Sí, aquesta va ser la sensació d'aquest dissabte. No és que la secta fes vaga, però entre vacacionaires i transalpins, només tres vàrem ser els assistents. També n'hi ha que pareix que si no ve cap membre de la plana major, ni es molesten. Llavors ens trobarem qualque dissabte que serem una vintena.
La proposta del dia, per part d'en Biel, era començar per Valldemossa i acabar pujant la mola de Planícia, prèvia aturada per berenar al Trast de Banyalbufar. El divendres havia plogut molt tota la nit, i la previsió pel dissabte era també pluja, però el moment de partir, a les set i mitja, hi havia treva.
Per tant, en Fran, Biel i Torner partírem cap a ses Rotgetes (obviarem nomenar el tram inicial per no cansar) i després cap a s'Estret, per arribar al poble de molt bon rotllo. Prèvia aturada al caixer automàtic, a un dels que encara no cobren per treure doblers, seguírem cap a George Sand per davallar cap el port des Canonge. Amb el terreny amb l'humitat ideal, vam disfrutar de la baixada, i és que dóna gust, a la fi, frenar i que la bici freni, voltar i que la roda vagi pel seu lloc. Veurem què dura. Un cop a la cantera, férem la pista cap amunt per després baixar per la carretera. Un cop a la mar, ens trobàrem amb un paissatge espectacular: una mar de fons coberta per un cel blau ennigulat
Per tant, en Fran, Biel i Torner partírem cap a ses Rotgetes (obviarem nomenar el tram inicial per no cansar) i després cap a s'Estret, per arribar al poble de molt bon rotllo. Prèvia aturada al caixer automàtic, a un dels que encara no cobren per treure doblers, seguírem cap a George Sand per davallar cap el port des Canonge. Amb el terreny amb l'humitat ideal, vam disfrutar de la baixada, i és que dóna gust, a la fi, frenar i que la bici freni, voltar i que la roda vagi pel seu lloc. Veurem què dura. Un cop a la cantera, férem la pista cap amunt per després baixar per la carretera. Un cop a la mar, ens trobàrem amb un paissatge espectacular: una mar de fons coberta per un cel blau ennigulat
contrastant tot amb la costa i els pins.
Continuàrem, com no, per la volta des General, on apreciàrem qualque preocupant desprendiment de roca de dalt del penyassegat. Acabat el camí, arribàrem a Banyalbufar on berenàrem tranquil·lament a n'es Trast. No havíem acabat el cafè, quan es va posar a tronar i ploure de valent. I és que fins aquí havíem tingut molta sort. Com que teníem clar que la cosa no aturaria, decidírem partir sense pensar-ho massa, això si, amb canvi de plans ja que el fet de patejar la part de dalt de Planícia amb la roca mullada i el següent tram de trialera no seria feina agradable.
Per tant, ens enfilàrem pel camí de cal Tio i el seu delicat tram ensabonat, fins sortir pel camí de terra a s'Erbossar. Des d'enllà, optàrem per la clàssica i darrerament freqüentada tornada per les cases de Planícia i el coll d'Estellencs. Aquest cop, per no repetir son Fortessa, decidírem baixar a Puigpunyent pel camí de na Fullana i la urbanització de son Net. Després, directes cap a Palma i cadasqú a ca seva.
Continuàrem, com no, per la volta des General, on apreciàrem qualque preocupant desprendiment de roca de dalt del penyassegat. Acabat el camí, arribàrem a Banyalbufar on berenàrem tranquil·lament a n'es Trast. No havíem acabat el cafè, quan es va posar a tronar i ploure de valent. I és que fins aquí havíem tingut molta sort. Com que teníem clar que la cosa no aturaria, decidírem partir sense pensar-ho massa, això si, amb canvi de plans ja que el fet de patejar la part de dalt de Planícia amb la roca mullada i el següent tram de trialera no seria feina agradable.
Per tant, ens enfilàrem pel camí de cal Tio i el seu delicat tram ensabonat, fins sortir pel camí de terra a s'Erbossar. Des d'enllà, optàrem per la clàssica i darrerament freqüentada tornada per les cases de Planícia i el coll d'Estellencs. Aquest cop, per no repetir son Fortessa, decidírem baixar a Puigpunyent pel camí de na Fullana i la urbanització de son Net. Després, directes cap a Palma i cadasqú a ca seva.
Idò això, jornada de serveis mínims, però cumplint amb les obligacions, en total, 70 km. i 1700 metres de desnivell.
2 comentarios:
Molt be toni, gracies per continuar amb les croniques, menys mal que dintre dels serveis minims, entra la cronica.
que raro que anessiu pel coll d'estellencs ...
Si, no sé si ja és un vici, però és tan bon enllaç que no em sap greu anar-hi un pic i un altre. De res.
Publicar un comentario