VALLDEMOSSA 4.16 Dsbt 26 març

Tocava tramuntana i com que quan no sabem massa a on anar sempre acabem per  Planicia o Valldemosa, pues per rotació,  anem a Valldemosa.

8:00 Pere, Sergi, bigel ( amb manillar com toca) , Jetroni, Largo,  Rol, Miky, Fran, Andreu, Torner i Mapes partim cap a passatemps a on com es habitual en tocar terra s’incrementa la velocitat.

En arribar a Palmanyola com que ara per ara encara no s’ha recuperat el vell camí de Sóller ( ens consta que estan les negociacions en marxa ) anem per els pipi cans de la urbanització a on el premiat es n’Andreu.

Un cop superats els corriols de son Amar i de Sa coma, arribem a Raixa a on s’incorpora en GERI. Allà ens trobem un grup d’excursionistes que quan ens identifiquen em criden perquè suposen que estaré al grup. Es en Jaume Tort, el pare dels mapes Alpina amb el que aquest narrador col·labora des de fa uns anys. Desprès de les salutacions arriba el comentari que a en pere i en jeroni no els hi fa gracia.

- “Aquesta gent de la Secta son bona gent, no son uns descabellats “  

No els fa gracia perquè certament estem  una mica cansats de dur el “sanbenito” de que els Mountainbikers som uns “locos”  que anem per la muntanya fent bots i derrapades sense que no ens importi res mes.  Precissament fa unes setmanes vaig llegir un article per internet que tractava d’aixó, que la imatge que tenim es la que es despren dels multiples videos i fotografies que rodolen pel mont i que estàmolt lluny del que la majoria fem.

Si teniu un moment llegiu-ho:

mountain-biking-has-an-identity-crisis-and-it-affects-us-all

http://www.singletracks.com/blog/trail-advocacy/mountain-biking-has-an-identity-crisis-and-it-affects-us-all/

Com a mostra un boto: Amb quins ulls volen que Mediambient autoritzi una proba que es publicita amb una derrapada ?.

Be tornant a la nostra crònica,  continuem cap a Raixeta i enfilem el caminoi arran del torrent, que segons ens havia dit en VP ara estava molt net, la veritat es que es molt mes bo de seguir, però ens imaginàvem que estaria millor. Arribem al portell de Pastoritx i enfilem per la pista cap a la carreterona per tal d’evitar les cases tot i que en contra de tota lògica pareix que no els hi agrada que anem per allà ja que han tancat la barrera que permetia la volta per no molestar. Rodem una mica pels camins d’aquest indret idíl·lic i ens fiquem al infern  que es Son Veri, que segueix tan destruït com fa uns anys. Qui diria que abans aquest boci era el millor de tot el recorregut. 

Arribem a la caseta dels posader i rodem tranquil·lament cap a les cases a on ens sorprèn una nova barrera mes a prop de les cases  i amb una barrera lateral per a vianants, pareix que qualque cosa esta canviant en aquest camí, símbol dels camins públics tancats.

Sortim de Son Veri per la barrera que abans sempre estava tancada i que ara esta ben oberta i en Jeroni que capitaneja el vagó de cua veu que a ma esquerra hi ha una fita i un camí que sembla que l’han netejat. Ho comenta i aviat en Jeroni , en pere i aquest narrador ens tirem de cap. Malauradament els de davant no veuen res i tampoc contesten als telefons aixi que els deixem i comencem a disfrutar d’aquesta nova baixada, que es part de l’antic camí i que fins ara estava envaït de vegetació. Decididament qualque cosa esta canviant per allà. 

Travessem la carretera i arribem al poble perles dures rampes dels carrerons de baix del Poble. Bon berenar a can Molines, que ja ens tenen taula parada i amb el preu mes bo de tota l’illa amb el cafe de franc.

Panxa plena reiniciem la marxa i enfilem cap a l’ermita de la trinitat i desprès cap ales ermites velles. Avui en lloc de travessar-les i baixar pel camí ampla tirem tirany avall anant a cercar la segona ermita i la torre neomudejar, del puig d’es verger.

Foto de grup i continuem la baixada fins arribar a ca mado Pilla, ara , Catalina Homar que es políticament mes correcte. Gracies a Deu, no va fructificar l’esperpèntic acte promogut pel departament d’igualtat de batiar un camí de per allà com acte per reivindicar la seva figura.

Anem un bocinet per carretera per anar a cercar el camí nou de S’estaca, que torna a estar magnífic i  permet als mes descenders esbravar-se una mica. Desprès de l’aturada obligatòria al mirador arribem a S’estaca i comencem la part mes fastigosa de la volta que es la pujada de la carretera del port. Un cop a dalt en GERI que ja feia molt tard i tenia els nins abandonats parteix escapat juntament amb en Ravina, en largo i crec que algú mes.

Els valents que quedem continuem segons el programa cap a George Sand per carretera esperant que aviat segons ens comenta en Pere es torni a recuperar l’antic camí d’Esporles fins George Sand, aprofitant que es vol  passar  per allà el clavegueram . 

Agafem el nostre tiranyet de son ferrandell pel que Ha passat de nou  tot un hivern mes  i es manté en perfecte estat. Va valer la pena la feina de neteja. Coll de  sant Jordi, sa baduia  i cap al estret per son Brondo. 

En arribar a s’Esglaieta com que la voueta d’en Jeroni ha tornat a  aparèixer uns quants decidim acompanyar-lo per la carretera cap a l’Uib, mentre que en bigel i en torner continuen segons el pla per ses Rotgetes i son Espanyol. Al final en arribar al Secar en ajuntem i ens aturem a prendre unes bones cervesses i unes bones tapes a càrrec d’una gaditana d’un  bar de per allà ja que es ferreret estava tancat. Bona volta d’uns 66km d’autèntic mtb  i 1340 mt de desnivell.