DISSABTE 1 D'AGOST ANDRATX-ESTALLENCS o ES POAL DE SES CERVESES

Per aquest dissabte, tot i que tocava que refresquès un poc, i tot i que n'hi ha que tenien ganes de rodar un poc, com en Biel, seguírem descartant la zona des pla, per tant triàrem la zona d'Andratx, però sense profundir com ho solem fer sempre que partim cap allà, és a dir, res de ses Basses, res de la Trapa, res can Tomeví...

Un cop més, poquets sectaris a la convocatòria, cosa que garanteix cohesió i fluidesa, traduïnt, bon rotllo i bon ritme de maxa, és a dir, final feliç i prestet a ciutat. Això no vol dir que no anyorem els que no hi són.

Dos quarts de vuit, al cap de cantó (avui tocava el de nord), en Pere, Miqui, Rol (avui rotllo retro), Biel, Andreu, que avui si, la prova del predictor li ha donat positiu i ha vingut, en Mapes, ja com a alt funcionari insular, i en Troner. Ens ha faltat, a part dels que ja tenen costum de fer-ho, en Jeroni, que, incumplint un dels principals manaments, “no punyiràs” a la víspera del dissabte, es va posar a culejar la bicicleta el divendres horabaixa amb el conseqüent atac de nervis i fiasco de reparació. Llàstima.

Partim per carril-bici de la carretera de Valldemossa cap a l'obligat pas de Son Espases. Després sorrim a n'es Secar i voltam cap el cami de can Horrach, camí que es resisteix a ser memoritzat per alguns forts de closca malgrat ja sigui un clàssic a les nostres sortides. Pegam a Establiments i agafam el camí del Molí des Compte que ens du a la carretera de Puipunyent i així agafar el coll des Tords i fer els nous enllaços, primer per dins son Morei i després, travessant la carretera per dins son Salero, sortint devora Valldurgent, evitant més de mitja pujada d'asfalt. Carretera cap a Calvià i passat Banàtica voltam pel camí de son Boronat fins Calvià. Evitam agafar cap el torrent Galatzó perquè sabem que l'han tancat, al manco a la sortida per son Pillo. Deixam pendent investigar si hi segueix havent possibilitats de passar-hi per un altre moment. Tiram doncs cap es Capdellà, primer pel camí vell i després pel passeig. Seguirem per la carretera del coll de n'Esteva i pel camí vell de Capdellà Andratx. 

Davallarem cap a santa Caterinai després pel camí de sa Guixeria, arribant a sa Coma i a Andratx on berenarem, concretament al bar Es Cantó Nou, la esquina nueva millor dit, on són especialistes en pa amb olis insípids. Si, i no és gens fàcil combinar pa, tomàtiga, oli, cuixot salat i formatge i que no tengui gust de res. A un moment així un no pot evitar pensar, amb els ulls vidriosos, els bons berenars que preparen el bar Mallorca a Biniamar, del milloret que es pot trobar. Quatre i mig lauros, menys mal, així i tot car pel que et donen. Amb molt bona temperatura i amb el cel ennigulat reiniciam la marxa amb un Andreuet a plenes facultats que s'animarà a acabar la volta, i és que ja li han dit avui matí les hormones: “avui si que es pot”. Sortint del poble agafam el clàssic carrer de Barcelona i després el camí de la coma Freda. A un moment donat, agafarem el camí de sa Font d'en Xina, on veurem, al lloc on se suposa que hi havia la font, que qualque hortera, que ho devia trobar massa horter per tenir-ho a ca seva, ha col·locat la figura d'un buda recolzat certament en postura lasciva. No ens molestam en fotografiar-ho. La carreterona dóna pas a un caminoi que ens ha de dur fins el coll de sa Gramola, que es troba molt confús ja que està dins la zona del gran incendi de fa dos anys. Entre uns i altres aconseguim sortir a la pista i finalment a la carretera d'Estellencs. D'aquí baixam cap es pla de n'Evangèlica i cap els tunels. 

Donat que no fa massa calor i que el grup li fa peresa, no baixam a cala ses ortigues on teniem previst fer un banyet. Remuntam els tunels i agafam la carretera vella d'Estallencs fins es Grau. Continuam la ruta pujant cap a l'area recreativa de son Fortuny, i després enfilam cap el misteriós Boal de ses Serveres, i deim misteriós perquè ningú sap ben bé quin lloc és en concret. I una altra cosa, què és una boal? A veure si qualqú ens ho por aclarar. 

Des d'aquí anam fent aquest fatàstic cingle-track, amb continus i divertits puja i baixa fins el coll d'Estellencs. Allà podrem observar com per la banda de la mar s'ens apropa una fosca tormenta. Sense enredar baixam cap a Muntanya escapant de les gotes. Sortirem per son Fortesa, prèvia reparació d'una recàmara. Sortim airosos ja que avui tampoc topam amb l'escatològic gorà que guarda la finca. Per lo vist, en certa ocasió, al grup d'en Bini els hi va voler marcar el territori davant ells, per deixar clar que per allà no passaven. A Puigpunyent tenim en Miqui que ja va en reserva i li han de fer una trasvase de líquid. A ritme controlat arribam a n'es Ferreret a la una i mitja. Després d'una bona desfilada de gerres, plegam cadasqú cap a ca seva.

Bona i àgil volta, uns 80 km i 1100 mts de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo