SON FORTUNY. Dsbt 25 oct

Quina setmaneta ¡.  Encara no havíem paït el tema del pla del pouet, quan sortí als diaris que ens volen prohibir baixar per el barranc de Biniaraix.  Com que sempre  plou damunt banyat, ara sembla que ha arribat el torn de les grans proves esportives  amb MTB per Mallorca.  Per tot arreu ens arriben noticies de noves iniciatives,  tothom es vol apuntar al “filon”   de les ultra Trail etc.. Hem de reconèixer que la situació es una mica critica i com diu en yerar “jo nomes vull que hem deixin seguir fent les meves excursions amb els amics “ i es cert,  a nosaltres els que ens agrada sobretot es poder fer les nostres sortides  de dissabte, mes que  anar a carreres o a sortides multitudinàries. Però ara el mtb està en perill i com va dir un “los de la secta son raros, però cuando hay problemas estan ahi”  així es, durant la setmana hem estat cercant informació, cridant a contactes que puguin ajudar-nos, etc. Tot plegat, tot pinta bastant malament, però ja veurem com acaba.

Mentre,  nosaltres continuem com sempre a les 8:00 de dissabte,  puntuals en el lloc habitual de trobada: Torner, bigel, pere, rol, andreu, vp, salvador, yerar, raul, micot i mapes. Avui quasi tots amb la nova equipació sectaria. Ha costat, però a la fi ha arribat. Gracies Andreu per la feinada que has fet.

Partim via directa per carretera cap a Puigpunyent escoltant els trets de la guerra que sembla que es desenvolupa per na burguesa. En arribar al poble en vp ens deixa ja que avui te compromissos, mentre la resta iniciem la pujada de son Net, primer per els vials i depsres pels caminois dins l’alzinar. En arribar al collet de la reserva ens agrupem i deixem a n’Andreu  esperant  en Salvador, que des dels Alps no havia aparegut. Com que tot dos estan iniciant temporada, decideixen fer una volta mes curta i tiren cap a galatzo. Els demes continuem costa per amunt pujant per els vials descarnats i despres pel tirany fins el coll i la seva torre de vigilants.

Iniciem la baixada amb en torner i en rol obrint camí fins que de nou ens retrobem a la zona que nosaltres anomenem “el caos” que es el punt a on es perd el tirany pel mig dels arbres caiguts. Avui per sort hem triat be la direcció i l’hem salvat amb bastant dignitat. Ja recuperada la traça continuem la marxa fins que arribem al desvio que du cap a les cases de son Fortuny i sorprenentment l’agafem. Es norma de la casa que els recorreguts no es solapin i com que avui desprès de berenar volem anar cap Andratx si sortim per l’àrea recreativa es superposaria  el track, així mirant mapes es veu que es pot baixar cap a la carretera i sortir mes avall del coll d’es pi.

Decidim provar sort i seguir aquest cami que abans alguns membres del grup ho feien però  que ara  feia mes de 15 anys que cap de nosaltres hi havia passat. La veritat es que el camí tirany està molt marcat i es bastant emprat, així que llevat d’un petit error hem arribat  sense majors entrebancs a la carretera, amb en rol lamentant no haver dut la càmera per poder gravar la baixada que en el seu tram final crec que nomes l’ha passat ell. Arribem a Estellencs just en el moment que un grup de moteros també arriben en el bareto oficial dels berenars, mentre nosaltres demanem si es possible 9 bocatas ells ocupen gran part de les taules. Nosaltres tenim comanat  però ells tenen els lloc per seure, a la fi aconseguim mes o manco fer dues taules i els que tenim cadira ens asseiem . Bon berenar i bon preu amb cafès inclosos. Partim mentre l’Amo del bar ens informe que a partir de novembre recuperaran el corralet de devora i que ja no hi haurà problemes per asseure.

Agafem el camí vell d’Andratx primer per asfalt fins el coll d’es pi i desprès ja per terra fins el Grau ara sense majors problemes des de que el Consell el va netejar i ja no hem de pujar a la carretera a la brava per damunt les pedres de la nova carretera que sepultaren l’antiga via.  Passat el grau recuperem el camí i en una zona de restes de desbroç, aquest narrador agafa una branca per la roda, sembla que la cosa no te major importància , ja que un pic retirada continuem la marxa però als cinc minuts  un renou sort em frena en sec. Un autèntic desastre, possiblement el canvi s’havia vinclat una mica i no se sap massa be com ha entrat a dins la roda, destroçant la patilla, el canvi i varis ràdios. 

 

Conclusió,  la cosa no te remei, es pot anular el canvi i deixar la cadena fixa, però estem massa enfora de Ciutat per arribar així, si estiguéssim de viatge un no te a qui cridar i així ho vaig fer una vegada  fent la travessa dels  Pirineus  durant mes de 20 km fins arribar a Figueres. Aquí, a la roqueta,    es molt mes senzill cridar a casa i que qualcú vingui a cercar-te. Un cop convençut al Senyor Torner de que no val la pena que el grup perdi mes temps intentant fer un “apaño”, ja tot sol, aquest narrador  intenta trobar un lloc amb cobertura per poder cridar. Ara puc informar que des de la torre nova fins al coll de sa gramola no hi ha ni un lloc amb cobertura. Aixi les coses aquest narrador va tenir  que anar a peu fins el coll a on ja va poder cridar, allà com que el que quedava era tot cap avall i un cop eliminat el canvi i la cadena, la bici encara podia rodar, em vaig tirar per avall fins a Andratx a on en vengueren a cercar.

La resta d’expedició continua el recorregut fins el coll i allà de nou entraren a terra a on en torner clava una estella a la roda, reparada l’averia, com que ja anaven mal de temps tallaren per el coll de ses comes i baixaren per la coma calenta. Camí de ses guixeries, vell de Capdellà, torrent de Santa Ponça i son Boronat. En arribar al coll des tords el grup anava una mica disgregat i uns baixaren per els tiranys i altres per carretera a la fi tots acabaren al nou punt oficial d’acabada que es, es ferreret  prenent unes bones cerveses amb  70 km 1600 mt de desnivell.