Com sempre i “inextremis”, és a dir, el dia en que acabava el
termini d’exposició pública, la secta va presentar al·legacions a l’ordenança
municipal que ens vol prohibir el pas amb bicicleta per 2 camins de la zona de Planícia.
La veritat sia dita, possiblement
tenen molt poc recorregut, ja que creiem que hi ha poc a fer contra l’auto de
la jutja, que és la que s’ha encaparrotat
en prohibir el pas amb bicis. Tot i això, com diu el nostre portaveu oficial,
sempre es bo demostrar la nostra disconformitat i fer saber que existim.
Gràcies als que ho han fet
possible i amb especial al nostre portaveu, PERE, que és el que sempre dóna la cara en aquestes
mogudes.
Visca l' MTB ¡¡¡¡¡
PS: Aquest dissabte, hi ha
una concentració per reclamar el pas amb bici per Planícia.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
D.
major d’edat i amb DNI núm.
amb adreça al carrer
obrant en representació de
nombrosos grups de ciclistes i davant voste compareixen i
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
EXPOSA:
Que al BOIB nº 52 de 26 d’Abril de 2016 el
ple de l’Ajuntament de Banyalbufar en sessió extraordinària celebrada
el dia 22 d’abril de 2016, va acordar l’aprovació
provisional de l’Ordenança dels camins del Rafal/Sa Costa (fixa 10 del catàleg
de camins) i El Camí Antic de Planícia (Fixa 18 del catàleg de camins), en
aquells trams en que no es superposa al camí Nou de Planícia.
Que Analitzada la
documentació es poden fer les següents consideracions
Desprès de bastants d’anys de lluita pel
reconeixement del lliure trànsit pels camins que travessen la finca del Rafal
de Planícia considerem convenient mostrar la nostra satisfacció pel fet de veure que sembla que
definitivament part d’aquest conflicte s’ha resolt, ja que de nou es
permetrà passar per aquests
camins pels que sempre s’hi havia pogut anar. La reobertura dels camins hauria
de permetre una nova possibilitat d’oci per a TOTS els residents amants de la Natura i l’esport, que ara podran recórrer
de manera quasi continua tota la
serra de Tramuntana, contemplant el seu entorn natural, cultural i paisatgístic.
No obstant, lamentem
enormement la prohibició que s’ha fet al transit amb bicicleta per aquests
camins de manera totalment injustificada
i arbitraria.
Segons la breu memòria d’exposició de motius,
l’ordenança es redacta en compliment de la sentencia del 4 de maig de 2015 dictada pel Jutjat de
Primera Instància nº 5 de Palma de Mallorca en el procediment Judici Ordinari
502/2011 i en concret amb el
fonament jurídic 23 en el que s’exhorta
a l’Ajuntament a regular els usos dels esmentats camins amb el condicionant
dictaminat per Autos d’execució provisional
de data del 10 de setembre i de resolució de l’oposició a l’execució
provisional de data del 14 d’octubre de 2015 en el que es va establir l’ús peatonal i a cavall pels esmentats camins,
prohibint l’ús de vehicles a motors i bicicletes.
Consultada la sentencia de referència queda clar
que els citats camins son de titularitat publica i que per tant es l’Ajuntament
el qui te la plena potestat per regular els usos, tal com reconeix la mateixa
ordenança als articles 2 i 3.
Al fonament jurídic 23 es fa una reflexió sobre els
valors patrimonials i ambientals d’aquests camins que transcorren per un indret singular i fràgil
com es la Serra
de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat exhortant al Ajuntament a prendre
mesures per la seva preservació , Tot i això en cap moment la sentencia entra a detallar els
possibles usos que aquests camins
en concret poden tenir. Malauradament
els Autos d’execució i de resolució de l’oposició a l’execució provisional no
han pogut ser consultats, però sorprèn que en aquests es decideixi la
prohibició unilateral de la circulació amb bicicleta.
II.- Consideracions Tècniques
L’ordenança de camins afecta
a dos camins, en concret: el del
Rafal/Sa Costa (fixa 10 del catàleg de camins) i el Camí Antic de Planícia
(Fixa 18 del catàleg de camins), aquest, en aquells trams en que no es
superposin al camí Nou de Planícia.
Aquests camins segons es
desprèn de la fitxa de catàleg estan formats per diversos trams en els que va
variant la seva tipologia que en alguns trams correspon a la de camí de carro i
en altres la de ferradura, variant també en ells el tipus de ferm: empedrats, formigó
o terra.
Si els analitzem des de un
punt de vista físic, el camí antic de Planícia es un camí que va descendent de llevant a ponent de manera
bastant natural resseguint el coster de la muntanya i llevat del tram 2 en el
que es salva un cert desnivell amb un quants revolts el seu traçat es bastant
senzill i tal com s’ha dit anteriorment
en bastants trams assoleix la tipologia de camí de carro a on es podria
considerar el seu pendent quasi nul. Si considerem el camí de sa costa, en els
seus trams 1 i 2 si be te un pendent considerable, aquests trams son emprats
per cotxes i certament nomes en el seu tram 3, el desnivell es salva amb
graons, la resta del camí al igual que l’anterior te poca pendent i en alguns
trams es considerat també com a camí de carro.
Així les coses ambdós camins es podrien considerar camins
perfectament ciclables, en els que com es habitual, el ciclista en arribar als
punts conflictius es baixa de la bicicleta i actua com a qualsevol
excursionista a peu.
Prova de que molts d’aquests
camins es podrien considerar perfectament aptes per les bicicletes es que alguns
trams d’ells formaven part del Pla Especial de la Ruta de Pedra en Sec (PERPS)
en la versió anterior que passava per Planicia. En els plànols d’usos permesos corresponents
a l’etapa III, Estellencs Esporles, es pot observar com majoritàriament en
aquests camins es pot circular amb
bicicleta llevat d’un boci del tram 7 de la ruta, que correspon amb
l’escalonada abans d’arribar al Rafal i a un altre boci que correspondria amb
el tram 6 de l’etapa i corresponent al boci del camí antic de Planícia abans
d’arribar a les cases de Planícia.
Hi ha que dir que aquesta
proposta de la Ruta
de Pedra en Sec (PERPS) no es va arribar a aprovar al Ple del Consell al
canviar l’equip de Govern, però cal ressaltar que el document havia comtat amb
informe favorable de la Comissió d’Urbanisme i
Patrimoni i del Ple de la
Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en sessió de 22
de desembre de 2010. Es a dir, que els
dos òrgans mes altament qualificats en matèria de Patrimoni i Medi ambient de la Comunitat donaren el
vistiplau a la circulació amb bicicleta per gran part d’aquests camins.
Per acabar cal recordar que
el PERPS fou tramitat pel departament de Territori del Consell al mateix temps
que el mateix departament, demanava la
declaració de la Serra
com a Patrimoni de la
Humanitat i que per tant, s’era plenament conscient dels
valors d’aquests camins i de la nul·la afectació que hi podia incidir sobre
ells el transit de bicicletes. (S’adjunta copia dels plànols citats del PERPS)
Així l’únic que explicaria
aquesta prohibició genèrica seria que aquestes han estat conseqüència de les
pressions dels propietaris en un intent
de reduir el nombre d’usuaris.
III.-Consideracions
jurídiques
Queda fora de qualsevol dubte
que el projecte d’ordenança té un efecte limitador quant a l’ús públic dels
camins de titularitat municipal. Així ho manifesta expressament la pròpia
ordenança quan afirma que, per tal de protegir els esmentats camins, “únicament
és permés un ús peatonal o per cavalleries”. Tanmateix, el
fet de que es tracti de camins de domini i ús públic no suposa, d’entrada, la
impossibilitat d’establir limitacions respecte al referit ús. O dit d’una altra
manera, l’”ús públic” no es pot entendre, senzillament, com a sinònim d’ús
lliure no sotmès a cap mena d’activitat de policia o ordenació per part de
l’Administració competent.
En qualsevol cas, això no
obstant, el caràcter limitador que –segons ja s’ha dit– té la projectada
ordenança, obliga a que aquesta hagi de ser necessàriament una decisió
motivada. Així ho imposa de manera taxativa l’article 54 de la Llei de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (Llei 30/1992,
de 26 de novembre), en afirmar que obligatòriament hauran de motivar-se “els
actes que limitin drets subjectius o interessos legítims”. Així doncs, la Llei 30/1992 exigeix que una
decisió del tipus de la projectada necessàriament incorpori una explicació de
les raons que fonamenten i justifiquen el seu contingut, tota vegada que, en
definitiva, la resolució el que fa es limitar els dret i interès d’aquelles
persones que, mitjançant un tipus de vehicle específic, la bicicleta, volen fer
ús d’un camí de domi i ús públic.
Dit això, tanmateix,
s’observa de seguida que la proposta d’ordenaça no conté cap mínima
justificació de la decisió adoptada. Per tota explicació, simplement es diu que
l’establiment de la prohibició de circulació amb bicicletes (a més de amb
altres vehicles) obeeix a la voluntat de protegir els camins. Res més, això és
tot. Ara bé, això evidentment és insuficient, d’acord amb el que ha dit la
doctrina i la jurisprudència, que reiteradament s’han encarregat de recordar
que el deure de motivació no es pot entendre acomplit amb simples clàusules
d’estil o invocacions genèriques, sinó que exigeix una explicació detallada de
les decisions adoptades. Es a dir, una explicació que permeti que les
esmentades decisions puguin ser sotmeses a un test de racionalitat. Això
implica, aleshores, haver de justificar de quina manera la decisió adoptada
serveix efectivament a la finalitat –en aquest cas la de protegir el camí–
pretesa. Tanmateix, aquesta explicació, com ja hem dit abans, manca per complet
en l’ordenança projectada, que no aporta més arguments que la invocació
abstracta de la finalitat perseguida, però que obvia totalment les raons que
justifiquen l’adequació de la decisió a aquella finalitat.
L’article 53.2 de la Llei 30/1992 és taxatiu al respecte,
quan afirma que el contingut dels actes administratius s’ajustarà a allò que
disposa l’ordenament jurídic i serà determinat i “adequat a les finalitat
d’aquells”. O més en concret, per a l’àmbit de l’administració local, l’article
6.1 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, on s’estableix que el
contingut dels actes d’intervenció serà congruent amb els motius i finalitats
que els justifiquen”. Quines són, doncs, les raons que permeten afirmar que la
decisió pretesa per l’ordenança –quan decideix prohibir la circulació amb
bicicletes– és adequada per servir a la finalitat de protecció dels camins?.
Com ja s’ha dit en diverses ocasions, aquestes raons són senzillament
inexistents, no estan contingudes en la decisió adoptada. I per això, en
definitiva, no cal altre conclusió que afirmar que es tracta d’una resolució
mancada de motivació. I, en conseqüència, d’una resolució il·legal, d’acord amb
allò que disposa l’article 63 de la
Llei 30/1992.
A més amés, la decisió
projectada és incapaç de superar qualsevol elemental test de racionalitat. Com
és pot explicar que la prohibició de circulació amb bicicletes perjudica la
protecció dels camins quan, a la vegada, es permet el trànsit amb vehicles
motoritzats (queden autoritzats a poder fer ús del camí amb vehicles a motor,
per accedir a les seves finques o per tasques agrícoles i forestals, sempre i
quan la tipologia del tram del camí
sigui la de carro segons la fitxa del catàleg i permeti l’ús de
vehicles.)?. O més encara, com es pot explicar l’establiment de la prohibició
absoluta de circular amb bicicletes quan resulta que una bona part del traçat
dels esmentats camins disposa d’un tipus de ferm que no és susceptible de ser
alterat pel trànsit de bicicletes?.
En resum, la situació sembla
prou clara: la ordenança projectada estableix una prohibició taxativa sense
explicar mes enllà dels motius que la fonamenten i dels Autos d’execució i de resolució de l’oposició a l’execució
provisional
i, pitjor encara, sense poder aportar arguments racionals que justifiquin la
seva necessitat per a servir a la finalitat pretesa. Com a prova definitiva de
la incongruència de l’ordenança basti tenir en compte una darrera dada: part dels
camins al quals fa referència, tal com s’ha dit anteriorment, estaven inclosos dintre de l’anomenada “Ruta
de pedra en sec”.i resulta que
l’esmentat pla no impedia l’ús amb
bicicleta a part dels trams d’aquests camins. És a dir, que l’esmentat pla,
després de tota la tasca d’anàlisi que incorpora la seva memòria i d’haver estat
sotmès als preceptius tràmits d’avaluació de les seves afectacions ambientals i
patrimonials proposava en relació a l’ús
de part d’aquests camins en qüestió una
solució diametralment oposada a la que, sense cap mena de raonament
suficientment justificat, pretén adoptar l’ordenança .
IV.-Altres
Consideracions
Ja
fa anys que les bicicletes passen pels camins de la nostra illa i es pot
comprovar de manera empírica, com per exemple els camins i tiranys de la comuna
de Bunyola es fan més mal bé amb una sola tempesta que amb anys d’ús.
Posats
a comparar, si mirem dos camins amb pendent, tipologia y substrat igual , emprats
només per senderistes a peu o amb bicicletes amb altres que són utilitzats pels
cavalls al estar a prop de qualque centre eqüestre, es pot constatar com
aquests sofreixen un major deteriorament, amb
mes pols i bassals que no els altres.
Aquesta
evidència també es pot referendar en molts estudis que asseguren que erosiona més
un cavall que una bicicleta, així s’evidencia que la determinació de nomes
permetre el pas de senderistes a
peu i a
cavall per causa de la fragilitat
dels camins es totalment arbitraria.
Sobra
citar que en un camí estret, molesta molt menys i genera menys inseguretat el
creuament entre un senderista a peu amb un amb bicicleta, que amb un a cavall.
Es
evident que antigament nomes transitaven pels camins de ferradura gent a peu o
amb bístia, al igual que pels camins de carro nomes transitaven carros. Avui en
dia existeixen altres vehicles i ningú considera que aquests vehicles a priori
hagin d’estar prohibits per aquests
vehicles pel simple fet de no existir en
el moment en que es construiren aquests camins. Es pot entendre que en un camí de ferradura que fou condicionat i ampliat pels veïnats,
aquests restringeixin el pas per aquesta
via als vehicles que s’aprofiten de les obres a les que no contribuí
l’administració. Però aquest no es el cas de les bicicletes, ja que
aquestes poden circular perfectament per camins de ferradura sense necessitats
d’obres d’acondicionament i per tant si el camí que esta baix el nou camí
ampliat era públic, no es pot restringir el pas a les bicicletes, ja que
aquestes podrien seguir passant per allà sense necessitat de les obres
d’acondicionament.
La
determinació dels usos respecte a la fragilitat ve més d’una idea preconcebuda de que les
bicicletes són elements estranys i agressius dins la muntanya que de la pròpia
realitat. Aquesta percepció es produí quan aparegueren les primeres
bicicletes tot terreny i senderistes de tota la vida , davant aquesta novetat,
generaren un moviment de rebuig cap els nous usuaris de manera injustificada.
Actualment la societat en general ja ha
superat aquest debat , ja que el pas del temps ha demostrat que ni
l’impacte físic ni les molèsties entre els distints usuaris són tals.
Un
mol bon exemple de coexistència pacifica el tenim a l’illa veïna de Menorca, en
el camí de cavalls, a on es permet el lliure transit de senderistes a peu amb
bici o cavall.
Per tot això,
SOLICITA:
Que es tingui per efectuada
la present Al·legació amb tot l’exposat i
ho tingui en consideració i que
per tant es reconsideri la prohibició total del transit amb bicicleta i si mes no, en
els trams avaluats pel Pla de la
Ruta de Pedra en Sec, es consideri com a mínim, el que es va definir en aquell document. Si tot això no
fos possible per causa dels Autos d’execució provisional i de resolució de l’oposició a l’execució,
instem al Ajuntament perquè es prenguin
les mesures jurídiques i administratives oportunes per a reconduir aquesta situació del tot
injusta.
En qualsevol cas, també es sol·licita que ens faci arribar una resposta
raonada a aquesta Al·legació.
Palma, 26 de maig de 2016
SR. BATLE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR