Dissabte 25 de juny. La secta s’en va de ruta. Sa Calobra.

Dia sota mínims de personal el d’aquest dissabte. Entre els que estaven d’expedició per Astúries, Biel, Andreu, Gerard i un conegut seu;  els que eren per l’Stelvio, Vicenç;  els que eren d’expedició per Sóller, Joan;  en Rol que estava d’ocupa pels dominis Vp; en Fran que feia turisme hortera per Alcúdia; i altres enfeinats; i donat que el nostre ambaixador al consell, en Miqui, està enfeinat amb les rutes cicloturístiques, més tot sol que la una, els quatre moixos que quedàvem decidírem acompanyar-lo i de pas fer algo diferent. 

Quedam a Alcúdia a les vuit del matí, Mapes, Miqui, Antón, Pere i Torné. Després d’un bon desdejuni al bar de la rotona, i de donar qualque bon consell abans de partir, enfilam amb les nostres montures globeres rumb a la Calobra via Pollença i Lluc. És un dia ideal per anar de bon rotllo, i així ho feim. De la fresquesta inicial, ara, ja per la vall d’en March, i durant tota la pujada del coll d’en Femenia, passam a la calor intensa. Devers Lluc el clima millora, i aprofitam per agafar aigua ja que la idea és no aturar fins el berenar al coll de sa Bataia, de tornada. Com que la benzinera està tancada, anam a can Gallet, on, tan amables com sempre, ens regalen les botelles d’aigua. Enfilam direcció Sóller i ens desviam a l’aiguaducte cap el coll de cal Reis, quasi tres quilòmetres de respetable pendent que serviran de contacte amb el que vindrà després. Ens amollam cap a baix disfrutant del sinuós traçat gràcies a que encara no hi ha massa trànsit. 

Durant la davallada procuram agafar referències per visualitzar el que serà la pujada ja que es pot fer molt llarga. Un poc abans d’arribar a baix, en Miqui punxa, moment que serveix per reagrupar-nos. Ens crida l’atenció el renou de somier que fa la seva bici…per ser un pepinazo. No menys cogombrot és la flamant esguorks d’en Pere. Després de les fotos de rigor , ens armam de valor i iniciem la llarga pujada, nou quilòmetres i mig amb un pendent de més del set per cent de mitja on la part més dura és justament al final, els darrers dos o tres quilòmetres. 

Un cop a dalt hem d’esperar un poc a n’Antón que està falt d’entreno. Per cert, teniu disponible a l’estrava els nostres temps de pujada. Reiniciam la marxa cap a Lluc i aturam al coll de sa bataia,  centre neuràlgic del cicloturisme internacional on un s’hi troba amb una gran varietat de ciclistes, bé i també moters. Mentre esperam que ens serveixin observam la curiosa imatge d’un octogenari ciclista britànic amb cara de malsofrit que acaba d’arribar, amb la calor que fa!  No és difícil pensar que en qualsevol moment li pot pegar un patatús. Berenar pestós el que ens serveixen, segurament el jamón el subministre sabates d'Inca. Recordam la darrera vegada que hi berenàrem que en Joangalera, després de lluitar un bon rato per empassar-se un troç de pernil, va haver de desistir i treure’s el bocí mig digerit de dins la gola. La qualitat és manté.

Després de que en Mapes s’hagi begut tres litres de cocascola i ens acabem el cafè, seguim, ja amb moltíssima calor, cap a Caimari des d’on enfilarem cap a Campanet, i després, amb vent de cara i més calor, cap a Pollença pel camí des Fangar. Després, camí des Pontarró i carretera d’Alcúdia. Arribam fusos al mateix bar del matí on com és costum, iniciam la fase de re-hidratació. Molt bona ruta, de bon rollet, i amb 110 km i uns 1900 de desnivell.