Dissabte 18 de juny. Teix, Arxiduc, Esporles.

Estam a final de curs, a punt de que comenci a fer calor de veritat, amb el viatge/s d’estiu ja dins el cap ( els que hi van ), o sigui que estam de repàs de tot el que hem fet  i del que ens queda pendent per fer, no sigui cosa que ens quedi qualque cosa per setembre. El dissabte passsat varem anar a Artà, in extremis ja que a l’estiu es fa encara més dur, i ja feia temps que comentàvem que enguany no hem trepijat el Teix. Per tant, si o si, hi haviem d’anar i d’aquesta manera aprovar tot per juny i poder viure de rendes tot l’estiu, això si, sense que la maquinària sectaria s’aturi cap dissabte, però.

Així que ens trobam on sempre donam la tabarra de bon matí: Fran, Rol, Mapes, Jeroni, Biel, Andreu, que ens fa visita de metge, JoanBike o man in black, i un servidor de vostés. Pel camí anirem replegant en Gerard, i en Raúl, i al berenar en Tià i n’Andreu, que avui fa ceix ( teix-ceix, ho pillau? ).  Partim rumb Valldemoss per Passatemps, sortint a son termens per l’esquerra.  Per aquí se incorpora en Gerard. A s’estret ens ficam per son Brondo, però avui tornarem sortir a la carretera principal per agafar un recuperat camí ( donam les gràcies a que ho hagi fet ) que transcorre pel costat dret de la carretera per la zona de “Es Mirabó”. Es encanta aquest nou tram, a més ens dóna una nova perspectiva del poble, tot i que no massa diferent. Llavors seguim pel que és el camí vell Valldemossa Bunyola, que ja coneixem en part, i després  per sa Coma, anam a enllaçar amb el camí des Cairats o  pujada cap el Teix. 

Botada la barrera, començam l’acensió amb la precaució i el respecte que ens imposa el fort pendent, i n’hi dos que només duen un plat!. Curiosament, un cop al refugi comentam la relativa facilitat en que hem pogut pujar, amb menys complicació que de costum per trobar la bona traçada. Aquí en Mapes, encara convalecent, torna enrera per després sortir-nos a camí per devers s’Ermita. 

Passam ara a la segona part, que és el camí de s’Arxiduc i el dificultós ciclar per damunt tanta pedra. Passat el bosc i un cop a la part descoberta, ja tenim a la vista l’espectacular paisatge que ens ofereix el lloc, especialment avui amb un cel grisós i niguls baixos, a més no fa la ventada que sol fer sempre per aquí. Ens anam currant com podem els trams de pujada i de davallada també. Anam fent fotos una darrera l’altra, i és que miris cap on miris la panoràmica és espectacular.  

Un cop arreplegats al creuer del camí de ses Fontanelles, nosaltres seguim el de s’Arxiduc ja que a cert moment ens volem desviar pel coll de son Gallard. Un cop aquí, iniciam l’espectacular davallada on tots disfrutam de debo. 

Devers una de les torres d’aquestes que va fer construir l’amic arxiduc ( en Fran no atura de dir archiduque ), ens espere en Raúl, que pareix que ha fet tard amb en Gerard. Ara ja, amb l’il•lusió del berenar, amb no res sortirm de l’ermita i entram cap el poble per un recuperat caminet a ran del torrentó de vora la carretera. A can Molines ens trobam amb n’Andreu i en Tià que estan morts de fred d’esperar, i és que calor no en fa massa en aquest moment. Esplèndit berenar, com sermpre, amb molt bon servei i amb preu espectacular, amb el detall afegit del cafè. A l’hora de sortir ens comença a ploure, no gaire però en tindrem per tota la pujada. N’Andreu parteix cap a casa, i en Mapes, a mitja pujada de sa Comuna, també partirà ja que el terreny banyat no li convé massa.

 Seguim fins el coll de sant Jordi, i d’allà pels tiranys cap a son ferrnadell, on a l’hora de sortir ens embullam un poc. Es veu que la garriga ens confon.  Un poc de carretera ara, en Claret cap Esporles, amb un petit parèntesi per dins la part de dalt de son Damet, que feia molt de temps que no hi anàvem. Descens per pescadors on en Rol s’obsessiona amb el ditxós estrava i el crono que no se quin paio. Reagrupament a Esporles on es produeix una estampida massiva, continuant fidels al track únicament en Joanotbike, Biel i torné. Es queda el darrer escull del dia, la dura pujadeta perl cami de ses ermites i la dura rampa final. 

Ara només ens queda un passeig per son Malferti i Sarrià. Un cop al ferrert el trobam tancat i ens dirigim al comodín que tenim alla devora, el bar del simpàtic ( i desportellat ) matrimoni gadità, on tenim canya i tapa, aquesta de bona cuina per cert.  Objectiu cumplit, ja podem tatxar el teix de la llista.