Na burguesa. dsb 7 març

A la fi ja ha acabat la temporada de caça, ara ja podem passejar per Na Burguesa amb tranquil·litat, així que per celebrar-ho i com que no teníem res previst decidim anar a rodar per allà.

8:00 torner, bigel,vp, tibu, jetroni, raul, pere, andreu, micot, rol , mapes i per segona vegada al grup na Pilar. Partim cap a can Angelì i el camí dels Reis per així arribar a son Muntaner a on cada un va pel camí que mes gana li fa creant com sempre un petit caos de bikers. Quan arribem a la carretera de la base aconseguim arreplegar-nos i iniciem l’ascens, avui com que dúiem el nostre capità ens atrevim a anar fins Santa Eulàlia per el vell camí de ferradura.

Un cop superada aquesta magnifica possessió la bordegem i agafem la pista cap el coll de Baiana i d’allà iniciem la duríssima pujada per el talla focs que va arran de paret. Evidentment al final crec que tots en qualque moment hem acabat fent peu. Tot i això, es colca bastant i en un moment ja estem travessant la paret per anar cap es coll d’es vent a on ens agrupem, moment en que algú aprofita per prendre una barreta i deixar caure l’embolcall, es veu que per la península això es fa així... En agafar el camí de foment cap el mirador de n’Alzamora ens comencen a perseguir tres motos que rompen la tranquil·litat del lloc amb el seu soroll i pressionen una mica perquè els deixem passar. A la fi arribem al mirador i després de la foto de grup iniciem la baixada cap a les coves del marbre a on en Rol ens demostra de nou les seves habilitats baixant quasi tot.

Evidentment el darrer tram no el pot fer colcant ja que allà ja be just aconseguir baixar sense tenir que penjar-se de les roques. Enfilem el vell camí i iniciem la davallada per aquest magnífic comellar que sempre sorprèn als que mai hi havien estat, ja que en el seu darrer tram defineix  un autèntic congost o com diríem amb mallorquí, estret.

Després de dubtar una mica a una bifurcació del camí arribem a les cases i en Torner es retura a saludar i a informar que havíem demanat permís a un dels propietaris. Aquí en tibu ens abandona ja que arribava tard i es que quan encara estàvem per son Suredeta va rebre cridada de casa posant-lo al ordre i ell contestà que ja estava tornant...

Un poc de carretera i voltem cap a Son Boronat, allà rebem cridada d’en yerar que intenta sortir-nos a camí i ha tombat per la carretera del torrent de santa Ponça i no sap quin desviament ha de prendre... Com que no arribem a aclarir en quin punt exacte està, l’enviem cap a Calvià i que ens esperi al creuament de la carretera principal amb el creuament de ses quarteres.

Com un rellotge perfectament sincronitzat en arribar al punt alfa arriba en yerar i així  tots partim cap es Capdellà per l’enllaç del torrent. Bon berenar amb cafès inclosos i amb la companyia d’en Frenando que no arriba a enganxar-se. Partim cap a Son Claret per el caminoi de darrera l’església i ens fiquem en els caminois d’aquesta finca. L’objectiu es entrar al torrent per després sortir al carril bici de Calvià. 

Desprès d’un petit error seguint un tirany enfilem ja directes i en el moment d’entrar al torrent, el grup s’atura, es veu que al davant hi ha hagut una caiguda. Ens apropem i veiem que en VP està al terra, així que desprès de alliberar-lo de la bici comencem amb les típiques bromes, un el comença a tapar de pedres perquè no faci pudor, altres comencem el repartiment de peces de la bici. De cop ens adonem  que la cosa no està per a bromes i que l’accidentat mig perd el nord, els experts inicien els tractaments d’emergència i a poc a poc en Vp es va recuperant, al cap de mitja hora ja es veu amb ànims de posar-se dret així que podem iniciar l’evacuació del ferit. Per sort en yerar havia  vingut en cotxe fins a Calvià així que el va anar a cercar  i entrà dins la finca per recollir al ferit. Resultat doble fractura d’omòplat (escàpula).

Decidim continuar la marxa sapient  que el darrer tram l’haurem de retallar. Així tornem al lloc del crim i per dins el torrent sortim fins el carril bici de Calvià  que el seguim fins que  agafem la carreterona de Son Font. Aviat ens trobem amb les dures rampes del vell camí a on cadascú puja el  que pot. Un cop arribat a dalt entrem als camins cap a Galilea passant les barreres amb els cartells de prohibit anar amb bici. Si estiguéssim a un país normal aquest rètols ja haurien estat retirats, ja que en els camins públics els qui decideix els seus usos i restriccions es l’administració i no els propietaris de les finques de devora.  En concret, en aquest camí, el Pla Especial de la Ruta de pedra en sec  indica clarament que allà es permet el pas de bicis. Arribem a la barrera d’es burotell i iniciem la baixada cada un al seu ritme fins que ens repleguem avall per així passar tots plegats i sense cap incidència per les cases. 

Un cop arribats al coll d’es tords no queda mes remei que continuar cap a Establiments ja que la carretera d’es coll de sa creu està tallada per obres. Segons el pla inicial teníem que baixar per les trialeres noves i així ho fem els que no tenim presa, mentre que els que ja arriben tard o els que tenen problemes amb l’aire de les rodes tiren via directa per carretera. Així iniciem la baixada primer per els camins de la banda de muntanya i després per els de la banda de la vall. Passat aquest darrer tram be el moment bubota d’alguns que ja sense esperar tiren via directa cap es ferreret sense  esperar que tots ens agrupem, es veu que ara els hi havia vingut la frissor. Arribem així disgregats en es ferreret a on ens aturem a prendre una cerveseta.

Volta una mica accidentada , un no sap perquè però anar per Na Burguesa sempre es sinònim d’incidències.

68 km i 1090 mt de desnivell.