De Manacor al Castell de Capdepera dsbt 3 feb 1

Feia temps que no sortíem de les rodalies de Palma i certament ja comença a ser una mica cansat que en els recorreguts sempre apareix la mateixa toponímia: Planicia, Valldemosa, Capdellà. Així retornant una mica als orígens en els que solíem sortir almenys una vegada al mes a fora es proposa per aquest cap de setmana anar amb cotxe fins a Manacor i anar rodant per aquells indrets fins a Artà. Tot i això el divendres va arribar un front turmentós amb baixes temperatures que deixà una mica de neu per la serra i es generà el dilema de si canviar els plans o no. Desprès d’una ronda bastant infructuosa de cridades dels pocs que es manifestaren  i que venien quedava clar que els que ho tenien mes clar eren els que volien continuar amb la proposta inicial, així que al final partirem cap a Manacor.

8:30 aparcament al davant l’estació de tren, 8 sectaris i un convidat d’en Gery, en joan carajillo, partim seguint el track proposat, que ja sabíem de partida que era massa ambiciós i que per tant tindria que ser retallat. Així enfilem per la ronda de Felanitx per anar a cercar primer la carretera de Bandris i desprès la de Conies per així ja enfilar pel camí que bordeja el puig de son Talent. Just desprès de la baixada ja ens adonarem que avui seria un dia de fang, i es que molts dels camps de per la zona estaven negats i pareixia que travessàvem una zona de maresmes. 

Si a això li afegim el fred que feia i la llum esmorteïda del sol en aquella hora, un pot entendre que ens sembles que estàvem rodant per terres misterioses i quasi de pel·lícula. Desprès d’alguna patinada i ja ben esquitxats arribarem a Sant Llorenç que el travessarem per anar cap a la primera pujada forta del recorregut, el collet de la penya d’es corb a Pocafarina.  

Sorprenentment i en contra del que ens pensàvem la pujada no va genegar gens  ja que  allà el terra no es argilós i la pedra es esquistosa i per tant els bons ho pogueren fer quasi tot rodant. Agrupats al coll iniciem la baixada i en ser a  baix de nou ens esperem per anar a cercar la carreterona que ens evita tocar la carretera principal i bordejar son Servera.

Així ens plantem a la novetat del dia, el camí vell de son Servera a Artà, que si be l’havíem fet feia molt de temps, com que aquest antic camí públic encara no estava recuperat i senyalitzat havíem anat rodant pels camins de sa Jordana que ens van  semblar que corresponien amb aquesta antiga via.

Segur que el tram senyalitzat no es correspon totalment amb l’autèntic camí públic ja que es un tirany que s’allunya de les cases, però per contra aquest es   molt mes divertit que l’original  al passar per torrenteres, alzinars i turonets, per tant, benvingut sia. Sortim de la finca desprès d’una rampa ben eixuta i ja ens deixem caure per carreterona asfaltada fins a Artà.

Tal  com estava prevista ens aturem a s’Almudaina a on desprès de forçar una mica la  partida d’un altre grup de ciclistes agafem taula. 

En el berenar ens acompanya en Xisco lliteres que es molt amic d’en Jonanda gracies a la 312 que ara ja està a punt d’arribar i a la que el nostre Anton n’es fidel des de fa uns quants d’anys. El berenar no s’allarga molt gracies a que en fran te presa i s’encarrega d’anar agilitzant la cosa fent la comana, demanant cafès i per primera vegada en aquest grup un carajillo i finalment el compte. Partim per la via verda però aviat l’abandonem per anar cap a la nostra destinació que es el castell de Capdepera, així per distintes camades i resseguint una mica el torrent de sa farinera que avui va ben ple arribem al poble.

Ens enfilem cap a munt seguint les indicacions d’en fran ja que el track va per un carrer contraindicació i enllacem amb el track mentre en Jonander s’en fa creus de que per una vegada hagui estat capaç de seguir la traça lògica en lloc de seguir cegament el Gps encara que sigui evident que la traça no es correcta. Un cop voltejat el castell, avui pel costat de davant i per tant caminant una mica, ens dirigim per caminois i zones una mica periferiques cap a son moll.

Allà baix l’hotel a on tantes hores va passar en rol quan el tornaven aixecar enfilem pel magnífic camí de costa que ens du fins sa pedruscada a on abandonem la costa i anem cap el puig de sa cova negre. Com que veiem que ja feim tard peguem retallada i enfilem directament per carretera capa a sa font de sa cala. Allà quan comencem a rodar per dins el pinar sembla que el senyor Torner te una mica de mal de ventre i decideix aturar per evacuar

Mentre en fran es comença a posar nervios ja que veu que els minuts van caient i mes en cauran desprès a la darrera gran  pujada del dia que es la del coll baix o del puig de son Jordi, nom oficial i que desprès l’addicte al strava que es en fran, no trobarà identificat així a cap segment i es que si els blogs de fa uns anys feren mal a la toponímia quan descrivien les rutes la strava la ignora totalment i en crea una de nova.

La baixada com sempre es pestosa per alguns i bona pels mes davalladors i regular per en geri que es veu que te averia al sillin i tarda un munt en arribar a baix cosa que desespera al frissador.  Un cop tots gunt de nou retallem i llevem el boci de tiranys i del torrent nou que suposem que avui deu estar bastant inundat. Així anem a cercar les vies de tren dirigits per en jonanda sense que en Fran ho vegi molt clar i així agafem via directa a Manacor obviant evidentment els tiranyets tan divertits del puig de son corb i les pistarres de na penyal.

El tren sectari es posa en marxa i aviat els vagons de cua comencem a despenjar-nos, primer n’Andreu que miraculosament es recupera i desprès aquest servidor que no aconsegueix s’operi el mateix prodigi. A la fi arribem a l’estació i desprès d’una cervesa expres per part d’aquest narrador ja que tenia en fran histèric partim tots dos cap a ciutat deixant a la resta relaxats prenent el soleiet.

Bona volta de 84 km i 1200 mt de desnivell, amb molt bona companya i bon rotllo per paratges no habituals. 

VISTA RECORREGUT