Quina
casualitat i quina estranya coincidència. (de la cantant calba de
E. Ionesco )
Ara farà uns tres anys que en Vp ens montà una sortidaper Felanitx i Manacor, fou una de les voltes mes divertides que hem fet per
allà, perquè apart de colcar, descobrirem tot un seguit de coves a les que no hi havíem estat mai.
Quina casualitat i quina estranya coincidència.
Aquell dia no se molt be perquè no hi pogueren venir, ni
en Bigel, ni en pere, ni en torner, ni en tibu, ni en jetroni, que en aquells
temps no se si ja l’havíem incorporat,fins i tot un ja no s’enrecorda massa si
aquest narrador hi va anar.
Quina casualitat i
quina estranya coincidència.
Així les coses, com que aquest cap de setmana es preveia
poca afluència, ja que uns estaven pel camí de cavalls, altres tenien guàrdia,
altres estaven castigats a fer feina,
altres anaven a les 4h de cala falco,
etc, els que quedàvem : bigel, pere,torner, tibu, jetroni i mapes
decidirem partir capa Manacor.
Quina casualitat i quina estranya coincidència.
Volíem anar per Manacor i com ja hem dit que aquest cap
de setmana eren les 4h de cala falco, decidirem anar també a cala Falco, però
de Manacor a veure les coves que ens
ensenyà en Vp.
Quina casualitat i quina estranya coincidència.
Partirem de l’estació del tren de Manacor tot i que cap
de nosaltres pujà en tren i per camades i carreterones arribarem a son Macià .
D’allà tombarem cap a Fangar, ja que feia molta estona que no hi anàvem. De fet
com que feia tanta estona decidirem no
entrar-hi i anar per la pista que bordeja
la finca per així arribar fins a Felanitx.
En arribar a Felanitx donarem un parell de voltes pel
poble, ja que tot i dur 4 gps en el grup, el d’aquest narrador nomes duia la
ruta marcada ja que ara du la cartografia dels Alps i evidentment aquesta de
poc serveix per orientar-se per dins Felanitx, a mes ames, el GPS es mut i quan
deixem el track no pita. El d’en bigel, si que pita, i tot i que també duia el
track, aquest avui nomes l’informava de la distancia que estava del punt
d’origen i que cada vegada era major. En pere i en jetronic, duien cartografia, però com que no duien el
track no sabien cap on teníem que anar.
A la fi arribarem a les escales del Calvari que no les pujarem
tot i que anàrem fins a dalt. Desprès de gaudir d’unes bones vistes
del poble baixarem per anar a cercar el camí de San Salvador a on hi pujarem integrament per el camí
vell, llevat d’un bocinet que aquest narrador s’estalvià i que servi d’excusa
perquè es tòxic es bótes el tram mes
llarg.
Quan érem a dalt, era una bona hora per berenar, així que
desprès de demanar que ens costaria allà i considerar que uns 8 euros era una
mica car, decidirem que ho faríem a
cales de Mallorca a on ens costà 9 euros un simple bocata amb cocascola i cafè.
Desprès d’una bona baixada anàrem a cercar el tirany que
ens duia cap a l’entrada de fangar que hi ha a la carretera de Portocolom. Un
recorda que quan es van resoldre els problemes de pas per aquesta finca va
estar cercant com es podia unir aquest indret amb tota la xarxa de camins de
sant Salvador, va costar, però a la fi va definir un itinerari que es veu que
ara ,desprès d’haver penjat el track, s’ha convertit en un tirany molt ben
traçat i que es veu que s’empra bastant.
Entrarem a Fangar i desprès de rodar sense cap problema per aquesta finca enfilarem
cap a l’escoleta del puig d’Alanar. Allà ja tots tenien els depòsits en reserva
així que sense enredar partirem cap a cales, a on tal com hem dit, recarregarem
combustible.
Iniciarem el típic
itinerari de les cales, avui passant per cala bota a on en jetroni ens
demostrà les seves habilitats de bici
escalada i arribem a cala magraner a on en bigel i aquest narrador recordàvem
quan érem joves anàvem allà a fer
escalada.
En sortir a la carretera obviarem el camí des presos i anarem a
cercar l’entrada de cala barques. Allà, en arribar a les barreres, descobrirem
un tirany passat el portell que es dirigia amb la direcció que nosaltres volíem
prendre, així que el seguirem i ens dugué fins a la davallada de cala Falco
sense tenir que botar cap barrera.
Tot i que el títol d’aquesta volta sigui el
quès, el nostre objectiu real eren les coves, així que deixarem per un altre
dia la cala i ens dirigirem cap a l’interior. La memòria fotogràfica funcionà i
trobarem mes o manco fàcil l’entrada de
la primera cova, la del pont, que enguany estava molt destruïda i el llac del fons estava
sec, nomes hi havia aigua a les sales
mes internes per lo que no era tan espectacular. Desprès de la visita cultural en la que en
bigel es quedà a mig camí sortirem i anàrem a cercar la següent, la del pirata.
No està massa lluny i realment com saben
els espeleòlegs,les dues es comuniquen i son una única cova amb dues
entrades. Aquesta, al tenir mes
estalagmites i estalactites es mes espectacular. Com que anàvem justs de temps,
no visitarem tots els pasadissos i tornarem a la superficie.
Ja era la una i mitja ben passades, així que
iniciarem la tornada sortint per l’Estany d’en Mas i anàrem a cercar el camí
dels presos. Quan arribarem a la carretera de Manacor a cales, com que ja era
molt tard, decidirem tirar via directa i deixarem per una altre ocasió tots els
camins de la zona del puig de son Llodrà.
Allà en Torner es posà a tirar, tot i
que nomes fa dues setmanes que ha començat a colcar desprès de l’aturada
estival i ens va ratificar el que ja temíem, en toni amb una 29 farà molt de mal. 70 km i 1291 mt
de desnivell.
5 comentarios:
ha quedat guapo el track damunt el mapa. bona crònica i molt oportuna per començar bé el dilluns.
Hola, soy un asiduo seguidor de vuestra pagina. Habria posibilidad de conseguir el track de esta vuelta. Gracias.
Hola! A jo també m'encantaria tenir es track, si és possible, moltes gràcies!!
ja teniu el track.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7971385
penseu que passeu per finques privades.
Gràcies. Intentaré passar el més despercebut possible.
Publicar un comentario