Tocava tramuntana i com que quan no sabem massa a on anar
sempre acabem per Planicia o Valldemosa,
pues per rotació, anem a Valldemosa.
8:00 Pere, Sergi, bigel ( amb manillar com toca) , Jetroni, Largo, Rol, Miky, Fran, Andreu, Torner i Mapes
partim cap a passatemps a on com es habitual en tocar terra s’incrementa la
velocitat.
En arribar a Palmanyola com que ara per ara encara no
s’ha recuperat el vell camí de Sóller ( ens consta que estan les negociacions
en marxa ) anem per els pipi cans de la urbanització a on el premiat es
n’Andreu.
Un cop superats els corriols de son Amar i de Sa coma, arribem a
Raixa a on s’incorpora en GERI. Allà ens trobem un grup d’excursionistes que
quan ens identifiquen em criden perquè suposen que estaré al grup. Es en Jaume
Tort, el pare dels mapes Alpina amb el que aquest narrador col·labora des de fa
uns anys. Desprès de les salutacions arriba el comentari que a en pere i en
jeroni no els hi fa gracia.
- “Aquesta gent de la Secta son bona gent, no son uns descabellats “
No els fa gracia perquè certament estem una mica cansats de dur el “sanbenito” de que
els Mountainbikers som uns “locos” que
anem per la muntanya fent bots i derrapades sense que no ens importi res mes. Precissament fa unes setmanes vaig llegir un
article per internet que tractava d’aixó, que la imatge que tenim es la que es
despren dels multiples videos i fotografies que rodolen pel mont i que estàmolt
lluny del que la majoria fem.
Si teniu un moment llegiu-ho:
mountain-biking-has-an-identity-crisis-and-it-affects-us-all
Com a mostra un boto: Amb quins ulls volen que
Mediambient autoritzi una proba que es publicita amb una derrapada ?.
Be tornant a la nostra crònica, continuem cap a Raixeta i enfilem el caminoi
arran del torrent, que segons ens havia dit en VP ara estava molt net, la
veritat es que es molt mes bo de seguir, però ens imaginàvem que estaria
millor. Arribem al portell de Pastoritx i enfilem per la pista cap a la
carreterona per tal d’evitar les cases tot i que en contra de tota lògica
pareix que no els hi agrada que anem per allà ja que han tancat la barrera que permetia la volta per no molestar. Rodem una mica pels camins d’aquest indret idíl·lic i ens fiquem al infern
que es Son Veri, que segueix tan destruït
com fa uns anys. Qui diria que abans aquest boci era el millor de tot el
recorregut.
Arribem a la caseta dels posader i rodem tranquil·lament cap a les
cases a on ens sorprèn una nova barrera mes a prop de les cases i amb una barrera lateral per a vianants,
pareix que qualque cosa esta canviant en aquest camí, símbol dels camins públics
tancats.
Sortim de Son Veri per la barrera que abans sempre estava
tancada i que ara esta ben oberta i en Jeroni que capitaneja el vagó de cua veu
que a ma esquerra hi ha una fita i un camí que sembla que l’han netejat. Ho
comenta i aviat en Jeroni , en pere i aquest narrador ens tirem de cap. Malauradament els de davant no veuen res i tampoc contesten als telefons aixi
que els deixem i comencem a disfrutar d’aquesta nova baixada, que es part de l’antic
camí i que fins ara estava envaït de vegetació. Decididament qualque cosa esta
canviant per allà.
Travessem la carretera i arribem al poble perles dures
rampes dels carrerons de baix del Poble. Bon berenar a can Molines, que ja ens
tenen taula parada i amb el preu mes bo de tota l’illa amb el cafe de franc.
Panxa
plena reiniciem la marxa i enfilem cap a l’ermita de la trinitat i desprès cap
ales ermites velles. Avui en lloc de travessar-les i baixar pel camí ampla tirem
tirany avall anant a cercar la segona ermita i la torre neomudejar, del puig d’es
verger.
Foto de grup i continuem la baixada fins arribar a ca mado Pilla, ara ,
Catalina Homar que es políticament mes correcte. Gracies a Deu, no va
fructificar l’esperpèntic acte promogut pel departament d’igualtat de batiar un
camí de per allà com acte per reivindicar la seva figura.
Anem un bocinet per carretera per anar a
cercar el camí nou de S’estaca, que torna a estar magnífic i permet als mes descenders esbravar-se una
mica. Desprès de l’aturada obligatòria al mirador arribem a S’estaca i comencem
la part mes fastigosa de la volta que es la pujada de la carretera del port. Un
cop a dalt en GERI que ja feia molt tard i tenia els nins abandonats parteix
escapat juntament amb en Ravina, en largo i crec que algú mes.
Els valents que quedem continuem segons el programa cap a
George Sand per carretera esperant que aviat segons ens comenta en Pere es
torni a recuperar l’antic camí d’Esporles fins George Sand, aprofitant que es
vol passar per allà el clavegueram .
Agafem el nostre tiranyet de son ferrandell
pel que Ha passat de nou tot un hivern
mes i es manté en perfecte estat. Va
valer la pena la feina de neteja. Coll de
sant Jordi, sa baduia i cap al
estret per son Brondo.
En arribar a s’Esglaieta com que la voueta d’en Jeroni
ha tornat a aparèixer uns quants decidim
acompanyar-lo per la carretera cap a l’Uib, mentre que en bigel i en torner continuen
segons el pla per ses Rotgetes i son Espanyol. Al final en arribar al Secar en
ajuntem i ens aturem a prendre unes bones cervesses i unes bones tapes a càrrec
d’una gaditana d’un bar de per allà ja
que es ferreret estava tancat. Bona volta d’uns 66km d’autèntic mtb i 1340 mt de desnivell.
6 comentarios:
Vols dir que algo està canviant per Son Verí? Tenia entés que s'havia de marcar el pas per Pastoritx, de fet ho vaig anar a mirar i no vaig veure res "oficial" , vaig donar la volta a les cases per darrera sense problemes encara que me vaig trobar amb cualqú.
Per altre banda que hagin netejat el tram que baixa a la carretera podría no tenir res a veure amb lo anterior, ves-t'en a saber qui ha estat el responsable.
Fe de erratas, Fran no vino, nos habríamos dado cuenta seguro.
Gràcies per sa crònica. Y s'article aquest de singletracks és molt bo i encertat: sa veritat és que excepte uns quants flipats sa immensa majoria de mtbikers som més excursionistes que brusquers.
Respecte al camí de son Verí... hi vaig passar una vegada i me vaig jurar no tornar-ho fer. Esperava sa crònica amb s'il.lusió de llegir que estava net, però ja veig que tot segueix igual.
Jo no posaría sa mà al foc per "s'inmensa majoría", ni aprop fer-s'hi
Pues si es aixi, el mtb te molt poc futur.
De poc hauran servit tots els esforços de tants d'anys.
En referencia a Son veri, almenys hi ha una nova barrera, i la de sempre estava oberta.
L'mtb radical es sol practicar a llocs fets aposta per això, els bike parks i estan en constant manteniment. Per altra banda la complicació que tenen aquestes bicicletes fa que sempre estiguin al mateix lloc, a petits circuits que s'han montat, inclòs n'hi ha de particulars de gent que té una gran finca. Nosaltres, els excursionistes de mtb també degradam però és impossible que qualsevol activitat de l'home no tingui un desgast damunt el medi. Crec que tothom ha de tenir el seu espai. Hi ha que anar amb seny i ja està.
Pd: no m'he llegit l'article, simplement opino.
Publicar un comentario