Enguany l’estiu no se’n volia anar, mentre nosaltres colcàvem per
la marina de Llucmajor en Toni vivia el seu penúltim dia, així el diumenge abans
de saber que tot s’estava precipitant encara ens va donar temps a muntar el vídeo de la sortida. Però per l’horabaixa
ja nomes hi havia ganes de mirar fotos antigues i recordar-lo tal com era.
La crònica
ha quedat a mig escriure i ja no hi ha ganes d’acabar-la , però tal com ens va
dir la seva dona, no ens queda mes remei que continuar pedalejant, Això es el que ell
volia.
En Toni se’n va anar i el hivern va arribar en furiosa turmenta. No hi ha ganes de
continuar escrivint, així que d’aquell dissabte
nomes ens quedarà el vídeo tot i que estigui amb algun error.
1 comentario:
ànim Miquel...en Toni ens va tenir a tots junts fins el darrer moment..i així hem de seguir, malament ens costi...es el que ell voldria...ànim a tots
Publicar un comentario