CINGLES DE SONRULLAN. Dsbt 5 juny

Kafkiano, na:

1.- adj. Del escritor checo Franz Kafka o relativo a su obra.

2.- [Cosa o situación] absurdamente complicada, extraña, como las que describía Kafka.

Aixecar –se a les cinc i pico del mati, baixar de Son Serra de Marina amb cotxe  per anar a colcar amb els amics que sortien a les 7,00, anar amb ells fins a Valldemossa, pujar fins la barrera del bosc des Cairats i  decidir que un ja n´ha fet prou i tornar cap a casa a les 9,00 , nomes es pot definir com a  Kafkià.

Pujar es camí de s’arxiduc per baixar pel pestos camí dels cingles per acabar sortint per son rullan i desprès tenir que pujar per asfalt fins a ca mado pilla, es a dir fer un bon pateo per acabar fent asfalt, quan baixant per son gaiard es pot fer tot per terra i muntant  també podríem dir que es Kafkià.

Tenir la intenció de davallar fins s’estaca i acabar berenant a can molines també te qualque cosa de  kafkià

En definitiva tot va ser una mica estrany...en aquest dissabte post fartofar

8:00  pere, bigel, torner,rol, salvador, andreu, bordoy, joan, tibu, aldo i mapes partirem cap a son Espanyol i ses rotgetes. En arribar a s’esglaieta teníem que agafar als del raiguer, però com que aquests arribaven tard, varem continuar tira tira cap a s’estret, son brondo i cartoixa. Travessarem Valldemossa i en arribar a la primera barrera de la coma des Cairats arribaren en gerard, en raul i en micot. Junts iniciarem la pujada fins  el portell de l’alzinar a on en Joan ens deixà ja que tenia que anar fer feina, al igual que els bomberos  aldo i tibu que decidiren que ja havien fet prou volta, tal com hem dit “kafkià”...

La resta continuarem per amunt intentant no posar peu cosa que supos que aconseguiren bastants,  desprès pateo i cami de s’arxiduc. Tot i que tots sabien que s’havia dit de baixar per son Rullan, en arribar al desvio la meitat continuaren, ja que els hi haguessis  dit que baixàvem per es Racò o jo que se quin altre nom i haguessin seguit igual. Iniciarem la baixada en la que les mes negats  férem   bastant de tros a peu però que acomplí la funció d’entrenar una mica els “pateos” tambe de baixada per quan anem als Alps.

En arribar al final de l’alzinar,  teòricament ens teníem que desviar cap a l’esquerra, però aquest narrador no anava molt centrat i ens  passarem el desvio  i davallarem bastant fins que ens adonarem que anàvem irremediablement cap a Deià.  Aixì tinguérem que fer marxa enrere fins que agafarem el desviament bo i iniciarem de nou la davallada, allà  de nou teníem que sortir de la pista fàcil per enllaçar cap a son Gallard, però també ens passarem el desviament i com que ja era el segon error en poc temps, decidirem  sortir d’allà ja d’una vegada. Botarem la barrera que dona al camí principal de les cases, a on per cert en Bordoi quasi va quedar ensertat i tirarem per avall fins la carretera amb un cotxe que pareixia que ens seguia. Tot i això No varem tenir cap problema. 

Estava previst que teníem que sortir a ca mado pillà però amb el canvi de recorregut, no ens quedà mes remei que pujar per carretera fins allà. En arribar a l’hotel teòricament teníem que tombar cap a s’estaca, però com que en biel havia vetat aquesta opció per por de quedar-se sense aigua, al final, tots ens tirarem cap a la opció fàcil i anàrem a berenar a can Molines. Allà el berenar s’allargà mes del necessari ja que no hi havia massa motivació., Aixi va ser com aquest narrador juntament amb en rol n’andreu i en bordoy decidirem acabar la volta i tornar cap a casa.

Els que quedaren encara varen anar cap a ses piotes , nova Valldemossa, camí des correu i son tries. Per el que  al final salvaren una mica una volta que tot i això resultà tot ellà una mica Kafkiana.