Quina setmaneta ¡. Encara no havíem
paït el tema del pla del pouet, quan sortí als diaris que ens volen prohibir
baixar per el barranc de Biniaraix. Com
que sempre plou damunt banyat, ara
sembla que ha arribat el torn de les grans proves esportives amb MTB per Mallorca. Per tot arreu ens arriben noticies de noves
iniciatives, tothom es vol apuntar al “filon” de les
ultra Trail etc.. Hem de reconèixer que la situació es una mica critica i com
diu en yerar “jo nomes vull que hem deixin seguir fent les meves excursions amb
els amics “ i es cert, a nosaltres els
que ens agrada sobretot es poder fer les nostres sortides de dissabte, mes que anar a carreres o a sortides multitudinàries.
Però ara el mtb està en perill i com va dir un “los de la secta son raros, però
cuando hay problemas estan ahi” així es,
durant la setmana hem estat cercant informació, cridant a contactes que puguin
ajudar-nos, etc. Tot plegat, tot pinta bastant malament, però ja veurem com
acaba.
Mentre, nosaltres continuem com
sempre a les 8:00 de dissabte, puntuals
en el lloc habitual de trobada: Torner, bigel, pere, rol, andreu, vp, salvador,
yerar, raul, micot i mapes. Avui quasi tots amb la nova equipació sectaria. Ha
costat, però a la fi ha arribat. Gracies Andreu per la feinada que has fet.
Partim via directa per carretera cap a Puigpunyent escoltant els trets de
la guerra que sembla que es desenvolupa per na burguesa. En arribar al poble en
vp ens deixa ja que avui te compromissos, mentre la resta iniciem la pujada de
son Net, primer per els vials i depsres pels caminois dins l’alzinar. En arribar
al collet de la reserva ens agrupem i deixem a n’Andreu esperant en Salvador, que des dels Alps no havia
aparegut. Com que tot dos estan iniciant temporada, decideixen fer una volta
mes curta i tiren cap a galatzo. Els demes continuem costa per amunt pujant per
els vials descarnats i despres pel tirany fins el coll i la seva torre de
vigilants.
Iniciem la baixada amb en torner i en rol obrint camí fins que de
nou ens retrobem a la zona que nosaltres anomenem “el caos” que es el punt a on
es perd el tirany pel mig dels arbres caiguts. Avui per sort hem triat be la
direcció i l’hem salvat amb bastant dignitat. Ja recuperada la traça continuem
la marxa fins que arribem al desvio que du cap a les cases de son Fortuny i sorprenentment
l’agafem. Es norma de la casa que els recorreguts no es solapin i com que avui desprès
de berenar volem anar cap Andratx si sortim per l’àrea recreativa es superposaria
el track, així mirant mapes es veu que
es pot baixar cap a la carretera i sortir mes avall del coll d’es pi.
Decidim provar
sort i seguir aquest cami que abans alguns membres del grup ho feien però que ara feia mes de 15 anys que cap de nosaltres hi havia
passat. La veritat es que el camí tirany està molt marcat i es bastant emprat, així
que llevat d’un petit error hem arribat
sense majors entrebancs a la carretera, amb en rol lamentant no haver dut
la càmera per poder gravar la baixada que en el seu tram final crec que nomes l’ha
passat ell. Arribem a Estellencs just en el moment que un grup de moteros també
arriben en el bareto oficial dels berenars, mentre nosaltres demanem si es
possible 9 bocatas ells ocupen gran part de les taules. Nosaltres tenim comanat però ells tenen els lloc per seure, a la fi
aconseguim mes o manco fer dues taules i els que tenim cadira ens asseiem . Bon
berenar i bon preu amb cafès inclosos. Partim mentre l’Amo del bar ens informe
que a partir de novembre recuperaran el corralet de devora i que ja no hi haurà
problemes per asseure.
Agafem el camí
vell d’Andratx primer per asfalt fins el coll d’es pi i desprès ja per terra
fins el Grau ara sense majors problemes des de que el Consell el va netejar i
ja no hem de pujar a la carretera a la brava per damunt les pedres de la nova
carretera que sepultaren l’antiga via. Passat
el grau recuperem el camí i en una zona de restes de desbroç, aquest narrador
agafa una branca per la roda, sembla que la cosa no te major importància , ja
que un pic retirada continuem la marxa però als cinc minuts un renou sort em frena en sec. Un autèntic
desastre, possiblement el canvi s’havia vinclat una mica i no se sap massa be
com ha entrat a dins la roda, destroçant la patilla, el canvi i varis ràdios.
Conclusió,
la cosa no te remei, es pot anular el
canvi i deixar la cadena fixa, però estem massa enfora de Ciutat per arribar així,
si estiguéssim de viatge un no te a qui cridar i així ho vaig fer una vegada fent la travessa dels Pirineus durant mes de 20 km fins arribar a Figueres. Aquí,
a la roqueta, es molt
mes senzill cridar a casa i que qualcú vingui a cercar-te. Un cop convençut al
Senyor Torner de que no val la pena que el grup perdi mes temps intentant fer
un “apaño”, ja tot sol, aquest narrador
intenta trobar un lloc amb cobertura per poder cridar. Ara puc informar
que des de la torre nova fins al coll de sa gramola no hi ha ni un lloc amb
cobertura. Aixi les coses aquest narrador va tenir que anar a peu fins el coll a on ja va poder
cridar, allà com que el que quedava era tot cap avall i un cop eliminat el
canvi i la cadena, la bici encara podia rodar, em vaig tirar per avall fins a
Andratx a on en vengueren a cercar.
La
resta d’expedició continua el recorregut fins el coll i allà de nou entraren a
terra a on en torner clava una estella a la roda, reparada l’averia, com que ja
anaven mal de temps tallaren per el coll de ses comes i baixaren per la coma
calenta. Camí de ses guixeries, vell de Capdellà, torrent de Santa Ponça i son
Boronat. En arribar al coll des tords el grup anava una mica disgregat i uns
baixaren per els tiranys i altres per carretera a la fi tots acabaren al nou
punt oficial d’acabada que es, es ferreret prenent unes bones cerveses amb 70 km 1600 mt de desnivell.
2 comentarios:
Andreu, ens quedarem amb les ganes de veure en acció la faloboy.
Mapes, caperrut!
Uff ! encara estic molt verd per anar al vostre ritme...me posaré ses piles per que en vaig quedar en ses ganes d fer-ho tot...
Vaja destroça en Maps...massa potència...
ah! sa, que tal boy...no va totasola...
Publicar un comentario