10 d’agost. PALMA –
AOSTA
A la
fi arribà la tan esperada escapada als
Alps, com sempre tot i que ens hi havíem posat pel Febrer, a la darrera setmana se’ns acaramullaren les
feines. Els tracks no estaven del tot perfilats hi quan entrarem en el detall
ens duguérem alguna sorpresa, així abans
de partir les tisores feren una mica de feina, ja que si be el kilometratge estava controlat, el
desnivell i el traçat ja era una altre cosa.
I es que els tracks modificats i
redibuixats en els Alps generen monstres, ja que allà, les línees de cotes son
pures aproximacions. Així un camí que en principi es planer, si per evitar un petit accident
puntual del terreny el bordeja,
evidentment les línees de cota no el contemplen i per tant això implica que de cop
en talles dues o tres, cosa que fa que en el perfil surti que puges o davalles de cop mes de cent
metres.
Per altre banda el mapes de Kompass ens tornaren a fer una mala jugada,
ja que no ens enrrecordarem de que en aquests,
els grans itineraris Alpins com el Tour del Mont Blanc, els dibuixen amb
una línea continua vermella que tapa el
tipus de camí pel que discorre. Així, el
que ens pensàvem que seria una pista a vegades era un tirany poc ciclable. Així
les coses tot i que els desnivells que ens sortien eren totalment ficticis, un
sospitava que el tema del desnivell anava una mica descontrolat, però per no
preocupar al remat es va inventar uns desnivells “piadosos” i llevà els trams
en que sospitava hi hauria mes “pateo “.
Amb
puntualitat britànica l’operació recollida de capses i trasllats fins
l’aeroport es desenvolupa sense incidents i d’igual manera l’embarcament i
trasllat amb avió fins a Milan . Els d’Amorini, (el nostre llogater oficial de
cotxe) enguany ens dugueren al mateix aeroport la furgo i el cotxe , així que
en un moment també iniciarem el trasllat cap a Aosta. A l’alçada de Tori, tot i
que n’hi havia que volien fer el trajecte d’una tacada, sortirem de l’autopista
i desprès de travessar un poble una mica fantasma , trovarem un bon lloc per menjar. Tot i que arribarem un
poc abans de les dues, es veu que la gent ja havia fet les feines., però no ens
posaren problemes per engegar de nou les cuines. Així prenguérem el primer plat
de pasta, que a alguns els hi deixa la boca ben coenta, ja que no tingueren por
de demanar un bon “arrabiata”. Continuarem la marxa i en un no res arribarem a
Aosta i desprès de qualque volta una mica estranya, el Gps d’en Jeroni ens
dugué fins l’hostal Mancuso.
Allà ens
donaren les claus de les habitacions i en un petit porxo poguérem muntar les
bicis, ja que a fora plovia. Un cop muntades feren la volta de rigor per la població
i tal com deia el full de programa visitarem les runes d ‘Augusta ( Aosta). A
les “octo” tal com ens varen dir seiem a taula i fèiem un bon sopar, que el
completarem desprès amb un limoncello a un bar del poble a on curiosament nomes
posaven musica hispana. Com que tocava anar a dormir seguint l’esquema de vida
d’en Miky, “si hay que dormir, se duerme” apagarem l’interruptor i a dormir , els
que pogueren...
Avión: PMI 9:45 – Mlx (T2) 11:25 vol 2742
(118€+ 90€ bici, ida i vuelta)
Coche: Malpensa- Aosta. 173 km 1:45 mint
Dirección A4 Torino, intersección A4/A5, A5 hasta Aosta
Dormir: Albergo Mancuso. Tel +39 0165 060333. Strada Voison, 32. (½ pensión
56 € )
11 d’Agost. ETAPA
1. AOSTA- RIFUGIO ELENA. 50 km 2.700 mt desnivel
El
gran collado. “Malatra”.
Desprès
de tot un vespre de pluja, el cel
començà a obrir-se tal com havien dit les prediccions, pareixia que tindríem un
bon dia. Berenarem i seguint el ritual dels viatges, pujarem a les habitacions,buidarem
el que teníem que buidar, ens canviarem i recollirem . Tots contents començarem
el viatge de bon de veres.
L’etapa
començava travessant el casc antic de la ciutat, així enfilarem el carrer de la croix, es a dir de
la creu. Allà , igual que aquí, una creu
sol marcar un creuament important de camins, en el nostre cas la gran via de la galia aquí es bifurcava amb
dos una ramal anava cap el petit san Bernard i l’altre anava cap el gran san Bernard.
Evidentment nosaltres enfilarem cap el gran, seguint el que durant
l’edat mitja s’anomenaria via francigena, es adir el camí de Santiago per anar
a Roma. Aviat ens adonarem que els antics camins tiraven pel dret i no els hi preocupava el
pendent, ja que a mes d’un tram tinguérem que davallar puntualment de la bici.
Per sort com que travessàvem una zona
mig urbanitzada aviat ens
adonarem que podíem evitar els trams mes durs agafant les carreterones que anaven creuant el track. Passats Gignod i
despres d’uns 9 km de dures rampes a la
fi arribarem al cami de l’aigua. Un magnífic itinerari pel dins el bosc que transcorria paral·lel a una gran síquia
d’aigua . Evidentment el recorregut
ara tot i que anava pujant , ho feia de
manera suau i ens servi per recuperar-nos del tram inicial. Així sortejant
pontets i alguna rampeta quan la síquia
desapareixia per qualque túnel arribarem fins Etroubles .
Ja fora del frondós
bosc continuarem pel fons de la vall travessant poblets com saint Oyen i
saint Leonard. En aquest darrer tot i que nomes dúiem uns 20 km com que era el darrer poble per on passaríem
decidirem aturar a pegar una mossegada, malauradament al poblet no trobarem cap
lloc i acavarem al bar de l’area de descans de la imponent carretera del sant
bernard. Un bocata secot de pernil i una coccascola i reiniciarem la marxa.
Menys mal que el que menjarem era poc, perquè la sortida del poble fou ben
eixuta. Unes rampes quasi impossibles ens demostraren que tot i dur dos plats
pujarem quasi el mateix que el randinaire amb el seu únic plat.
Passat el susto
inicial enganxarem una pista perfecta
que durant uns 7 km ens va anar endinsant cap a la vall salvatge del
coll de malatra. Pero tot lo bo s’acaba i en arribar a unes grans bveres , la
pista s’aturà. Omplirem d’aigua fresquissima i niciarem els 3 darrers
kilometres fins el coll. Al principi el tirany era una mica ciclable i això ens animà , pero la
diversió dura poc, aviat ens posarem les bicicletes al coll i començarem la
penitencia, una aturada tecnica a un petit replà i continuarem la marxa.
Devers
el km 2 de pujada ens trovarem el desviament cap el refugi frassati i com que
les indicacions deien que nomes estava a uns 10 minuts tombarem cap allà. El
refugi era relativament nou i estava ubicat sobre un petit promontori a sobre
d’un llac que ens convidà a tots a
aturar-nos i prendre un magnífic boci de pastis que ens va caure beníssim
perquè tot i que nomes dúiem uns 35 km ja eren mes de les tres .
Iniciarem el
darrer tram de pujada que era el que mes temiem ja que passava per un paratge
una mica llunàtic. Una immensa rosseguera creuada per un timid tirany que
s’aguantava com podia. Malgrat tot el tirany al seu principi resultà fins i tot
ciclable fins que en un moment donat decidia que tenia que agafar cota i
començava un ziga zaga molt estret i aquest ja amb trams romputs per les
escorrenties d’aigua a on segon com posaves el peu tot s’anava per avall.
Quan
nomes faltaven uns metres per coronar, els que feren el camí ja no devien saber per on passar així que decidiren resoldre el pas posant uns graons metàl·lics clavats a la roca. Tot i
l’espectacular de la solució, la veritat es que gracies al cable que t’acompanyava
es passava molt be i axi a la fi coronarem el temut coll de malatra a 2.900 mt.
Començàvem a anar justets de temps així que desprès de gaudir un moment la
immensitat del lloc iniciarem la davallada. La vessant ponent del coll era molt
mes tranqui-la que la que aviem fet i des de dalt pareixia que seria bastant
ciclable. Al principi ho va ser però aviat ens adonarem que el camí estava
tallat per moltíssim reguerols que davallaven de les crestes de la dreta i que
feien inviable colcar. En arribar al fons de vall tornarem a poder colcar una mica fins que
arribarem a unes cabanes de pastor a on un es pensava que a partir d’allà el camí
ja seria totalment ciclable. Però així son els Alps, el que segons el google
earth pareixia un magnífic camí, resultà ser un tirany bastant tècnic amb nombrosos graons de roques.
Tot i això,
anàvem fent, fins que en una petita aturada en Jeroni perdé l’equilibri i va
caure fora del tirany amb tan mala sort que els genolls cruixiren emetent un
renou que en Gerard que l’escoltà s’escarrufà. A poc a poc en Jeroni es va anar
reincorporant-se, tot i el mal que li feia pareixia que no hi havia cap
fractura d’os, una altre cosa eren les fibres. Així com poguérem anàrem
davallant pel camí que en lloc d’anar millorant pareixia que empitjorava fins
que a la fi, arribarem a la pista del fons de vall. Encara ens quedaven uns 7
km de pujada fins el refugi Elena, l’accidentat veient que la cosa no millorava
massa i sospitant que segurament tindria alguna rotura fibrilar decidí que el
millor era tirar carretera per avall i
arribar fàcilment fins Courmayer.
La resta veient que en jeroni mes o manco
se’ns desfeia iniciarem la pujada cap el refugi. Eren ja mes de les sis i encara ens quedava una comuna de
Bunyola. Amb la moral per terra començarem a pujar i aquesta vegada, la pista
fou mes fàcil del que ens pensàvem . Tot i això quan arribarem ja tot hom era
segut a taula, però com que estàvem a Itàlia
i als Espanyols ens tracten be, ens deixaren pujar a rentar-nos una
mica. El sopar com sempre als refugis fou bo i abundant, tot i que tots estàvem
una mica angoixats ja que encara no havíem pogut contactar amb el lesionat.
A
la fi abans d’anar a dormir aconseguirem parlar amb ell, havia arribat sense
problemes al poble i havia aconseguit lloc per dormir. La senyora de
l’hostalatge veient que no posava molt bona cara s’oferí a pujar-li una mica de
menjar a l’habitació. Tot estava mes o manco organitzat, l’endemà ens esperava un dia bastant crucial. Desprès
d’una mica de neteja de roba ens anarem a dormir dins la sala múltiple
amb un munt de caminaires amb els que ens posarem a tocar la gran sinfonia
nocturna . Dins la memòria teníem gravat per sempre el nom de Malatra.
53 km amb un desnivell de 2894 mt
resto fotos :album picassa
Km 0 Aosta 570 m Salida siguiendo la via francigena, con grandes rampas durante
los primeros 10 km con un desnivel de 630 mt
Km 10 Gignod
y Buthier – 1200 mt. Tramo de descanso de otros 10 km con un desnivel de 200
mt siguiendo curso de una acequia
Km 20 Saint Oyen
1.400 mt Abandonamos la vall de sant Bernard y subimos por pista hacia
col Malatra durante 12 km con un
desnivel de 865 mt
km 32 fin de pista 2.265 mt Sendero
durante 3 km de pateo y 600 mt de desnivel. En el km 33 posible desvió hasta el
refugio Frassati donde es posible comer.
km 36 col de malatra. 2.900 mt.inicio del descenso de 7km y 1200 de
desnivel.
En km 41 posible desvió hasta refugio Bonatti.
km 43 fondo valle ferret 1700m. Inicio subida por cómoda pista hasta el
refugio Elena a 7km y 324 mt de desnivel
Km 50 refugio Elena 2024 mt (+39) 0165844688 44€ ½ Pension.
2 comentarios:
Impresionant, vaja paisatjes. Llàstima en Jeroni, mala sort, recuperet aviat.
No sé si llegir les següents cròniques alpines, em fa massa enveja!
Publicar un comentario