CALA FALCO DE MANACOR. Dsbt 4 oct

Quina casualitat i quina  estranya coincidència. (de la cantant calba de  E. Ionesco )

Ara farà uns tres anys que en Vp ens montà una sortidaper Felanitx i Manacor, fou una de les voltes mes divertides que hem fet per allà, perquè apart de colcar, descobrirem tot un seguit de coves  a les que no hi havíem estat mai.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Aquell dia no se molt be perquè no hi pogueren venir, ni en Bigel, ni en pere, ni en torner, ni en tibu, ni en jetroni, que en aquells temps no se si ja l’havíem incorporat,fins i tot un ja no s’enrecorda massa si aquest narrador hi va anar.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Així les coses, com que aquest cap de setmana es preveia poca afluència, ja que uns estaven pel camí de cavalls, altres tenien guàrdia, altres estaven castigats  a fer feina, altres anaven a les 4h de cala falco,  etc, els que quedàvem : bigel, pere,torner, tibu, jetroni i mapes decidirem partir capa Manacor.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Volíem anar per Manacor i com ja hem dit que aquest cap de setmana eren les 4h de cala falco, decidirem anar també a cala Falco, però de Manacor a veure les coves  que ens ensenyà  en Vp.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Partirem de l’estació del tren de Manacor tot i que cap de nosaltres pujà en tren i per camades i carreterones arribarem a son Macià . D’allà tombarem cap a Fangar, ja que feia molta estona que no hi anàvem. De fet  com que feia tanta estona decidirem no entrar-hi i anar per la pista que  bordeja la finca per així arribar fins a Felanitx.

En arribar a Felanitx donarem un parell de voltes pel poble, ja que tot i dur 4 gps en el grup, el d’aquest narrador nomes duia la ruta marcada ja que ara du la cartografia dels Alps i evidentment aquesta de poc serveix per orientar-se per dins Felanitx, a mes ames, el GPS es mut i quan deixem el track no pita. El d’en bigel, si que pita, i tot i que també duia el track, aquest avui nomes l’informava de la distancia que estava del punt d’origen i que cada vegada era major. En pere i en jetronic,  duien cartografia, però com que no duien el track no sabien cap on teníem que anar.

A la fi arribarem a les escales del Calvari que no les pujarem tot i que anàrem  fins a  dalt. Desprès de gaudir d’unes bones vistes del poble baixarem per anar a cercar el camí de San Salvador   a on hi pujarem integrament per el camí vell, llevat d’un bocinet que aquest narrador s’estalvià i que servi d’excusa perquè es tòxic  es bótes el tram mes llarg.

Quan érem a dalt, era una bona hora per berenar, així que desprès de demanar que ens costaria allà i considerar que uns 8 euros era una mica car, decidirem que ho faríem  a cales de Mallorca a on ens costà 9 euros un simple bocata amb cocascola i cafè.

Desprès d’una bona baixada anàrem a cercar el tirany que ens duia cap a l’entrada de fangar que hi ha a la carretera de Portocolom. Un recorda que quan es van resoldre els problemes de pas per aquesta finca va estar cercant com es podia unir aquest indret amb tota la xarxa de camins de sant Salvador, va costar, però a la fi va definir un itinerari que es veu que ara ,desprès d’haver penjat el track, s’ha convertit en un tirany molt ben traçat i que es veu que s’empra bastant.

Entrarem a Fangar i desprès de rodar   sense cap problema per aquesta finca enfilarem cap a l’escoleta del puig d’Alanar. Allà ja tots tenien els depòsits en reserva així que sense enredar partirem cap a cales, a on tal com hem dit, recarregarem combustible.

Iniciarem el típic itinerari de les cales, avui passant per cala bota a on en jetroni ens demostrà  les seves habilitats de bici escalada i arribem a cala magraner a on en bigel i aquest narrador recordàvem quan érem joves  anàvem allà a fer escalada.

En sortir a la carretera obviarem el camí des presos i anarem a cercar l’entrada de cala barques. Allà, en arribar a les barreres, descobrirem un tirany passat el portell que es dirigia amb la direcció que nosaltres volíem prendre, així que el seguirem i ens dugué fins a la davallada de cala Falco sense tenir que botar cap barrera.

Tot i que el títol d’aquesta volta sigui el quès, el nostre objectiu real eren les coves, així que deixarem per un altre dia la cala i ens dirigirem cap a l’interior. La memòria fotogràfica funcionà i trobarem  mes o manco fàcil l’entrada de la primera cova, la del pont, que enguany estava  molt destruïda i el llac del fons estava sec,  nomes hi havia aigua a les sales mes internes per lo que no era tan espectacular.  Desprès de la visita cultural en la que en bigel es quedà a mig camí sortirem i anàrem a cercar la següent, la del pirata.

No està massa lluny  i realment com saben els espeleòlegs,les dues es comuniquen i son una única cova amb dues entrades.  Aquesta, al tenir mes estalagmites i estalactites es mes espectacular. Com que anàvem justs de temps, no visitarem tots els pasadissos i tornarem a la superficie. 

Ja era la una i mitja ben passades, així que iniciarem la tornada sortint per l’Estany d’en Mas i anàrem a cercar el camí dels presos. Quan arribarem a la carretera de Manacor a cales, com que ja era molt tard, decidirem tirar via directa i deixarem per una altre ocasió tots els camins de la zona del puig de son Llodrà. 

Allà en Torner es posà a tirar, tot i que nomes fa dues setmanes que ha començat a colcar desprès de l’aturada estival i ens va ratificar el que ja temíem, en toni  amb una 29 farà molt de mal. 70 km i 1291 mt de desnivell.

Bona volta i molt bon rotllo.  Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

track