“Nena hauries de caminar una mica que es papa esta cansat”
Avui hem tret a les
“nenas” a passejar per l’alta muntanya mallorquina i es que les petites, enguany no havien vist
la neu i fort i no en moguis en volien veure un poc. Com que es preveia que
això seria una mica difícil hem decidit pujar a les voltes d’en Galileu i com
era d’esperar hem tingut que dur les nenas a bescoll una boooooona estona fins
que els papas, que ja no son tant jovenets
com abans, ja no podien mes i anaven dient de tan en tant la famosa frase.
8,00 a on sempre
jeroni, pere, bigel, torner, andreu, vp, slavador,mapes i quan ja sortíem en
jonanada. Partim a contra vent però a tot gasss per la via mes rapida cap a Lluc,
es a dir, per son Maciá i es Caulls. En fila i fent relleus van caient els
kilometres a un bon ritme. Així arribem a can Franco i sense aturar-nos, incorporem en Largo. Mes gasss, es punyetero Jeroni no pareix que li haguí
afectat molt la seva crisis al·lèrgica ja que no val abandonar en cap moment el
grup de davant. Camí des Raiguer, Binissalem i Lloseta a on també ja
havíem avisat a n’Anton de que es puges a la bici
ja que el grup, avui va llançat i no es pot aturar. Incorporem n’Anton en
una perfecta maniobra d’acoblament i continuem cap a Selva i Caimari pel camí
vell de Lluc. En començar les costes de cop ens trobem un munt de
mountainbikers , son els tira-tira i com el seu nom indica, van així. Com podem els adelantem, tot i que pareix que ho fem per fer-nos els sobrats, la veritat
es que amb la inèrcia que dúiem no ens podíem
aturar. Així anem pujant amb l’objectiu de que els primers que arribin a
cas Gallet comanin taula per 11. La veritat es que avui el camí pareixia el
Born, gent a peu , gent corrent, gent amb bici... Hi ha qui no li agrada trobar a ningú, però en aquell moment i de
pujada es respirava el bon rotllo que
sempre emana Lluc. A sa bretxa ens
aturem a fer qualque foto quan en Bigel
parteix dient “os he oido, no haciais
una fota, haciais -sa foto-”.
En arribar a cas
Gallet, està atiborrat, pero aconseguim taula i ens posem a berenar.Tot i
això, quan arriba en Salvador ens
estranya que no vengui amb en JonAnda, però com que aquest avui anava cap piu, ja que
tot el temps, en contra del que es habitual, havia anat darrera “Chupant roda”,
suposem que ha decidit abandonar. Desprès de la mitja hora reglamentaria que ens havíem
assignat en un “timing” que s’havia complit escrupolosament tot i que ens havia
costat “lo nostro” ,apareixen dos convidats, en yerar i en tibu que van a la
seva bolla. Per part d’aquest narrador no hi havia cap intenció
d’esperar-los però quan ha arribat en Jon Ander suant com un condemnat i ens ha
explicat que s’havia returat a Caimari a inflar la roda i que no havia
estat capaç d’arreglar el problema ( els racing no duen càmera de recanvi) havia acabat pujant tot el camí corrent, hem
allargat el berenar. Mentre els nous arribats engolien com podien, en bigel i
n’andreu han anat a revisar la famosa vàlvula, que suposadament era per on
perdia aire, i efectivament han dictaminat que era per allà i que ja la podia estrènyer
que el problema era senzillament que tenia fluix l’obús.
Reiniciem la marxa, ara ja amb retràs i
mentre uns esperem que en jonander taloni la coberta a la benzinera els convidats i uns quans mes decideixen
partir. Per intentar recuperar un poc de temps anem fins a son Macip per
carretera i comencem a pujar per les
pistes que ens duen fins el inici de les famoses voltes a on ens agrupem tots.
Comença el Calvari, poc a poc anem agafant cota, mentre els ultratrils ens van
passant i mirant en cara de no entendre massa que putes feim passejant les
bicis per allà. Com no podia ser d’altre manera quan la cosa començ a posar-se
dura, en Tibu decideix partir. La veritat es que per fer 5 o 6 km amb el grup,
no val la pena que vengui a emprenyar. El dia que comenci ponyint i acavi toda la volta ja en parlarem.
Continuem i el grup
es va estirant. A mesura que pugem el vent i la boira cada pic son mes
presents. Qualque excursionista ens avisa que allà a dalt no s’hi pot estar de
fred i vent, però nosaltres pensem que a pitjors places hem torejat.
El silenci, el vent, la boira i l’esforç fan
que anem entrant en aquest estat especial en que el teu cos desconnecta i
sembla que passis a una altre dimensió. Per una banda les cames funcionen com
una maquina que han d’acomplir un objectiu, per altre el teu cap desconnecta i comença
a divagar entre records d’experiències anteriors.
Novembre de 2001 una
de les tempestes mes fortes que ha assolit Mallorca , diuen que quasi un milió
d’arbres foren arrabassats mentre nosaltres passejàvem pel coll de ses cases de
neu. Un encara recorda en cecilio cridant “ esto es todo lo que puedes“.
Continuem i el grup
es va estirant mentre ens fiquem dins una boira espessa. Denou un record,
Agost del 2007
glacera d’Otzi entre Austria i Italia, una turmenta de neu ens agafa en el pitjor
moment quan teníem que travessar la glacera, feia molt de fred i anàvem amb roba d’estiu, amb la neu el camí es
va perdre i el grup es començà a estirar, tant, que perdrem contacte visual els
uns amb els altres i férem el que no es te de fer: Cada un tirà pel seu conte i
cada un arribà com pogué al refugi a on teníem que dormir. Allà ens adonarem
que ens faltava en Vp que s’havia quedat endarrerit. En yerar i en Joan que
eren els que havien arribat primer i que eren els que havien estirat el grup provocant
la dispersió sortiren a cercar-lo, al final el trobaren amb una cara que encara
tots recordem i dient la famosa frase
“mai havia estat tan a prop de la mort “.
Avui no feia neu i
les condicions no eren ni la meitat d’extremes i a mes a mes, jugàvem a casa, però mentre uns anaven tirant pel davant, en
Salvador anava quedant despenjat i es que el pobre no fa mes d’unes setmanes
que acaba de sortir de una pulmonia . Així
aquest narrador es debatia entre continuar o aturar-se, però com que de tant en tant fent una mirada enrere veia que
aquell, encara que cada vegada mes lluny
ens seguia, ha continuat . Al final hem arribat al coll des prat i darrera la paret que tantes
vegades ens ha servit de trinxera per defensar-nos del mal temps enemic hem trobat el grup, però no hi eren tots, ja que alguns
ja havien partit tot i els intents d’en bigel de retenir-los.
Quant ha arribat en Salvador els bons homes que quedavem l’hem tingut de convèncer
de que continues amb nosaltres al igual que feren amb mi el famós dia de la
turmenta del 2001 en que aquest narrador estava tan gelat que l’únic que volia fer era arraconar-se a qualque
encletxa a on no hi hagués neu i descansar. Nomes volia tancar els ulls per fer
una becadeta i fugir d’aquell infern. Gracies
a Deu no me deixaren al igual que nosaltres no hem deixat que en Salvador
baixes tot sol cap a Comafreda . Així continuem i a mida que anem baixant de
cota el temps va millorant, tant, que en arribar a la font del prat no pareixia que
allà a dalt fes el que feia.
Ja quedava menys per arribar a la civilització
, així que hem tirat cap a
Tossals, mig colcant mig a peu fins arribar al refugi. Allà en Salvador i abans
en Tia decideixen partir via directe cap a Lloseta.
La resta continuem
cap a Solleric a on en yerar, que avui anava la seva bolla, ha arrossegat a en
Pere cap a Oliclar, no se sap massa be perquè, ja que per anar cap a Binissalem
el mes lògic també era anar seguint el nostre recorregut i tombar pel camí
empedrat de Banyols. Després d'enrredar quan no era necessari, plorarà tot l'horabaixa perque no ha tingut temps de dinar.
"venga ya"
"venga ya"
Davallem pel magnífic camí de la discòrdia, veient que les
moltes bicis que han baixat per allà des de que el restauraren, no han fet gens
de mal. Hauríem de reproduir el vídeo a on el batlle assegurava que volia
prohibir el pas de bicicletes perquè aquestes el farien mal be i no perquè volia
defensar els interessos dels particulars en contra dels generals.
Posem la directa i
ara vent a favor, tirem cap a son Forteça, Banyols , camí des puig, raiguer, Caulls i son
Macià.
92 km i 1767 mt de
desnivell.
2 comentarios:
No hi ha millor manera de començar el dilluns que llegint la crònica de la secta. M'ho vaig passar pipa tot i arribar malalt de la pallissa. Au a fer feina!
objectiu cumplit!! varem veure neu, bé poqueta,també vent, molt d vent,pateo, molt d pateo...Va esser divertida, molt divertida...
Publicar un comentario