cap Blanc, previa aturada davant el talaiot per contactar amb n’Andreuet que ens ha de sortir a camí. Seguim rumb a Badia per la carretera principal ara ja més tranquils, i és que la calor que fa és insoportable. Just davant el far coincidim amb l’amfitrió, que ha fet l’esforç de baixar la bicicleta del cotxe del pare poc abans. Ens queden només uns pocs quilòmetres per arribar, però a qualquns s’ens fa molt més llarg. A l’entrada de l’urbanització ens despedim dels convidats i d’en Pedro que tiren cap a casa.

Els festers arribam a ca n’Andreu, on d’entrada ja ens donam un bany, no a la piscina precissament, sino dins els tassons de cervessa. Després de la rehidratació y una picadeta, on les quelitas en envàs de pot causen sensació, ens tiram a l’aigua tots…menys un que prefereix submergir-se dins una profunda becada. Després d’analitzar els espectaculars cossos serrans, es proclama contundent guanyador de mistersectario 2017 en Gerard, a qui els sacrificats entrenamentes de gimnàs/kayak/córrer/bici l’han fet mereixedor d’aquest apreciat guardó, que li és entregat pel guanyador de l’any passat, misterMaps qui també va obtenir una merescuda victòria gràcies no tant als entrenaments sino més bé al modelet que lluia.

A continuació ens posam a disfrutar del menú estiuenc que ens ha preparat n’Andreu i família: trampó, truita amb patata i ensaladilla. Després d’una excel•lent jornada on la bicicleta no ha estat el més important,  ens retirem cap a casa. En total hem fet uns abrasadors noranta i tants quilòmetres.

FOTOS ANDREWS PARTY