Dissabte 27 d’agost. Rafaubetx.

Seguim de ressaca postvacacional, entre calor, pardaleria, desconnexió… i supòs que per tot això convenia una sortida sense complicacions, curta, amb possibil•litat de apropar-se al berenar per altres formes, així que “des de dalt” ens arriben ordres d’anar, fent una volta, fins Rafaubetx, paraula que dóna nom a les terres situades entre es morro d’en Feliu i es banc d’Eivissa a la zona del cap de cala Figuera, una de les tantes que hi ha a Mallorca.

Quedam idò, a les vuit on sempre, Fran, Miqui, Rol, Biel, Tià, que apareix amb la nova montura, una mutilada Cannondale rígida, JoanBike, Pere, Mapes, un reaparegut Pedro “es guardiasivil”, que ja no, i aquest servidor de vostés.

Partim cap a Puigpunyent directament per carretera, per on en Joan, amb una bici de carretera camuflada amb manillar pla i cobertes gruixades ens du amb el ganxo posat. Comença a aparéixer la dolentia que du dintre quan es tracta d’anar amb bicicleta. Volem anar cap el camí d’en Cecilio, per aixó ens ficam per l’urbanització son net i aplicam la fórmula matemàtica: segon a l’esquerra i primer a la dreta. El tercer desviament ja ens l’indica una colla de cans pussers de la casa del cantó. Costa del vint-i-tants per cent cap amunt per acabar de llevar-nos la son. Aquí en Pedro comença a recordar l’oblidada dura realitat de l’mtb. Llavors el fresc camí per dins l’alcinar i l’enllaç de davallada cap a la reserva on ja enllaçam amb can cecilio. A n’aquesta hora del matí aquest indret té uns colors espectaculars, benvinguda l’hora que vàrem decidir recuperar aques camí.

Foto de costum al costat del nostre amic i seguim cap a les cases de l’amo Biel a la finca pública de galatzó. Mitjançant els camins de colorins de son claret arribam a Capdellà, i pels passadissos entre corrals fins darrera l’esglèsia. Aturam a berenenar al bar nou. Allà ens visiten n’Andreu i en Gerard (amb la seva gravíssima lessió de genoll) que han vingut amb les cx. Més còmodament ha vingut, també, en Fernando, que li va el trui però no tant la bici. M’han dit que ara s’ha fet resident a Alaró, pert tant no té excusa per sortir ja que ho pot fer amb en Micot. Bon berenar, com sempre, i ens despedim dels visitants. 

Continuam la ruta i per això ens dirigim cap el torrent de santa Ponça que més que aigua el que corre per dins és la pols. Arribam a la platja i seguim cap a la petita des d’on agafarem els caminois de cagarro de ca entre l’urbanització. Com que comana en Miqui, evitam enfilar-nos a la zona arqueològica del puig de sa Morisca, i ens du per la seva ruta cx directament cap el toro. Aquí ja ens endinsam a la zona militar per la dura pista que li dóna accés. No falten els atacs protagonitzats per en Fran, que li ve just arribar a la barrera, i és que la rampa es “dura de cojones”. 

Un cop dins l’àrea militar començam a gaudir de l’espectacular paisatge costaner, caracteritzat pels penyassegats de calisa blanquinosa. Feim una paradeta al mirador, amb foto de grup inclosa, i seguim sense en Pedro que per avui ja en té a bastament. La resta seguim en direcció al far pels nombrossos senders que hi ha dins la garriga, cosa que ens confon més d’una vegada i ens obliga a tornar a la pista principal per tornar-nos situar. El ferm rocós ens obliga a fer feina de veritat, i no diguem al Joan i l’esquelet negre que du enmig de les cames. En un intent caperrut per trobar el camí perdut em separ del grup i quan arribo al far el grup ja està en remull, bé el que queda d’ell ja que en Rol, Tià i Fran ja han agafat el camí de tornada, i en Biel que tampoc es remulla debut a la teoria de la des hidratació, també parteix a cercar un lloc més fresc.

 Fa un dia de mar espectacular i aprofitam per fer fotos des de la torre de cala Figuera que pareix que està en fase de retauració. Menys sort va tenir la torre de rafaubetx que com que als militars els hi feia nosa se la vàren carregar…quin detall!  Bona mar, sense brutor ni meduses, cosa que convida a tirar se a l’agua, tot i haver de superar el trenca closques de l’escala de baixada a la caleta, en un dia on descobrim nous exemplars de l’espècie dels “suradors”, com el caganer o el tauló pelut.

Ja refrescats reprenem la marxa a la cerca d’en Biel que intuïm que ens espera a qualque lloc ben instal•lat. Ens juntam a la benzinera de sa Porrassa on també ens re hidratam i feim la tornada pel passeig de Calvià. A Porto Pi els que no tenen pressa fan una cerveseta i els altres van cap a casa, amb la satisfacció de que ens hem donat el primer bany de la temporada malgrat sigui a finals d’estiu.

FOTOS RAFAUBEIG