sectamtb: DISSABTE 12 SETEMBRE. UNA VOLTA PER RANDA. “qui pets envia merda espera”.

Va ser la frase del dia. Feia molt de temps que no la sentia. Menys mal que tenim en Pere que vetlla perquè les coses autèntiques no es perdin, i que consti a favor seu que l’aportació que feia tenia una intenció totalment instructiva. Tot va venir quan el retornat (tot i que s’ho pren amb tranquil·litat) Fernando i la seva afició a contar acudits de categoria mitja-baixa tirant a baixa, en va mollar un del seu repertori, de caire escatològic, i d’aquí el paral·lelisme que va fer en Pere, tot i que en aquest cas l’expresió s’havia d’interpretar de manera literal. Pels que parlen castellà, heu de saber que el significat no té res de groller, si no que vol dir algo així com “quien mal entiende, mal responde”, i no intenteu traduir-la perquè perd tota la gràcia.

Anant per feina, per aquest dissabte de pretemporada, la proposta del cabdell Mapes era fer una volta de mig pla amb berenada a Randa. Tot i les pressions que darrerament s’estan rebent per canviar l’hora de partida (ara tenim un membre del municipi de Calvià), l’horari es manté ferma. Així que a les set i mitja ens trobam al punt habitual de sortida Fran, Biel, Mapes, Miqui, Andreu, Pere, Torne. A Randa, amb bones, s’afegirà en Frenando. Partim direcció sur cap el carril-bici de Jacint Verdaguer (per no fer-lo), travessam carrer Aragó (on n’Andreu feia un quart que hi havia passat), passam pel Rafal ( pel que no té cabaios embagjasados), també per Son Gibert ( jo creia que es deia Rafal Nou), i pel carrer del mateix nom pegam dins es torrent Gros (que el passam per un pont que pareix fet per en Calatrava), carrer Aseitunas Peres i que dóna a Moliners (frontera amb Marratxí), Son Ferriol i per la vella de Sineu fins voltar pel camí de Son Coll Vell i sortir a la carretera de Manacor (comarcal 715). Arribam a Sant Jordi previ pas per Sa Casa Blanca (que des de que no hi ha en Rigan no és el mateix). Agafam es camí de Can Cota que fent un angle de noranta graus ens deixa al de Son Binissalom que, amb pendent agradable i amb un agradable trispol descarnat després, ens du a Son Mandívia.

Poc a poc ens adonam de l’alt grau d’humitat que hi ha, oi que si Biel? Seguim la marxa i supòs que a qualque moment hem sortit del terme de Palma per entrar al d’Algaida per sa comuna. Reagrupament abans de passar per dins els camps de Punxuat. Sortim a la carretera vella d’Algaida Llucmajor i agafam camins per dins Son Roig i Son Saletes (“sol i mosques” de mal nom) fins que topam amb el camí vell de Randa a Llucmajor, que entre betzers i cans que lladren ens deixa ben davant l’entrada del poble. Arribam al celler de Randa i param taula per vuit. Berenam uns mixtes mentre uns aguantem l’interrogatori de dos globers de Ses Salines i la seva curiositat per la nostra mitjana de velocitat, i altres soporten el “brasas” Fran donant la llauna amb els components, pesos i preus inclossos. Pagam al reivindicatiu cambrer que avui no du el millor dia ja que pareix que l’amo l’ha deixat tot sol.

Continuem cap el següent objectiu del dia que és pujar a Cura. Amb la mateixa actitud que qui s’ha de tirar pel precipici, entram dins el tiranyet que va per baix del Puig de Randa i que ens deixa a Gràcia. Des d’enllà agafem els tiranyets que passen per damunt el monastir. Després d’un bocí de carretera feim els de Sant Honorat, i un cop a dalt baixam cap a la dreta pel caminoi d’Albenya on avui els trams de roca estan banyats i ens han donat qualque susto. Acabam la baixada entre arbres tombats, boires, i extranys sorolls produïts, segons en Fernando, per una pluja de pariols que cauen del cel (a més de contar acudits dolents pareix que també fuma herba). Sortida a la brava a la carretera de Montuïri per després agafar en direcció Randa el desviament cap a Castellitx.

A n’aquest punt ens deixa n’Andreuet que ha de ser prest a Badia Blava. Arribam a l’ermita i partim cap Algaida pel camí que passa entre uns espectaculars plataners i després pisteja pel bosc per deixar-nos devora el cementeri on hem d’aturar ja que en Pere ha foradat. Ficam aire i confiam amb el miraclós líquid blanc mentre escoltam acudits i posteriors interpretacions. Arribam al poble i com que tenim manca de fe no hi ha hagut miracle i hem de reparar a la vegada que aprofitam per hidratar els cossos. Com que anem tranquils el temps passa i en Fran, que comença a estar nerviós, decideix partir directe cap a Palma. El problema és que no sap cap on enfilar, i com que pareix que tampoc entén les explicacions (qui pets envia) en Fernando passa pena de que es perdi i s’en va amb ell.

Nosaltres seguim el camí previst i tiram cap a la carretera de Sencelles des d’on agafarem primer el camí de Son Pujol, després el de Son Pujolí, i deprés el que va per ses camades de Son Matet. Sortim a la carretera i anam cap el cementiri de Santa Eugènia on en Mapes ens té preparada una sorpresa, com sempre cap amunt i quan no t´ho esperes: és es camí des Putget, que l’ajuntament està recuperant. Un cop a dalt, i després d’un surrealista intercanvi de paraules entre en Miqui i un pirat, travessam el poble direcció Santa Maria per anar a cercar el camí vell de Ses Coves.

Travessam la carretera de Sencelles i feim un recorregut impossible per dins les vinyes de la zona. A Santa Maria ens deixa en Pere que parteix cap a Biniali. Ja només som quatre i pel clássic recorregut Sa Bomba, Caulls i Son Macià arribam a ciutat. A son Oliva ens prendrem unes sandis mentre en Mapes reflexiona el cars que ens surten els dissabtes actualment i en Miqui fa propostes de miniviatges de tardor.
Total vuitanta-cinq kilometrets entre cama i cama.
Por cierto Fran, ha salido a la luz pública que el otro dia buscabas el cami de Coanegra por Santa Eugènia, ¡tela!
P.D.: Fernando els teus acudits si que ens fan gràcia, són molt dolents però ens fan gràcia.