“Crónica de una muerte
anunciada”
No se que passa, però quan
quedem per berenar a Alaró i desprès toca pujar de nou cap on sigui, sempre es produeix una gran desbandada, es veu que allà la gravetat es mes forta . Si en això li afegim, un recorregut massa ambiciós, la calor, el principi de temporada i l’efecte tibu. Estava clar que avui no acompliríem els objectius.
8,00 a on sempre: Rol, vp, pere, jetroni, bigel, miky i mapes partim cap
a la comuna pels camins clàssics de son macià , muntanya i son pizà.
En arribar al camí
dels Cocons tenien que compareixer els del Raiguer, però tal com hem dit, avui entrava en joc l’efecte Tibu, es a dir, el caos. Resulta que a la seva mountain li va sortir una petita fissura i ha tingut que enviar-la a la casa perquè li canviin el quadre ja que està en garantia. Aixi les coses, s'ha presentat a Binissalem amb una
bici del pleistocè del mtb i a mes a mes sense berenar. Com que els del grup sabíem qui anava en aquell grup, hem
decidit anar tirant, tot i que això, implicava perdre l'oportunitat de veure a en yerar pujant es Cocons. Segons ens Sergi veure com aquest amb els seus 49 tacos fa
cero peus i es "es tot un espectacle de clase”. Així mentre pensàvem si lo d’en tibu era una excusa per no
pujar amb nosaltres, hem anat tirant
i molts, suposo que sense tanta "classe" , també
han coronat fent un cero. En arribar a cas Garriguer ens hem posat a esperar i a
fer una mica de vida social amb el munt de gent que allà s’havia replegat.
A la
fi, han arribat en yerar i en Raul. En tibu, havia comprovat que amb l’aparell
que duia no podia pujar per allà. Reiniciem la marxa i anem a cercar el coll
de Picó per la via mes planera i ràpida per així poder iniciar el mes avait possible la devallada cap el
coll d’honor per la “pestosa” baixada que nosaltres abans identificàvem com la
dels suzukis. Fa molts, molts, molts d’anys per allà hi varem veure
pujar hi aquests vehicles i per això encar la identifiquem amb aquest nom. Ara el que queda de la pista, es un tirany estret
ple d’argelagues que et massacren i tonelades de pedres que el converteixen en
un petit infern. Ens arrepleguem en el desvio cap a les clavegueres i a partir d'allà, comença la diverssió.
Tot marxava be fins que en el bocí en que el cam,i es perd
una mica i augmenta el pendent, en pietro ha fet una estranya maniobra i ha
sortit volant. Tot i l' espectacular caiguda, no s’ha fet res i per tant
hem continuat per avall fins es Freu. Com sempre, desprès d’una bona baixada ve
una bona pujada, Aixi hem començat la penitencia anant cap el pas de s’estaló que no l’hem vist ja que a mitja pujada hem optat per continuar pel camí del
comellar principal, que potser sigui menys ciclable però que ens du via directe
cap es Rafal. Travessam la pared i ja per cami fàcil ens dirigim cap a la baixada de
sa bastida. A mitja baixada, l’abandonem als peus del gran penyal per tornar a la nova
pista encimentada que ens ha duit, sense mes problemes, fins a ses
Artigues.
En arribar a Alaró, ens hem trobat en tibu i n’aldo que ens esperaven
davant cycling planet ja que es veu que la granja , el nostre lloc oficial d’aturada,
estava tancat per vacances. La veritat es que a ningu ens feia ganes aturar-nos
en un lloc com aquell, amb ciclistes guays i flipaletas en el que fan
cafes XXl i Muffys. Nosaltres volíem un bon pa amb oli i un cafè
ben curt i amarc, aixi que decidim cercar un altre lloc. Després de mitja hora donant voltes per el poble hem acabat a un
bar de la carretera una mica mes amunt. Tot i que el “bocata” ha estat bo, hem
estat mes d’una hora allà a dins, així que en sortir ja era la una passada. Evidentment, hem tocat retirada i els del raiguer han partit carretera per avall i els
palmesanos hem anat a cercar la carreterona de sa taulera per així tornar per
sa bomba, es caulls i son macia. Tot i això, el que podia haver estat una
tornada de bon rotllo, no se per quina estranya raó, s’ha convertit en una
petita carrera encara que no teníem gens de pressa, ja que tornavem ben d’hora.
Al final per arribar a casa a una hora, mes o manco normal i almenys acomplir amb
les aturades previstes, ens hem aturat al bar san vicente a fer unes bones
canyetes.
65 km i 1110 mt de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario