Seguim
un poc “desnortats”, darrerament sembla que a alguns ens desborden les feines i tot va una mica així
com va. Tot i això els dissabtes segueixen sent sagrats i passi el que passi,
sempre hi ha algú disposat a rodar i mantenir la flama sectaria.
El
divendres en miky, que ara es un dels puntals del grup, va dir que li feia
ganes anar per Sóller, pues ens anem cap a Sóller. Així es proposa fer la volta que fem per la vall i però per variar optem per fer-ho amb
sentit antihorari, cosa que implica repensar i modificar el recorregut aconseguint com sempre l’al·licient
de novetat. Esperem que mai arribi el dia en que les voltes es repeteixin de
manera sistemàtica, ja que aquest la secta haurà perdut part de la seva essència.
Mantenim
in extremis l’horari d’estiu a les 7:30 a la Bp, : Anton (que arriba devers les
set), sergi, torner, bigel, miky, bordils, rol i mapes. Com que l’objectiu es
Soller, no enredem i enfilem cap el coll primer per passatemps i despres pels
camins arran de caubet. En arribar a can penasso se’ns incorpora n’andreu amb
el que iniciem la pujada cap el coll ja que en yerar tot i que digui que havia entès
que ja havíem passat estam bastant convençuts que ho ha fet aposta per no
cremar-se amb la pujada. Baixada per asfalt i en un moment arribem a Soller,
amb molta mes antelacio del previst, ja que aquest narrador s’havia equivocat
amb els horaris. Berenem en el nostre lloc oficial, a on per desgracia els
cafes no estan inclosos. Haurem de demanar al forn que muntin també una
cafeteria ... que segurament els anirà be, ja que aquest si que fan hores de feina, no com altres que sempre estan plorant...
Reiniciem la marxa anant a
cercar el nostre clàssic caminoi dels rentadors a on els darrers reben una
mirada una mica de reprovació d’algun veïnat. Enfilem cap el camí de binibassi
a on constatem el que ja sabíem , que es molt millor fer-ho de baixada, tot i
això, es colca bastant i es un repte passar alguns trams. En arribar a
Fornalutx pugem pel camí de binirossi, evidentment sense agafar el camí vell
amb els seu graons empedrats.
Desprès de travessar la carretera ja enfilem pels
tiranys que ens duen cap el camí de Balitx , els quals ens sorprenen ja que son
perfectament ciclables i de manera molt entretinguda ens duen fins quasi davall
el mirador de ses barques. Fem el camí de balitx fin quasi les cases d’en mig a
on tombem cap a l’esquerra per anar a cercar la font del salt. Tot va rodat i
en un no res passem es bernats, la carretera de sa figuera i el coll d’en
borrassar. Despres de la davalldadeta cap a Soller enfilem pel caminoi d’en repic
i passem pel voltant del Rocamar.
La veritat es que quan es lleva un edifici monstruós
com aquell, aviat ens oblidem del fort impacte que generava. Potser ens haurà
costat bastant mes del que valia, però tot i això ha valgut la pena. Es una llàstima que els diaris nomes treuen els
padaços bruts i no es fan ressò de les
bones noticies com la que ha sortit aquesta setmana en que els jutjats donaven per bona l’eliminació
del invent del Pla territorial de Mallorca que lligava aquest Hotel amb runes
amb la macro urbanització del golf de sa Vinyola de Campos i en la que els promotors reclamaven quasi 200
milions d’euros al Consell. Continuem la marxa i ara toca pujar i ho fem per un
cami que mai haviem provat que es el camí de Muleta de ca s’hereu. No sabem si
es perquè era novetat o no, però a tots ens ha semblat una manera molt còmoda
de pujar i fins i tot mes facil que la
carretera.
Aixi ens hem plantant davant
les cases i amb certa discreció em passat per no pertorbar a la gent d’aquest
agroturisme, que segons en Sergi val la pena anar-hi. Agafem ja el camí de
ferradura de muleta aon convencem a n’andreu i en torner de que continuïn amb
nosaltres ja que allà ja es absurd tirar per avall per retallar, així en un
no res ens plantem als vials de bens d’avall
i al coll d’en bleda. Agafem el camí que va cap a Castelló i iniciem la tornada
cap el pujal d’en banya. En arribar a cas Xorc, ens reagrupem i en donar l’ordre
de continuar, no se sap molt be perque en miki, sergi, yerar i torner es tiren
per avall pel cami del Rost i tot i que els cridem aquest ja van com a
desvocats per avall, aixi que els deixam a la seva sort i continuem la nostra
marxa mantenint cota.
Aixi a la fi arribem al cami de ciutat a on hem quedat
amb els perduts i ja tots junts iniciem la pestosa tornada cap a Palma. Allà
aviat es van els típics grupets, que en aquest cas el tanca en Rol que en
arribar a dalt posa cara de pocs amics i es que hem de reconèixer que aquest
jove el mates si el fas anar per asfalt, i això que avui anava amb la seva
antiga Kona, autentica peça de museu dels orígens del mtb. Davallem el coll,
repostem a la benzinera i desprès de acomiadar-nos d’en yerar tornem a casa per
Raixa i passatemps. Acabant la jornada amb una bona cervesseta al sant rafel,
que no san Vicente.
95 km
i 1700 mt de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario