A la fi ha arribat la Tardor, desprès d’uns quans
arruixats les temperatures han baixat i els camins i les muntanyes estan
esplèndides. Així les coses desprès de
la ronda de consultes amb uns quants membres
del sanedrin sectari es decideix
anar a Sóller.
8:00 Cra de soller: Rol, Fran, Torner, Bigel, Pere,
Jetronic i mapes partim cap a Son Rossinyol i passem per el nou centre de culte
cyclingme ( veurem quant de temps dura) i enfilem cap a Passatemps i Raixa. En arribar a can Penasso arreplegam
en yerar i de bon rotllo pujem tot el coll, es veu que avui no hi havia “libelulas”.
Comanem bocatas en es forn i tal com el
pujarem el davallem, de bon rotllo i sense kamikazes de la velocitat. En
arribar a la boca nord del tunel agafem el cami de ciutat i aixi ens evitam
tant d’asfalt. Així arribem ben prest a la Plaça del tren a on ja ens tenen el
berenar preparat per tant en un moment estem llests de feines. Partim i en
arribar al semàfor que han posat darrera l’església aquest narrador se n’adona
que s`’ha deixat el Camel back , aixi que torna enrrera amb en torner.
No han
passat ni cinc minuts i el camel ja no hi es, demanam al forn, a la oficina d’informacio
i fins i tot al punt de la policia i ningu en sap res. Està clar que el que l’ha
agafat a fugit a tota pressa. Tanmateix a dintre no hi havia ni la cartera ni
el mobil, i segur que les eines, la bomba d’inflar poc servici li faran com a molt el meu vell impermeable tune, que li tenia un cert apreci sentimental. “C’est la
vie”. Continuem la marxa una mica mes lleugers i comencem la pujada del camí
dels marroigs fins a monaber a on posem el mode silenci per no tenir problemes.
En arribar a la carretera prenem per avall cap a la comuna de Fornalutx. Un
poquet de pujada i contemplem una de les millors vistes de la vall, si mes no
poc frecuent, davallem per la pista de l’alzinar i despres d’un altre trosset
de carretera enfilem cap els camins de Balitx. En arribar a la pista principal
ens acomiadem d’en Jetroni que te un dinar i ha d’estar prest a ciutat.
Continuem
la marxa cap a balitx d’en mig. Aquí teníem que desviar-nos cap el cami que ens
du cap el salt, però amb les preses, voltem pel primer camí que ens surt a l’esquerra.
Aviat ens adonem que el camí està en molt mal estat, tot i així continuem i un
poc a les males aconseguim arribar al collet
i agafar el bon camí. Baixada pedregosa fins a la font a on ens
adonem de que el vell tractor abandonat ha desaparegut. Agafem un poc d’aigua i
tirem cap es bernats i la cra de sa figuera. Allà ens desviem pel camí des coll
d’en Borrassar. La veritat es que costa anar fins a Sóller, però un cop hi ets,
val la pena, es un petit paradís pel mtb.
Arribem a la rodona del port i per
culpa del túnel del port aquest narrador no troba l’entrada de la pujada cap el
coll d’en bleda, així que ens anem fins en Repic a on tal com ens temíem per culpa de la demolició de l’antic hotel
Rocamar l’accés està tallat. Tot i això , un s’alegra de que a la fi aquesta “mole”
haguí anat a terra, han estat molts d’anys
de feina per aconseguir-ho. Tornam enrere i ara si que trobem el bon camí.
Iniciem
la pujada en que ja molts comencem a notar els kilòmetres i com que encara ens
queda una bona pallissa, alguns anem reservant i no ens esforcem amb intentar
pujar les dures trialeres. Arribats al coll creuem la carretera i continuem la
pujada cap a can prohom i en arribar a l’era
se’ns planteja el dilema, continuem segons la proposta inicial cap a la font de
la senyora o tirem pel cami del rost. Els frissadors volien anar per l’opció immediata,
però en gerard que ara està poderós, insisteix en seguir el pla establert.
Com
que el senyor torner, que es el que esta en ple inici de temporada no hi posa “emperons”
passem la barrera i continuem la pujada. De nou un se n’adona de que si no fos
pels problemes de pas, aquesta illa nostre, seria un lloc magnífic pel mtb. La
pista puja còmode primer per l’olivar i desprès per l’alzinar, fins que arribem
a l’inquietant coll de caçadors posat al
damunt del camí, que sembla com una portalada de control d’accés a un indret prohibit. Un no
sap si per allà sortiran orcos o el coronel Kurtz, ni uns ni els altres, allà
regne la pau i el silenci, així que continuem aquest pic pel camí correcte, ja
que no tenim en joan, tirant a pressa i corrensos, com la darrera vegada que anàrem
per allà.
Acabem de pujar i iniciem la davallada ja d’una tirada amb
algun que altre “despiste” fins a Deia. Com no podia ser d’altre manera ens
aturem al forn i recuperem forces mentre en fran decideix partir sense aturar.
Ben abeurats comencem la pujada de sa “ predina” ( com diria en micot) a on
cada un puja una mica al seu ritme, en yerar per davant i en torner i aquest
narrador que l’acompanyava tancant la processo.
A Valldemossa ens botem el
tirany de la cartoixa i en rol parteix també ja escapat cap a Palma mentra la
resta ens desviem cap a son Sauvat, que tal com tothom sap, necessita una bona
repassada, ja que entre les pedres dels esbaldrecs i les mates es batant
intransitable. Estret i carretera per avall fins a s’esglaieta aon ens deixa en
gerard i en Pere, aixi els tres supervivents tornem a ciutat per el cami de la real, amb
100 km i 2100 mt de desnivell. Molt bona volta, dura però guapa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario