PUJANT ES BARRANC. Dsbt 19 juliol

“si es bajito y se deja...”

Això pensàvem mentre pujàvem els 1932 graons del barranc i es que avui tocava entreno de camí empedrat per amunt tal com ens trobarem al Krimler pass d’aquí a tres setmanes.

 La veritat es que el dia abans  havia fet molta calor i la proposta no va ser acollida amb molt d’entusiasme,  però com diu el nostre president farmacèutic:

 “Sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer “

Pues això, anem per feina, 7,00 a la benzinera de on sempre, poquets: Rol, fran, torner, bigel, miky i mapes, la resta o tenien bony o tenien forat.

Partim cap a passatemps i un cop passat son sardina veiem que l’asfalt esta ple de “conguitos” pel que deduïm que per allà ha passat un bona guarda de xots. Efectivament en arribar al Pont del torrent ens trobem un bon ramat que es impossible passar, així que a poc a poc el seguim fins que a la fi es desvien cap a sa Cabana des Frares.

Ja amb el pas lliure continuem cap a Raixa i en arribar a can Penasso  l’unic que trobem es n ‘Anton. Aquest,  ens demostra que te autentica pasta de sectari, ja que tot i que ahir va estar fins a les dotze carregant containers, avui almenys  ens ha volgut acompanyar una estona fins a Sóller i per això a vingut amb la Rutera.

Continuem per amunt i a mitja pujada veiem dos bikers que a poc a poc els anem agafant,eren n’andreuet i en Raul, que havien decidit anar tirant. Ja tots junts acabem de pujar cada un al seu ritme però amb bon rotllo ja que avui no tenim els xulets de turno. En arribar a dalt  rebem  amb una bidonada a en fran, ara que està de moda practicar el “franbidoning”.

Cridem a al forn per comanar  8 bocatas i partim per avall. En arribar a plaça ja tenim els berenars preparats així que en un moment estem a punt per continuar. Com era d’esperar es produeix la desbandada i en fran, n’andreu, n’anton i en bigel, que diu que te les cames cansades, decideixen tornar .

Així nomes cinc valents continuem...

“y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer, a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer”  

Arribem al barranc i comença la penitencia, un , dos tres... i així anem sumant fins que cada un va trobant l’escalo que el fa baixar per desprès tornar  començar a contar. Tot i això,  hem de dir que Deu ni do el que es puja i mes si un s’anomena Rol i es de Cuenca. Aquest narrador pot donar fe que deu haver pujat colcant mes d’un 95 % del camí. 

També hem de dir que en Raul i en Torner tampoc han quedats curts. Una hora desprès d’haver començat, hem arribat a les cases de l’ofre. Agafem la pista a on també, tal com estava previst per l’hora en que passàvem, encara teníem una mica d’ombra. Desprès de la divertida trialera de baixada arribem a la pista dels embassament a on ja cau un sol de justícia, però com que estem amunt i el paisatge es Alpí ho duem la mar de bé.

Arribem a sa font dels Nogues a on prenem qualque cosa i carregem d’aigua fresquíssima .  Canaleta per amunt fins que entrem al bosc del prat. Aquí reconeixem que les cames ja no estan com abans, així que pugem el collet com podem fins que arribem a la davallada. Travessem el torrent a on ara estan fent obres per arreglar el gual que no tenia pontent i  a on en Torner te un petit entrebanc amb les noves pedres. 

Comença el suplici de la baixada cap a Tossals a on cada un va com pot, es a dir en Rol bàsicament colcant i aquest narrador bàsicament caminant. En arribar a Tossals vells en Myky decideix anar pel camí de dins el comellar mentre la resta continuem per el de dalt, demostrant-se clarament que es molt mes efectiu el de dalt que el del comellar ja que el darrer en arribar a les cases ha estat en miky. Carreterona per avall fins el desviament de Solleric, a on en Raul i aquest narrador ens aturem a esperar a en Miky que te problemes amb la coberta.

Continuem per amunt i ens ajuntem tots de nou al coll  de la placeta d’en Sion. Camí avall , passem per davant les cases mentre un recorda aquell temps en que anàvem per allà  de furtius. En  arribar a Alaró  ens aturem a la benzinera a on en Miky acaba posant càmera mentre els altres carregem de “ cubitos” amb els que arribarem a Ciutat bevent aigua ben fresca. Carretera  avall, deixem en Raul a Consell i posem el chip retorno, es adir bon ritmet.

Desprès del camí de sa Bomba com que en Rol ja fa tard i en miky vol anar per asfalt, anem via directa i contra vent per carretera  amb en Torner amb la seva 26  i aquest narrador tirant al davant.  Arribem a Ciutat a les dues i cada un marxa cap a  casa seva  amb uns  86 km i 1500 mt de desnivell i una bon entreno per el que ens trobarem pels Alps. Això si, amb unes temperatures mes bones de dur...